Burriac Atac! 2012... Una cursa diferent! – Diumenge 09 de Setembre de 2012

Per fi ha arribat el dia! Una cursa que esperava amb ganes per la seves peculiaritats... primera perquè es tracta d’una cursa nocturna, una cosa totalment nova per a mi, segona perquè m’enfrontaria a pujades, baixades, corriols i trialeres molt i molt tècniques, volia treure’m l’espineta que em va deixar el trail del Cap de Creus, però, sobretot, tercera perquè és la cursa del poble, una cursa que tothom viu amb intensitat, ja siguin corredors o no! Tota aquesta suma de factors creen una atmosfera que tothom vol viure, suposo que per això les inscripcions van esgotar-se als pocs minuts d'obrir-les ara ja fa uns mesos... jo per sort vaig poder clicar ràpid i vaig aconseguir la desitjada plaça!

La cursa s’iniciava a les 21:30! Així que sobre les 19:30h ja estava a la plaça de l’ajuntament de Vilassar de Mar... quina quantita de gent! Em toca fer cua per recollir el meu dorsal... 185!... tampoc em deia massa aquest número, però bé, un més que penjaré al meu racó! No vaig trigar massa a veure als companys del club i vaig anar cap allà... mentre parlàvem sobre la cursa, entre moltes altres coses, anaven passant els minuts i s’apropava l’hora d’inici del repte!

Toca xerradeta de briefing... dia tapadet, és possible que ens caigui algun xàfec en algun moment, però sobretot, preocupant la alta humitat de la nit! Condicions que li posen el toc de complicació per què sigui encara més èpica! En fi, comencem a desfilar pels controls de xips i ens comencem a situar al carrer de la sortida... carrer petitó que alberga a 700 corredors i des d’on es veu un cop creuada la sortida moltíssima gent a banda i banda aplaudint, fent fotos, gent des dels balcons, un grup de tamboriners pujant els decibels del moment... la motivació va creixent i les ganes d’arrancar cada cop són més elevades!

Gas! Comencem a moure cames! Surto a ritme tranquil amb els companys... Quan ja crec que he escalfat, accelero una mica... no vull quedar-me parat pel del davant quan comencin els corriols de pujada al Turó de l’infern! Paral·lelament a tot això... segueix sent una passada la quantitat de gent que hi ha als carrers animant... no puc evitar que se’m escapin uns somriures mentre la gent t'anima de forma tan directa! Un parell de quilòmetres d'ençà que s'ha donat el toc de sortida, comencen les pujades i ja es veu a gent que s’ha passat amb el ritme inicial i que va caminant ja... encara els hi queden 15 km... Va! Això són bons instants per avançar i posicionar-se millor abans de començar la pujada del Turó de l’infern!

De moment em sento fort, segueixo pujant a ritme fins que a uns 350-400 metres d'arribar al cim es comença a fer cua... mai ens arribem a parar, però la gent puja caminant, no sé si anirà bé o malament... contrast de pensaments, al principi em molesta haver de trencar el ritme, però després penso que pot ser va bé frenar una mica i baixar pulsacions! Per no carregar excessivament bessons vaig ajudant-me en alguns instants amb els arbres, empina fort això! A pocs metres d’arribar al cim, ja començo a sentir els controladors de ruta i de pas de xips, animant! “Ja hi sou!”, “Ara baixada bona!”,... Sempre ajuden aquests ànims... jo per si de cas! Foto canya a la baixada i em trec de sobre a un grupet que portava al davant! Avituallament... Agafo got d’isostar i dos talls de taronja... me’ls guardo a les mans per menjar-me’ls a la pujada del Burriac! La més dura amb diferència... Ara de moment, trialera de baixada amb unes vistes maquíssimes dels pobles il·luminats amb el mar de fons! No hi ha treta per això... A la que et despistes et trobes una arrel que et vol fer caure, així que torno la mirada a la llum del frontal picant contra el terra per saber on és bo posar el peu i on no! Durant la baixada... ens creuem a un que pobre s’ha apartat per trallar... pobre! “Estàs bé?” “Sí, sí tranquil!”... Mentrestant la primera baixada va prenent el tram més tècnic, un munt d’arrels i arbres quan... Ostia! De sobte apareix entre els arbustos un runner que s’havia caigut per allà suposo... el veig una mica coix... no sé si podrà continuar! Ell per no molestar-nos, s’espera a que passem!

Això ja s’acaba... comença el tram durot! La pujada al Burriac per la nova ruta... em prenc les taronges i som-hi! Ara per molt que es vulgui, ja no es pot córrer, entre la pujada i la gent caminant, es fa impossible qualsevol tipus d’intenció de fer-ho... així que toca caminar altre cop! La imatge in situ és molt maca... tot un estel de frontals “atacant” el Burriac, suposo que la visió des del poble ha de ser espectacular! “Vamos!!!” El de davant no pot i a la mínima que puc l’avanço! Bona decisió, es va quedant enrere formant un bon tap i jo m’he salvat J! Però no trigo a arribar al següent... ara impossible avançar, només queda seguir el rastre, escalar les roques, trepar pels arbres i tombar de tant en tant la mirada per veure per on estàs pujant i les fantàstiques vistes!

Ara sí! Últimes roques per arribar al Burriac, majestuós i tot il·luminat... als seus peus un altre avituallament abans de la baixada de les marques blanques! Torno a anar a per l’isostar i ara m’agafo un gel de cafeïna... me’l guardaré per la següent pujada... segur que el necessitaré! La baixada més tècnica i perillosa de la cursa i com no podria ser d’una altra manera, comença amb molta sorra a l’inici... bastant moment Kilian Jornet baixant com si esquiessis per la sorra, la veritat és que el desnivell que hi ha ajuda a això! Vinga complicació... arbres, roques, salts, pedra solta,... Bastant dur pels turmells, però prima la diversió i la adrenalina baixant allò amb una simple llum de frontal! De tant en tant vaig sentint que la gent es queixa o que quasi cau... en una ocasió soc jo el protagonista! Una zona de roques, arrels i pedres soltes... Salto i caic sobre una pedra que es mou... per sort! El turmell segueix al seu lloc i jo no acabo caient! Seguim a gas! Arribo a baix per començar el següent tram de pujada i miro el rellotge... una hora clavada des de l’inici, és el km 8 més o menys! La cosa va bé!

Apa! Tornem-hi a pujar! No hi ha descans... buscar un tros pla en aquesta cursa es impossible! Jajaja! Ara ja no hi ha aglomeracions de gent, molta gent per darrera i jo vaig amb la tercera noia, bona senyal! És el moment del gel de cafeïna J! Suma y sigue! El corriol es tanca, només caben els peus i has d’anar mig ajupit... molta branca i arbust et priva de qualsevol llum externa a la del frontal... molt maco la veritat! Això s’allargarà un parell de quilòmetres, pujada llargueta! I vinga altre cop a baixar... aquesta trialera és criminal pels turmells, jo freno ritme, no vull fer-me mal (pensant sobretot en clau #sailfish, que és el proper diumenge)... plena de pedres i roques soltes... una completa animalada! Quan creus que ja tot és baixada! Apa turó dels oriols... en aquesta ocasió portava un gel de llimona d’un altre avituallament, durot però breu! La baixada intensa i amb arbres caiguts que havies de passar ajupit per no trencar-te el cap! En un moment de fluixera vaig enganxar-me amb una arrel, i vaig aterrar amb les mans, sense arribar a caure del tot! Això sí, vaig emportar-me un cop entre l’espinilla i el genoll, em va costar 2/3 minuts recuperar el ritme... amb calent rai, però quan refredi farà mal! No hi ha temps per pensar, queden al voltant de 5 km, això ja està fet J

Arribem a Cabrera de Mar, ara sembla que sí, tot és baixada, excepte dos desnivells que queden, però res de l’altre món! Cabrera també està bolcada amb la cursa, aplaudiments de grans i petits! Els nens, a més, posant les mans per que els hi xoquis, alguns inclús, et seguien uns metres corrent! Moments grans en els que et creus algú i tot J!! Última pujada i última trialera... Va!!! He afluixat bastant el ritme, no sé si és la baixada o el cop que m’he donat, però poc a poc em va avançant gent... Sigui com sigui queden uns 3 quilòmetres de baixada i el rellotge em marca uns minuts menys de dues hores... Compliré! Acabaré abans de les 2h 30’! Últims quilòmetres, la gent no deixa d’animar! Ja creuem la N-II per sota un pas... la platja és al final! Últims 300 metres per la sorra de la platja! Veig tanta gent animant, que tot i estar trinxat, recalco... en aquells moments estic trinxadíssim, doncs trec forces per marcar-me un últim sprint! Control de xip de finalització de cursa! Content d’haver finalitzat, agafo síndria... cocacola... entrepà de botifarra... més síndria! Jajaja, s’han de reposar bé les quasi 2000 kcal consumides J.

Resum de la cursa: 19.2 km en 2:16:44 i un total de 1360 metres de desnivell acumulat, posició 139 d'uns 700 participants! La feina ben feta...

P.D: Molt content! Finisher d’una cursa que tenia ganes de fer i que ha estat a l’alçada, inclús ha superat les expectatives que tenia! Maquíssima! Menció especial a tots els col·laboradors que hi havia durant la ruta animant molt i molt fort i amb algunes frases que et treien més somriures, com per exemple, em ve al cap una noia que ens anava dient "Vamos, que estais muy fuertes! Guapos! Que ya lo teneis...", situacions així es repetien constantment... Gràcies! Provarem de baixar marca l’any que ve J, n’estic segur! A més a més... bon test abans del Sailfish! Superat això, la mitja marató del half serà una broma (ho dic amb la boca petita J)! Ha sigut molt gran i èpic! Llàstima de les baixes per lesions i problemes a l’hora de la inscripció, l’any que ve ja li fotrem canya tots junts! Abraçada!!!