lunes, 2 de abril de 2012

Take the bike and hit the road: Diumenge 01 d’ Abril de 2012

El motiu pel qual em posava a dormir ahir dissabte abans de les 3 del matí, no era altre que perquè, com a bon fill, havia d’aixecar-me a les 7:00 per portar a me mare al aeroport... Em deixa 3 setmanes solet, intentarem fer bondat J... Sembla mentida però de tots els pisos d’aparcament i diferents zones que hi ha... aparco just al costat d’aquest cotxe? Jajaja... Bona sorpresa! 


No sé si era una senyal o no, però no m’ho vaig preguntar massa... el meu pensament d’arribar a casa i tornar a dormir (3 hores i mitja havia dormit) va canviar radicalment per equipar-me per sortir amb la bici! Sabia que el club muntava una sortida ciclista amb els pro’s (Thomas Rodhe, Pep Sànchez, Robert Mayoral, Ferran Almeda, Toni Marçal, Ferran Buxeda, ... i el famós Sak que surt al vidio d’en Leo quan acompanyen a en Josef al ultraman de Canada, ja tenia ganes de coincidir amb ell! Molt bon tio, un crack!), en fi, que les meves cames no serien suficient per competir amb aquelles bèsties, a més a més tots aparcaven les bicis de carretera i anirien amb les cabres! Molt gas!


Ells havien quedat sortir a les 8:30 de Barcelona, així que vaig deixar passar tres quarts d’hora calculant que és el que podrien tardar per agafar-me entre Vilassar de Mar i Mataró! I Vaig anar fent ruta a bon ritme J Anava passant quilòmetres trobant-me amb molts grups de ciclistes, inclús per Mataró vam estar fent relleus amb un, però van tombar a fer desnivell per Llavaneres, així que altre cop sol i aquests no arribaven... Bona notícia, estava imprimint bon ritme! Jajaja


Km rere km... no va ser fins que a l’alçada de Calella, jo a una velocitat de 36 km/h em passa un tio amb equipació argon 18 i amb una E-118... Qui havia de ser si no era en Thomas? Jajaja Vaig intentar posar-me a roda i ho vaig aconseguir durant menys d’un minut... Anava a 45 km/h l’animal! El veia com s’allunyava fins que en una rotonda va fer com si anés a canviar de sentit, per esperar als altres! Jo vaig seguir i pel mig de Calella em va avançar en Pep, maquíssima bici... 

(Mmmm... Quins bitxarracos les dues bicis...)

No va ser fins al final de Calella que se’m van començar a posar al costat les argon del peloton, molt graciós que em reconeguessin abans d’atrapar-me i que m’anessin saludant, suposo que ha de ser complicat reconèixer a la gent amb casc, ulleres i d’esquena... Amb en Buxeda vam estar parlant, li vaig preguntar que quin ritme portaven... ‘Entre 40 i 45 km/h, enganxa’t a roda!!! Vale, ho intento!’ I tant que ho vaig aconseguir, rodant i rodant, passem Blanes! ‘No paràvem aquí, a Blanes? – Seguim, seguim!’ Doncs som-hi! Destí? Lloret de Mar!!


Quina canya de ritme! El millor de tot va ser que el vaig poder suportar i bé, gegant detall quan vam parar a Lloret, una gelateria ens va convidar a gelats! La veritat és que estaven boníssims! I com entraven de bé J... Parada d’una mitja horeta parlant i parlant... Gent molt gran!


La tornada? Bé... Ho vaig intentar, em vaig quedar una mica enrere en el primer repecho i els vaig tornar a agafar, però a la que va arribar el segon... jajaja... Els vaig perdre i ja no els vaig enganxar més, tornada sense forçar! Al meu ritme entre 28 i 33 km/h i descaminant el camí d’anada! 


Resum de la sortida: 103 km en 3h 51’ a una mitja de 26.5 km/h i uns 800 metres de desnivell positiu acumulat, bastant plana avui la ruta! Sumant vida i bones sensacions sobre la bici! Millorant cada dia que passa J Avui entreno de qualitat amb gent de la qual puc aprendre molt sobre la bicicleta!

P.D: Per la tarda, després de la siesta, trobada al canal olímpic de Castelldefels teníem entrenament de natació dirigida per L’Albert Medrano... tot un peix dins del medi aquàtic... li va treure 6 minuts a en Marcel Zamora a l’últim IM de Niça en el swim, tot i que al final en Marcel va aconseguir guanyar el seu 5è Niça, quina màquina! En fi, li vaig preguntar una sèrie de dubtes, vam estar nadant,... Però a mi sobre els 700 metres em va pillar una rampa al bessó esquerra... massa canya i poc descans, vaig tombar i vaig poder sortir per la plataforma que hi havia als 500 metres! Bon auguri tornar-se a posar el neoprè i bon primer contacte amb aquella aigua... molt semblant a la que em trobaré al half de Berga!


P.D.2: Gaaaas! Dormiré com un campió avui J

1 comentario: