El Garmin va suposar la cloenda de la temporada, així que, en teoria,
hauria d’haver-me pres una setmana o dues de repòs, però no va ser així... Dos dies després, dimarts mateix, em vaig liar a fer una sortideta en mtb amb n’Espel, en
Carlos i n’Eric Fuetakal. Sabia que em precipitava, però no m’imaginava en un començament
que em resultés tant dur com se’m va tornar la sortida...
El Garmin ha tornat! L'edició del 2011 va ser la meva primera experiència en el món del triatló, m'estrenava en aquest món, juntament amb en Miki. Ens iniciàvem com uns autèntics valents, en distància olímpica, i els dos compliem amb èxit J! No tenia cap tipus de dubte que volia tornar-hi aquest any, és el triatló de casa i em feia gràcia repetir assistència! Llàstima de la lesió d'en Miki,
em tocaria participar-hi sol i amb la única meta de batre la marca de l’any
anterior! La marca és de 2:34:58, tot el que estigui per sota ja estarà bé, ja que s'ha de remarcar que la natació es va haver d’escurçar per males
condicions del mar a 1200 metres!
Vaig dubtar fins a l’últim moment si anar o no al Sailfish Training Camp,
entrenament que munta l’organització del Sailfish Half triatló de Berga per conèixer
més o menys les condicions del dia de cursa. Les circumstàncies que posaven en
dubte anar-hi era l’examen que tinc aquest dijous 6 i la quantitat d’estudi que
porto tots aquests dies per la última assignatura que em queda... Però contra,
hi havia moltes coses a favor d’assistir-hi, com per exemple conèixer de
primera mà el circuit de bicicleta i nadar al pantà de La Baells, a més, punt molt
a favor, passar un matí ben lluny d’apunts... en els últims dies moltes hores
tancat..jpg)
Dies de molta calor deixem enrere... moltíssima! Això comporta reduir hores
sobre la bicicleta, ja que normalment la hora a la qual surto és a les
18:00-18:30h, per tant, només poden sortir entrenaments de dues o tres horetes!
La part positiva és que potser hi estic posant més qualitat a la natació i al
running... no hi ha mal que per bé no vingui J.
Tal i com vaig dir, em reservava aquest cap de setmana de descans absolut, és el cumpleanys d'en Miki i ho celebrarem fort,
això sí, per compensar-ho han sigut un total de 7 dies nonstop d’entrenament i
superació! Descans merescut per tornar-hi dilluns amb molta més força i energies renovades J! No hi ha treta!
Resulta dur aixecar-se un diumenge a les 8:00? Una micona sí, però al cap i
a la fi em venia molt de gust descarregar glucogen a una sortida de bicicleta
amb el Team i quin millor dia que testejar les noves adquisicions amb 70 km i 3
ports de muntanya! A més, també, tenia ganes de veure als amics d’allà i que
feia molts i molts dies que no podia acostar-me per entrenar amb ells!
Ja feia dies que volia quedar amb en Carlos i fer una sortideta per
Collserola amb la bicicleta de muntanya, que és un dels seus forts, però per
varies raons encara no ho havíem aconseguit des que havia aterrat de Florida!
Avui era el dia, ja que, com si no hi hagués classe, l’examen de divendres el
porto mitjanament bé, els exàmens encara queden relativament lluny, ... en fi!
Mountain bike J de la
bona! A més em venia de gust... estava aparcada al pàrquing des de l’última
sortida amb l’Espel!
6:45... tititi...tititi... paro el despertador... encara no està ni el sol posat! Som-hi! En Miki també s'ha despertat sense problemes! Esmorzar tranquil
però sense pausa que hem de carregar energia... Dorsal, gel, bambes, imperdibles, xip, ... Tot llest? Sí! Doncs gas cap a Roses! Feia mal dia i donava la sensació de que ens cauria una a sobre... buf! Cel negre de collons, però el
mòbil deia que no plouria, així que cap problema... 
Al final l'últim entrenament que havia de fer dimecres per preparar el Trail de diumenge no va poder ser... la setmana anava malament, ja que portava bastant malament l’examen de
divendres, així que les hores anaven destinades a preparar-lo. Dijous més del mateix i zero entreno, l'examen era l'endemà així que res de res... Estudi, estudi i més estudi!
Queda lluny la primera entrada del meu blog en la qual parlava de la mitja
de Girona del 2011 i feia referència a que la meva primera cursa amb dorsal, no
havia sigut altra que la Cursa del Corte Inglés del 2010 (32ª edició). Les
coses han canviat molt en dos anys i això és, precisament, el que m’impulsava
aquest any a deixar pels terres la marca que vaig fer de 1h 15’ (temps real 1h
08’), inclús intentar superar la marca d’en Carlos dels 55’. Les coses
començaven bé, ja que al vaig inscriure’m, la xicota del mostrador em va donar
un dorsal d'aquells quue fan goig! J
Ahir em vaig fer per fi amb el welcome pack i la intenció d’aquest matí no
era altra que sortir amb el team a fer una bona ruta de bicicleta de carretera,
però... bufff... portava dos dies dormint 4 horetes per temes de la uni i l’entrenament
que ha guanyat, ha sigut el descans J
Aquesta setmana el plan era descansar, ja que haig de preparar un examen
important per divendres a les 15:30, així que res de sortir ni fer esport, es
tracta de la assignatura més heavy de la carrera i li haig d’aportar tota l’atenció
possible!
