sábado, 31 de diciembre de 2011

Resum del 2011 i benvingut 2012: Dissabte 31 de Desembre de 2011

Ja ha arribat l’últim dia de l’any 2011, un any que fent balanç esportiu, personal i professional ha sigut extremadament positiu i inoblidable!

Em centro en el tema esportiu! Aquest any ha sigut la iniciació en el món del esport als nivells que estic ara... mai a la vida se m’hauria acudit fer un triatló si en Miki no m’hagués parlat d’en Josef Ajram, sí, aquell broker que va tatuat i que no para de fer ironmans (així és com jo el vaig conèixer...fa temps que els Ironmans se li han quedat curts). Després seria la meva font de motivació per participar a mitges a la Mitja de Girona i que em faria completar la primera cursa de trail per Collserola!

Les sensacions i emocions que vaig sentir a les metes d’aquelles curses van ser tan indescriptiblement satisfactòries, alegres, motivants, omplidores,... i per què no dir-ho, també molt addictives, ja que un cop provat ja no he pogut parar d’entrenar! El proper objectiu seria el Garmin Triathlon Barcelona en distància olímpica! Seriem capaços tant el Miki com jo de ser finishers? Ho vam ser! Jo amb un temps de 2 hores i 34 minuts!

jueves, 29 de diciembre de 2011

Recuperant hàbits: Dijous 29 de Desembre de 2011

Dia rere dia les coses han anat millorant, suposo que resten els últims passos de la reconstrucció dels lligaments rebentats... La visita amb el metge, dimarts passat, va anar bé! Jo, molt preocupat, ja que la clavícula se m’ha pujat una mica, li vaig preguntar si era normal, no problem! em va dir que com s’han trencat els lligaments, doncs aquesta tendeix a pujar una mica, però que això no afecta en res, només és estètic.  També em va comentar que hi havia la opció d’operar però que en el meu cas no calia... passo, passo de quiròfans i que la recuperació se’n vagi als 3 mesos, estamos locos? Més temps immobilitzat? Jajaja... Ja n’hi ha prou!

Vam seguir parlant i li vaig comentar que jo nadava sovint i distàncies més o menys llargues... jajaja ja sé que de moment només entre 1 i 2 km, però ja arribaran les llargues distàncies! Bé, al que anava... “Jo nado bastant i em fa por que no pugui tenir la mobilitat sencera o que al cap de 20 minuts nadant em faci mal l’ombro”, la resposta d’ell mig somrient “ no pateixis, Eric!”

   (Jo m'he rebentat els lligaments que serien el número 1 de la imatge)

viernes, 23 de diciembre de 2011

Test Newton Running: Dijous 22 de Desembre de 2011


“Tota acció és succeïda per una reacció igual però dirigida en sentit oposat.”
Llei d’acció i reacció, Isaac Newton.



La primera xerrada i test de material que organitza el club ens la ofereix Newton Running i tenia molt bona pinta així que no m’ho vaig pensar dues vegades a inscriure’m! Això va passar abans de que em fes la lesió a la clavícula... He passat uns dies mig desanimat... Això de quedar-me a les tardes a casa i no poder fer res no va amb mi, però com a mínim començo a sentir menys dolor i a recuperar més mobilitat... encara no la suficient però és un principi!

domingo, 18 de diciembre de 2011

Dia negre per ratllar del calendari: Divendres 16 de Desembre de 2011

El dia ja no havia començat bé... inexplicablement el mòbil es va apagar durant la nit així que com és normal la alarma no va sonar... Obro els ulls a les 7 passades gràcies a me mare... Buff! Impossible arribar a l’hora a classe! Després d’apretar el cotxe i menjar-me el corresponent embussament de la ronda de dalt... entrava per la porta a les 8:15...

Per més mala sort... aquell dia em tocarien pràctiques i sortiria tardet del IQS... Una cosa bona? Siiii! Quan vaig arribar a casa... per fi! M’esperava un bon plat d’espaguetis de la iaia... nyaaaam! Siesta i trucada del Basi per anar a esquiar! El cap de setmana es presentava emocionant i començo a preparar l’snow, la roba... Mama vaig a esquiar... Però si no hi ha neu... Efectivament connecto el pc i veig que només hi havia 9 pistes obertes i 25 cm de màxim gruix de neu... Així que el truco i al final ho aplacem per un altre finde.

En aquell moment se m’acut pillar la mountain bike... Maleït instant! Jajaja... Va ser una rutilla de desnivells, més que res per provar-me! Des de que tinc la de carretera havia abandonat la de muntanya i la vaig haver de posar a punt, aire a les rodes, posar dur el amortiguador del darrera i algun que altre detallet... En fi! Que a una trialera amb un bon salt seguit d'una corba, doncs se me’n va la castanya i entro a 35km/h... Atents al canvi de velocitat que hi ha al final del track!

jueves, 15 de diciembre de 2011

Running per les aigües: Dimecres 14 de Desembre de 2011

Després del merescut pont vaig deixar de banda una mica l’esport, ja tocava distreure’s una mica nocturnament! Cumpleanys que celebrar, triomf del meu equip enfront del gran rival,... i més i més, en fi, poquetes hores despert amb la llum del sol apretant!

