sábado, 28 de abril de 2012

Trail Running amb en Miki i en Basi... a 8 dies vista del Trail de Roses - Cap de Creus: Divendres 27 d’ Abril de 2012

Setmana tranquileta en la que he hagut de superar un refredat... Això de tirar-me l’aigua per damunt a la Cursa Bombers i que fes un dia tot tapat, suposo que va passar factura! Tot i així, dimarts vaig sumar 1500 metres nadant a un ritme tranquil i dijous vaig sortir a estirar i preparar les cames durant mitja horeta pel divendres! Divendres havíem acordat amb en Miki fer una bona sortida llarga de running acumulant metres i metres de desnivell positiu i per veure les sensacions i condició amb les que arribem al Trail J


El dia bastant tapat durant tot el matí, inclús al migdia va pluvisquejar una mica i quan semblava que ho aplaçavem per una altra ocasió... ho muntem ràpidament per quedar ja i començar a córrer... si plou ja donem mitja volta... Tot a punt! Hora de quedada, les 16:15 al km 0 de les aigües, però a més d’en Miki, tindriem convidat de luxe també, Basilio, un altre runner minimalista que avui aparcaria les fivefinger i començaria a pujar muntanyes com mai ho havia fet! Comencem tranquils i després de fer una pujada i descens, en Basilio pateix un percance! Més titànic que ningú segueix com si res! Gas cap amunt!




Ruta genial, combinant pujades i baixades, intenses i menys intenses, sempre rodejats del paisatge que ofereix Collserola, meravellós i, també, amb un parell de senglars que hem avistat en un moment! Trialeres, camins, ... quan sumàvem la primera hora i quart de running arribem a la font que queda sota del Hotel La Florida, intercanviem sensacions... Molt bones en el meu parer J jajaja



Presentem les cartes sobre la taula, la idea era seguir per una ruta que dóna la volta per les muntanyes annexes a la de la Torre de Collserola, quedaria en torn a una horeta més de running, així que li plantegem a en Basi, que no estava pas acostumat a fer tant temps i menys a fer tant desnivell! La resposta l’engrandeix encara més, diu que seguim!



Una horeta després de tobogans, vegetació, corriols, bosc,... d’haver-nos sobreposat a les roçadures que li havien fet les bambes a en Miki, d'haver-nos sobreposat també al cansanci d'en Basilio i de moltes i moltes coses més, ens trobem baixant el camí de les aigües que va del parc de bombers fins al km 0, ara en Basilio ja riu, ja veu aprop el cotxe J jajaja... Sos grande Basi! Que bueno que viniste! Tu també Miki! jajaja


Resum de la sortida: Sumem 2h 30’ amb prop de 20 km i un desnivell acumulat aproximadament de 1200 metres. Genials sensacions amb les noves bambes, són una passada! Molt i molt content de la compra i el millor de tot? No he necessitat adaptar-me a les bambes minimalistes, ja vinc adaptat de sèrie J jajaja!


Un cop al km 0, estirem, xerrem,... Joder! Miro el rellotge i són les 19:06, jo tenia xerrada sobre les bambes Zoot a la seu del Team, cotxe i gas! Quasi no tinc temps ni per despedir-me d’en Miki i en Basi, tot i així i anar amb el temps just, trobo aparcament a la primera a carrer Calàbria i creuo la porta de la seu a les 19:29 J La xerrada comença ja! 




En resum: Zoot fa bambes orientades al triatló, per tant tot el que ofereix va encaminat a això:

1) Reduir temps a les transicions: sense costures interiors (no mitjons), mecanisme de tira i tira al taló i a la llengüeta de fàcil calçatge, cordons elàstics i estètica agressiva minimalista (lleugeres).

2) Molt i molt còmodes amb soles gens minimalistes amb un drop de 10 mm entre heel i forefoot i que combina espessors d’entre 25 (màxim) i 17 mm (mínim) al taló, sobretot pensades perquè absorbeixin tots els impactes.


La veritat és que me les vaig provar i vaig estar corrent per allà al voltant... una passada! És com anar flotant sobre la carretera! La relació que vaig acabar fent... Bambes Zoot = Bambes Marató IM, sense oblidar que com patrocinen a Javier Gómez Noya, també tenen la gama de 5 i 10 K, fantàstiques també.

P.D: Diumenge sortida de bici, tirada llarga! Gas!


1 comentario: