L’entrada d’avui porta el títol del primer llibre d’en Marcel Zamora... possiblement
un dels millors triatletes a nivell mundial i que l’ha presentat avui mateix a
les 19:30 a la casa del llibre. Ja feia dies que tenia aquesta data marcada al
calendari mental... així que sabia perfectament que el primer dia de classe de
tornada de setmana santa conclouria amb aquesta presentació, una de les
persones que més admiro!
El dia ha començat com qualsevol altre... classes i classes... fins que a
la tarda ja s’ha començat a trencar amb la rutina (m’encanta J), ja que tenia la primera reunió amb el
pfc! Ha sortit tot amb èxit, inclús he hagut de quedar-me al taller de dinàmica
de l’escola industrial desmuntant un sistema de direcció d’un SEAT antic... el
meu projecte es basa en idear una nova estratègia del fusible de la direcció,
que no és més que una mesura de seguretat perquè en el cas d’impacte frontal ni
el volant ni la direcció surtin contra el conductor, pinta força interessant el
tema!
Un cop tot desmuntat... la cita esperada! La presentació del llibre que
feia dies que esperava i que, un cop finalitzada, no m’ha decepcionat pas, tot
al contrari, perfecte! Amb el to de veu correcte, amb el ritme pausat però a la
vegada intrigant que fa que vulguis saber què més ha de dir, ... En fi, com ja
he dit, apassionant, a més a més, totes les preguntes i respostes genials!
El que tocava després seria una mica més avorrit, fer cua i esperar quasi
una hora perquè em signés el llibre... ha valgut la pena! Un gran entre els
grans, molt proper i sempre amb un somriure! Hem estat conversant una estona i
al final la dedicatòria bastant personal J... Jo només li he pogut desitjar, al
final, tota la sort del món perquè aquest any torni a guanyar el IM de Niça,
van ser 5 anys consecutius sent el primer en creuar la meta... l'any passat tercer... seria impressionant si torna a coronar-se amb la victòria!
El trajecte de tornada al cotxe l’he fet amb un somriure d’orella a orella,
ben content amb el meu llibre sota el braç... al arribar a casa m’he trobat amb
una sorpresa... una postal que venia dels peus del Montblanc... en Miki
preparant el Ultra Trail del MB! Jajajaj... Queda pendent, la farem algun dia! Gas titan!!
P.D: Amb ganes de que arribin les bambes... serà demà o passat? J... Avui tot i que no he entrenat, tot el
que ha anat succeint durant el dia ho ha compensat, molta alegria i
satisfacció!
jajaj ara veig que en tens 2 a les mans!
ResponderEliminarMerci Crack!
AJajjaja Postals de miki molen fort!
ResponderEliminarNosaltres rebudes tmb! YEaaa