Dilluns tarda 1,5 km de natació, ja baixant dels 30 minuts, 60 piscinetes en 29 minuts llargs! No vaig tenir més temps per fer res més, ja tornaré demà! I a la nit... sorpresa! Trucada del Jorge, ha tornat del erasmus a França per celebrar el seu aniversari, així que no ens hem pogut resistir de celebrar-ho com es mereix i vam fer una sortida tonta entre uns quants! Això també és sumar vida! Jajaja

Dimarts a la tarda després de recuperar forces... 5 km de running per preparar les cames per dimecres i treball de peses... Boníssimes sensacions, començo el primer km a 10 km/h i a cada quilòmetre que passa augmento 1 km/h més, la cosa va així fins arribar al últim km a 14 km/h per fer 500 metres i deixar la resta per refredar. En total doncs això 5 km en 28 minuts!

Ja ha arribat el dia de tornar a trobar-se amb l’equip, tot i que sembla que la cosa va de contrastos... La setmana passada amb la presència d’en Josef assistència acollonant... aquest dimecres per desgràcia no superàvem ni els 15 runners... És molt possible que fos per la alta assistència a la cita del Clandestinos 2011 (Doble IM, IM i Half IM), espero que els participants en qualsevol disciplina es recuperin aviat! Felicitats al Pep Sanchez, finisher del doble IM en 25 hores i quart, vaya màquina! Espero que no es faci mal l'any que ve, vol fer un triple...

sábado, 10 de diciembre de 2011

Running multitudinari: Dijous 8 de Desembre de 2011

Des de feia una setmana ja havien convocat el running per Collserola, com cada setmana, aquest cop cauria en dijous. Dijous, que era festiu, cauria entre mig dels dos únics dies laborables d’aquesta setmana amb el pont de la puríssima i jo ja m’esperava una assistència bastant important degut a que havien confirmat que vindria en Josef!

Arribava una mica just de temps, així que no vaig ni molestar-me a intentar aparcar al pàrquing del km 0 i em vaig quedar a un tros de terra que hi ha abans d’arribar-hi, aprofitant la pujada fins el pàrquing per escalfar i quan vaig arribar ja vaig saber perquè avui venia en Josef... Estaven els del programa “Visto lo visto” gravant els runners que estàvem, abans de començar a córrer. Jo vaig arribar a la concentració quan parlava en Josef i deia que seria ell qui portaría el grup de més temps i ruta més dificultosa! Perfecte, ja que, tot i la gent que hi havia aquella freda nit, que era un munt, el grup dels valents no érem massa, uns 15 més o menys. Sortiriem en breus, així que no em va donar temps de saludar a la gent, ja estava tothom organitzat en grups.

No m’equivocava pas quan em vaig ficar al grup fort, el trail d’avui seria duret, només fer els primers 150 metres ja a pujar desnivell de valent, ascendint la muntanya del Tibidabo per un lloc totalment nou per a mi i després ens vam desviar cap al turó que queda al costat de la dreta. L’excursió es va resumir en una ruta molt pepi plena de trialeres de pas individual amb molta natura pel mig i una profunda foscor que només s’interrompia pels nostres frontals.

lunes, 5 de diciembre de 2011

Bike en solitari: Dilluns 5 de Desembre de 2011

Dit i fet! Tal com ja vaig dir, avui m’he aixecat a les 10:00, he esmorzat ràpid i vinga a omplir bidons per sortir amb la bici! Feia quasi un mes que no agafava la bicicleta en solitari, ja m’havia acostumat a les sortides en grup, però al ser pont van decidir no muntar-la aquest cap de setmana. Així que avui ni de conya em podria posar a roda de ningú ni hi hauria pelotón, hauria de trencar jo mateix la resistència aerodinàmica i anar forçant sense la estela de ningú, tot i així, ja va bé que de tant en tant sigui d’aquesta manera, treball tant físic com mental dels bons!

La N-II estava bastant buida, perfecte per anar fent quilòmetres sense patir per la vida, la veritat és que el trajecte d’anada fins al km 40 més o menys les cames anaven quasi soles, després la cosa ja es complicaria... Abans, per això, en una baixada per Sant Pol amb unes vistes bastant maques no he pogut resistir-me i li he demanat a un home gran que caminava per allà si em podia fer un foto... Joder! Sort que caminava una altra persona per allà i al final me l’ha fet l’altre... No el culpo de res, però les tecnologies avançant ràpidament i aquell home no s’havia actualitzat... Només quan he vist que el home en comptes de mirar la pantalla acostava l’ull buscant el visor, ja m’he imaginat que aquella parada duraria més de 5 minuts. Un cop reanudada la sortida, pel poble de Sant Pol... un puto primo que ha sortit sense mirar ha estat a punt de donar-me... el cotxe s’ha quedat a escassos centímetres de la bici... No diré que no l'he insultat mentre feia gestos dient-li que estava boig! 

Tema de la foto resolt i seguint en vida, ara tocava tirar de velocitat disfrutant de les vistes que ofereix la carretera de corbes que va per la costa... La veritat és que quan he vist que s’acabava la zona de costa del Maresme i començava la costa Brava m’he posat bastant content, estava tirant a un ritme bastant fort i em trobava bastant a tope! 

Al cap d'uns quants quilòmetres més, ha vingut el cartell provincial informant que entrava a Girona... no ho he pogut evitar i he informat a en Miki, pero per arribar a se casa encara quedaven mooools quilòmetres, així que he decidit que Blanes seria l’últim lloc que visitaria aquest matí. Travessaria Blanes fins al mar i mitja volta vorejant la costa.


Durant la tornada ja m’he vist bastant fatigat, però poc a poc anava desfent camí... M’he trobat el quilòmetre infernal...jajaja m’ha fet gràcia i he parat a fer-li una foto... i, de pas, a descansar un parell de minutillos... Arenys, Sant Vicenç i Mataró! Per fi! Ja quedava poquet per arribar a Cabrils, ara la única cosa que tenia al cap era: Com collons estaría per pujar fins a Cabrils?... Resposta fàcil! Molt tullit!


Ja a Vilassar de Mar... Bufff... Els quasi 200 metres de desnivell positiu que em quedaven per arribar a casa han sigut 2.5 km extradurs a un ritme entre 10 i 12 km/h... Moltes temptatives de baixar de la bici... Però no! Jajaja... M’esperava una bona lassagna per dinar!!! Me l'he crospit en un plis plas... i a recuperar forces!



Resum de la sortida: 90,7 km en 3 hores 45 minuts, ritme mig de 24 km/h i molta energia consumida, 2841 kcal! Mitja de pulsacions 156 bpm, més cansades les cames que jo.

P.D: Avui escric des del llit després d’haver fet una merescuda bacaineta... zzzZzzzZzzz... encara estic mig dormit! Dijous més i millor! Toca un run ben fresc per Collserola... tot i que amb la confirmació de que vindrà en Josef, segurament estarà a reventar de gent, quina vaina! Abans de dijous molt possible que em deixi caure per la piscina a fer uns quilometrets.

domingo, 4 de diciembre de 2011

Trail running: Divendres 2 de Desembre de 2011

Divendres tocava sortir a córrer amb en Miki! Últim dia de classe abans del pont i se’ns havien acumulat els compromisos... entre varies històries el temps que volíem estar recorrent les muntanyes de Collserola es va veure reduït considerablement... Un altre dia més canya!

Quedàvem a les 15:30 a la pujada de Vallvidrera al costat de plaça Borràs i d’allà running per escalfar en pla fins a Can Carelleu... A partir d’allà s’acabava el pla... se’ns presentava una pujada de 100 metres de desnivell positiu en poc més de mig quilòmetre, a més la pujada era progressiva, fins que el tros últim era bastant infernal per les cames. Repte superat! I ara pensant... a on em portaria en Miki? Serà tot tan hevy? La ruta la marcava ell avui!


Altre cop a pujar... millor dit escalar! Escalada de la bona! Per què donar voltes i pujar poc a poc quan es pot pujar directament pel mig en línia recta? Jajaja... Escalant entre les roques vam trobar unes coves que suposo que eren de la història antiga del per què aquella zona se la coneix com la Carretera de les aigües i una alguna que altra pedra que queia rodant paret vertical cap avall. Un cop a dalt teníem unes vistes impressionants de la ciutat i ja tota la sortida es va resumir en trialeres i camins de bosc! Bastant divertides! Per cert... també ens vam deixar caure per la trialera dels tríceps que fem quan anem amb la bici... rara fer-la sense mtb, però igualment molt pepi!

jueves, 1 de diciembre de 2011

Un dimecres més de running: Dimecres 30 de Novembre de 2011

Després de la pallissa del diumenge, dilluns va tocar una mica de descans total, que també va bé, a vegades! Ahir cap a la piscineta a nadar, he de dir que no soporto quan entro pel passadís de la piscina del gym i noto aquella humitat i calor concentrada... però que li farem la última vegada que em vaig posar al mar amb el neoprè vaig durar 5 minuts, ja que peus, mans i cara se’m congelaven... Cal a dir que també vaig provar-ho a la piscina de casa i el resultat no va variar... En resum, 60 piscinetes en 32 minuts i 1500 metres més a les esquenes de swim. Després 15 minutets de run intensos!

Dimecres hi havia cita a les 19:30 al km 0 de la carretera de les aigües, però des de les 11:30 del matí que van acabar classes fins les 18:30 em vaig haver de dedicar a perdre el temps mentre passaven les hores... Per fi! Cap al cotxe a canviar-me i direcció al punt de trobada... Cuyons quin fred que fot ja! 

Només arribar, vaig rebre les primeres salutacions dels de l’altre dia de la bici, ja ens comencem a conèixer entre tots, sempre som els mateixos... Jajaja