Sailfish Half Triatló de Berga 2012... Finisher! – Diumenge 16 de Setembre de 2012

Deixo enrere un cap de setmana que no crec que pugui oblidar amb gens facilitat... Ahir diumenge 16 se setembre tenia lloc la II edició del triatló de llarga distància que organitza Sailfish a Berga, l’objectiu que em vaig plantejar per aquest 2012 i que comprèn un total de 1.9 + 90 + 21,1 km... tot i que el que significaria per a mi un cop finalitzat seria molt més que la simple suma d’aquestes distàncies J! 

El preludi del repte es remunta a tots i cada un dels minuts d’entrenament durant aquest any... sumant molts i molts quilòmetres gràcies a la constància i persistència, inclús i, sobretot, en els moments en els quals estàs més còmode assegut al sofà, però t’aixeques i et cordes les bambes per sortir a córrer, són tots aquests moments els que han fet possible que aconseguís l'objectiu!

Per altra banda, també, ha estat complicat pel tema de la universitat i de tants exàmens durant tot el juny portar un ritme constant d’entrenaments, tot i així, això no és cap excusa i sempre he trobat els moments per a tot, sense sacrificar altres coses que també m’agraden i m'aporten tant! La tornada del viatge de Berlin coincidia amb dos mesos clavats per preparar el triatló! 60 dies en els quals he pogut sumar 30 km de swim, 805 km de bike i 160 km de run, a part de gaudir de grans moments a la Costa Brava, gaudir de festes brutals com Steve Aoki i altres sortides inesperades totalment improvisades, estudiar per la última assignatura que em quedava, completar una Burriac Atac! i viure uns quants dies genials en veler durant la última setmana de tapering... Per tots i cada un d’aquests instants compartits... Gràcies J!

Els dies passen i no esperen, ja ha arribat el 15 de setembre... dia previ a la cursa en el qual t'obliguen a recollir dorsal i bossa del corredor amb les bosses de les transicions, a més de deixar la bicicleta a la T1, a la pressa del pantà de La Baells després de passar els controls dels jutges de la Federació Catalana de Triatló (frens, pneumàtics, dorsals, casc,...)... Que tot estigui al seu lloc per vetllar per la seguretat dels triatletes! Ara sí! Volta per la expo, roda de premsa dels pro’s, briefing de la cursa i, el més esperat, la pasta party! Just abans de clavar-me dos plats carregats d’spaguetti... vaig anar trobant poc a poc a gent del club per acabar formant una bona pinya i compartir riures, nervis, consells, els típics “no acabaré, no he entrenat prou”, “estic mig malalt, no podré”, “m’han aparegut dolors que no tenia”... en fi, coses comuns i reaccions  habituals que provoca enfrontar-te a un gran repte! Després del sopar tocava baixar cap a casa a descansar el més possible... tot i que entre que em va costar adormir-me i que el rellotge sonava a les 6:00, no seria de les nits més regeneradores d’energia que he passat...

Sona el despertador... només un cop! M'aixeco ràpid, avui és el dia! El dia en que m’enfrontaré a un half Ironman! Per fi... Porto esperant aquest dia des de fa molt temps i ho afronto amb totes les ganes de món i carregat de confiança! A més, durant aquests dies he rebut molts missatges d’ànims, de gent que em desitja que ho aconsegueixi i de gent que està segura de que ho aconseguiré... motiva i omple molt que la gent se’n recordi d’aquests petits detalls J! 

La primera dada quan arribo a Berga... 14 ºC de temperatura exterior... Bufff! Mentre deixo la bossa RUN amb les bambes de running a la T2 fot una rasca bastant important! Paral·lelament, em trobo amb els primers companys i amics i l'objectiu està clar... buscar un lloc on toqui el sol! Segurament dels llocs més buscats i cotitzats del moment, mentrestant van apareixent la resta de companys ràpidament! Quan ja hi som tots, autobús i cap al pantà! Ara sí que ja no hi ha volta enrere... entro a la T1 a visitar i mimar la bicicleta, seran moltes hores avui i no pot fallar res... inflo les rodes amb la pressió correcta i començo a posar-me el neoprè! Ara ja no fa fred... el sol escalfa amb força i no hi ha ni un núvol, temps anticiclònic total, el que significarà una bicicleta i running amb molt de sol i calor! Últims moments... això ja és a punt de començar... fora nervis! Ja no serveixen per res! Abans d’anar cap a la baixada cap a l’aigua ens fem una foto de rigor i au! Gas!

Espectacular aquests moments, 612 persones baixant poc a poc cap al pantà cadascú amb les seves històries... ens anem col·locant a l'aigua darrera la línea de sortida segons decisió pròpia, segons nivells en les posicions que creus que aniràs a un ritme còmode... Només estem esperant a que es doni la sortida i ja rebo i dono cops mentre flotem... això dóna una idea del que patirem durant els primers 800 metres fins la primera boia... A la vegada està succeïnt un fet que guardaré en el meu historial... Tots flotant esperant comencem a aplaudir, a cridar,... Això és la canya! Jo m’he col·locat en tercera fila, penso en tirar una fila més enrere, però ja és massa tard! Tret de sortida! No penso res més! Espero a que hi hagi una mica d’espai amb el que tinc davant per començar a nadar i aplico la pràctica!

El primer tram de 150-200 metres és duríssim... molta gent! Has d’anar al ritme que marca el que tens davant i no pots avançar-lo perquè estàs completament rodejat... situació agobiant queda curta! Cada dos per tres, colze del veí, patada del de l'altra banda, se sent algun que altre crit de queixa... En fi, això enfila ràpid... es comença a estirar el grup i ara sí que puc imprimir el meu ritme.

La primera boia està lluny de collons! Poc... molt poc a poc, veus que t’apropes, però la senyal de que ja estàs molt a prop és quan veus que torna a haver-hi embut de gent... em trec de sobre a un parell més i vinga... ara cap al pont! Tram a contracorrent amb poca gent al voltant ara, l'sprint que m'he marcat després de la primera boia ha donat els seus fruits... ara ja només m’acompanyaven dos, un a banda i banda, els tres anem, més o menys, al mateix ritme, com si ningú de nosaltres volgués quedar-se enrere J!

Això canviarà a la següent boia... Ara ja els he perdut, la veritat és que no sé si estan per davant o per darrera, però ara tinc un altre company, no durarà massa... queden els últims 500 metres més o menys i accelero una mica! Em trobo prou bé! L’embut torna a accentuar-se a l’arribada! Per fi, toco de peus a terra, hi ha moltes pedres i quasi mig caic, però un dels nois que hi ha ajudant a sortir fora de l’aigua, m’ajuda! Gas! Començo a treure’m la part de sobre del neoprè i miro el rellotge, uns 40’ i comença la llarga transició! Llarguíssima! Et trobes amb una pujada just sortir de l’aigua, després has d’anar corrent fins l’altra punta de la pressa per tornar corrent pel passadís que deixen les bicicletes, el motiu és per compensar i que tothom faci el mateix recorregut, per no tenir avantatge segons on es tingui la bici... Iep! Aquí està la meva, 5071! Fora neoprè, casc cordat, dorsal a l’esquena, mitjons, botes i a començar la bici!!! Una mica més de 6 minuts en la T1.

La bici serà durota ja que fa bastant vent, com si no hi hagués prou amb la duresa del circuit, però de moment toca pujar de la presa de La Baells fins a l’autovia, agafo bon ritme ràpid! Poc a poc avanço a gent, he sortit molt fort... veig a en Gonzalo, compartim unes paraules d’ànims! També l’avanço, estic amb ganes i em trobo bé sobre la bici! Són uns 15 minuts de pujada i un cop a dalt toca posar el plat de 52 i trepitjar fort! Baixada rapidíssima, si no fos perquè en un moment em salta la cadena... Merda! Tots els que he avançat em passen... Merda!!! La poso ràpidament! Gas altre cop! Velocitats al voltant dels 60 km/h i torno a atrapar a la gent que ja havia avançat a la pujada... Durant la part de pobles, entre el km 12 i 18, abans de la pujada de 16 km, torno a trobar-me a en Gonzalo, ara compartirem uns quants quilòmetres i entre altres coses m'aconsella que reservi forces, que això és molt llarg... jo faig una mica la meva... em sento bé, tiro fort i torno a imprimir canya! Arriba el moment, la pujada llarga de 16 km ja és aquí...

Pujo prou fort com per anar avançant a gent, no faig cas i no penso en reservar per després a la segona volta de bike ni pel run, he vingut a donar-ho tot, així que segueixo el meu impuls! Es fa llargueta la pujada... però un cop a dalt, toca tornar a posar plat gran i a tirar de relació llarga, sempre va bé per relaxar cames... baixada molt ràpida i pràcticament sol! Començo la segona volta animat, ja que miro "l'ordinador a bord de la bici" i he anat a una mitja superior als 31.5 km/h durant els primers 45 km, ara a intentar mantenir aquesta mitja!

Repetint paisatges i camí... però amb molta menys gent amb bici! Suposo que el grup de ciclistes està tant estirat, que provoca que vegi les seves siluetes en la llunyania tant si miro endavant com enrere! Baixada, pobles, ... i vinga! Toca tornar a pujar el port de muntanya... En aquesta ocasió tindré una mica de distracció, ja que aniré xerrant amb un tio, posteriorment ens anirem avançant primer un a l’altre i després a la inversa! Això fa que pugem a bon ritme, encara que ha costat una mica més aquest segon cop. Miro rellotge en un moment, ja porto més de 3 hores d'ençà que hem començat! Tot i així, la cosa va bé J,estic en bons temps! Ara ja  només resto els quilòmetres que queden per acabar la pujada i després ja només quedaran uns 10 km passatgers... o això és el que creia en el moment! Un cop ja arriba el desviament per anar cap a la T2 et claven un desnivell de collons per arribar al poble!!! Joder... A pujar per les rampes de Berga, inclús el tram final s'accentua amb una pendent molt bèstia! En aquest tram es formen els típics corralets de gent animant rotllo Tour de France... Mola molt i motiva més! Just a dalt, corba i tenim la T2... per tant, toca baixar de la bici! Acabo el sector de la bicicleta amb 2h 50’ a una mitja de 30.3 km/h!

Busco el meu lloc a la T2, allà esperen amb ganes les bambes per completar els 21.1 km que resten del dia, es diu ràpid! Miro crono... quasi 3h 40’... M’estic estrenant en la llarga distància amb bona marca! Em poso les bambes, deso el casc i les botes a la bossa i gas! Al sortir de la T2 m’indiquen que ara el dorsal per davant! “okey”! Ara sí, a descontar quilòmetres!!!

Es tracta d’un circuit d’uns 7 km al que dones 3 voltes, té controls de pas a cada extrem i un total de 4 avituallaments per volta! Eñ circuit té un creuament abans de meta en el qual et posen una polsera segons la volta que portes i està muntat de tal manera que els que van a una punta es creuen amb els que tornen, així com els que porten més voltes que tu i els que porten menys, per tant sempre veus a gent en el teu sentit o en l’invers. Ja corrent... va ser durant la primera volta, després de passar el segon control, que em creu-ho amb en Gonzalo, que va un quilòmetre més o menys per darrera! Gran referent per a mi i que em diu “Xabal! De quina manera t’estàs estrenant! Grande!”... Paraules que cauen com una injecció de motivació extra! Però... sempre hi ha un però... Lo fotut està a punt d'arribar... a part de les pujades i baixades que hi ha... passa una cosa inesperada que em traurà qualsevol possibilitat de fer sub 5h 30’! M’he pres isotònic calent i això fot una bomba a l’estómac... Falta d’inexperiència que fa que m’hagi d’apartar un moment a fer un pit stop... El ritme cau en picat després d’això i ara sí! Lluita de la bona per continuar... costarà acabar la mitja marató!

Aquesta parada inesperada ha fet que m’avanci molta gent, molta gent del Team per la que anava al davant, però bé, la lluita no és contra ningú! El repte és acabar J! Amb totes aquestes, veig a en Gonzalo per davant meu i l’atrapo, vaig una mica forçat per això! Li explico el que ha passat, ell li treu importància i m’anima encara més! Tot i així rebento i haig de caminar uns metres, així que ell avança! Estava vivint els moments més durs del triatló, ja portava 1h 15’ de running, més o menys, i portava escassos 13 km fets, quan apareix en Luca! Moment crucial per a mi! Ell va a ritme baix i per la primera volta així que torno a córrer al seu costat, de manera que compartirem xerradeta una estona! Em ric bastant i suposo que això fa que em revifi! Després de cinc minuts enfonsat, recupero les forces i li dic que torno a tirar, que m'han ajudat aquests minuts amb ell, que intentaré agafar a en Gonzalo altre cop i que si no puc que ja caminaré, però que ho haig de provar!

Comença una segona etapa per a mi en aquesta mitja marató! Torno a córrer a bon ritme, cansat però bé, tant muscular com mentalment! Torno a avançar a gent i això em motiva, a més al cap d’un parell de quilòmetres ja veig a en Gonzalo a la llunyania, "vamos!". L’atrapo i es posa content de veure que he revifat, que quan m’havia vist caminant pensava que ja no podia més! M’anima i em dóna l’empenta final! “Espera’m a la meta!”, molt gran Gonzalo, una persona que val la pena conèixer! Torno a fotre canya! Ja només em queda la última volta i torno a estar fort! Em vaig creuant amb companys i ens anem animant... realment és el més maco d’aquesta experiència! Esport individual i lluita personal que no impedeix que pensis en ajudar a la resta, valors dels bons... definitivament m’encanta tot aquest ambient J! Mentrestant cremo els últims quilòmetres... Ja s’acosta el final, arribo al que serà per a mi l'últim control de polseres... em posen una tercera i em diuen “felicitats finisher”... el somriure que dibuixo deu ser molt i molt gran! Només queden 100 metres de catifa blava amb la porta de meta i el rellotge al final! La gent anima i jo no puc estar sense marcar-me un sprint final abans de creuar la meta! Moments molt grans, emocionants i únics, aquesta sensació de satisfacció i felicitat és incomparable a qualsevol altra cosa i el que és més important... m’encanta!  

Paro el cronòmetre en 5:43:52 i m’estreno en la llarga distància en un half ben dur! Mentre em poso la samarreta de finisher i la medalla... em feliciten alguns dels triatletes que hi ha per allà i també els companys que ja han acabat, entre ells en Ferran Almeda, en Robert Mayoral i en Guillermo Lladó, grans cracks! Em quedaria a veure com arribaven els altres companys, mentre discutíem la jugada... Tots finishers! Felicitats a tots i gràcies! He viscut un dia irrepetible J!

El moment culminant va ser quan al voltant de les 7h 20’ anunciaven que arribava l’últim triatleta... instants màgics! Moltíssims ens col·loquem en els últims metres aplaudint... l’home trenca a plorar inclús abans de creuar la meta i un cop ho fa... allibera tota l’emoció possible mentre els seus amics l’abracen! Si això no val la pena viure-ho... no sé que ho pot valdre! Després d'això es realitza el sorteig de material... el número més proper que diuen és el 5073... jo tinc el 5071... Dóna igual, torno cap a casa sense cap premi material, però no torno pas amb les mans buides! Conclou un dia inoblidable en el que he sumat molta vida! Abraçada J

P.D: Propera parada Garmin Triathlon Barcelona! Gas!