We Run Barcelona 10K - Cursa Bombers 2012: Diumenge 22 d’ Abril de 2012

Dissabte estrany després del partit... i mentre assumia que ara ens hem de centrar amb la Champions a gas, em feia el meu plat de pasta per omplir les reserves de glucògen, demà tocava dia important de cursa amb una marca que em rondava el cap... el 44 minuts llargs que va fer en Carlos l’any passat... Seria capaç de superar-la?

Esmorzar lleuger i rumb cap a Barcelona, punt de trobada? Cantonada Doctor Trueta amb Joan Miró a les 9:20... Primer problema: aparcar a Barcelona a una zona on hi ha una cursa de 24.000 persones! Jajaja...
Aconseguit després de varies voltes, però tindria 2 km ben frescos d’escalfament fins el punt de reunió! Segon problema: En aquesta carrera a trote de presa de contacte, una mica de punxades al genoll i ressentiment del bessó... No passa res potser estàs fred!

Ens trobem tots, deixem les coses i vinga gas a la cursa que ja fem tard! Efectivament, arribem allà i el mecanisme per entrar als calaixos, seria d’un amb un i anant-nos passant la polsereta, segurament el que més problemes tindria seria jo, ja que al no estar inscrit no tenia la samarreta amb el dorsal... En fi, les noies van cap al seu calaix i nosaltres cap al sub 48', en Carlos passa sense problemes i ens passa la polsera, la idea era que tots sortíssim junts, però quan en Miki me la cedeix i vaig a entrar feia uns segons que havien tancat les entrades... Havíem fet tard! Pensem ràpid, la gent es prepara i s’està a punt de donar el tret de sortida i nosaltres a la vorera i tanques altes impedint l’entrada... Puuum! YA! Gas Miki! Ja ens hi fotem més endavant! Comencem a córrer i jo marco Lap al polar, passem pel costat de la sortida i al cap d’uns metres, després d’haver passat entre la gent espectadora (recordant els slaloms de feia una setmana a la cursa del Corte Inglés) s’acaben les tanques i ens col·loquem allà mateix! La cosa havia sortit millor que planejada! Ens havíem saltat totes les marques i anàvem amb el grup de sub 40’!!! Gas, gas, gas... Al cap de poc em giro i en Miki ja no hi era, comença la lluita sol!

Primer quilòmetre, 4 minuts, bé J! Bon ritme, no noto molèsties al genoll, simplement una mica al bessó, però res important! Sumant metres a un ritme de 4 minuts el km, joder molt a gas! Bones sensacions a més!! Només decaic una mica a Gran Via i se m’allunya uns 100 metres el globus de 40 minuts, però la música dels tamboriners em dóna força (també perquè veig a una amiga que toca el tambor en una de les orquestres J jajaja, no farem el pena i baixarem el ritme no?) i torno al meu ritme! L’aigua del avituallament del km 8 i pico... directe sobre el cap... Últim esforç... km 9! Bastant èpica la última recta amb música ambient! Em precipito quan veig les portes del final pensant que allà està la meta i esprinto abans del compte... La meva cara deu ser un poema quan veig que la meta no és allà, cau totalment el meu ritme... i em faig els últims 250 metres a un trote alt, creuar la meta i parar el crono amb 41 minuts i pico no té preu J jajaja... Ara sí! Molta felicitat!

Recta de recuperació amb moltíssima calma, em descordo les bambes, recollida de la bossa (fruits secs, gatorade, chocolata,... ñam ñam!), el bessó dret trinant i mentre faig estiraments de refredament arriba en Miki! Molt crack amb un temps de 46’ 53’’, minimalism runner sobreposant-se a una llaga impressionant al peu! Grande Titan! Quan ens trobem tots i comentem la jugada ens fem la foto de la victòria! Avui tots hem guanyat J... Bona gesta!

Resum de la cursa: 10 km en 41’ 14’’, una completa passada pensar que fa dos anys vaig fer hora i quart al Corte Inglés! Molt i molt content, segur que tornava cap a casa amb un gran somriure d’orella a orella J! Marca de 44’ batuda, esperen nous reptes, el primer de tots? Trail Roses - Cap de Creus, que afrontaré amb gran il·lusió! Segueixo sumant vida!

P.D: Avui dormiré com un campió i demà descans, l'any que ve més i millor!