Dit i fet! Tal com ja vaig dir, avui m’he aixecat a les 10:00, he esmorzat ràpid i vinga a omplir bidons per sortir amb la bici! Feia quasi un mes que no agafava la bicicleta en solitari, ja m’havia acostumat a les sortides en grup, però al ser pont van decidir no muntar-la aquest cap de setmana. Així que avui ni de conya em podria posar a roda de ningú ni hi hauria pelotón, hauria de trencar jo mateix la resistència aerodinàmica i anar forçant sense la estela de ningú, tot i així, ja va bé que de tant en tant sigui d’aquesta manera, treball tant físic com mental dels bons!
La N-II estava bastant buida, perfecte per anar fent quilòmetres sense patir per la vida, la veritat és que el trajecte d’anada fins al km 40 més o menys les cames anaven quasi soles, després la cosa ja es complicaria... Abans, per això, en una baixada per Sant Pol amb unes vistes bastant maques no he pogut resistir-me i li he demanat a un home gran que caminava per allà si em podia fer un foto... Joder! Sort que caminava una altra persona per allà i al final me l’ha fet l’altre... No el culpo de res, però les tecnologies avançant ràpidament i aquell home no s’havia actualitzat... Només quan he vist que el home en comptes de mirar la pantalla acostava l’ull buscant el visor, ja m’he imaginat que aquella parada duraria més de 5 minuts. Un cop reanudada la sortida, pel poble de Sant Pol... un puto primo que ha sortit sense mirar ha estat a punt de donar-me... el cotxe s’ha quedat a escassos centímetres de la bici... No diré que no l'he insultat mentre feia gestos dient-li que estava boig!
Tema de la foto resolt i seguint en vida, ara tocava tirar de velocitat disfrutant de les vistes que ofereix la carretera de corbes que va per la costa... La veritat és que quan he vist que s’acabava la zona de costa del Maresme i començava la costa Brava m’he posat bastant content, estava tirant a un ritme bastant fort i em trobava bastant a tope!
Al cap d'uns quants quilòmetres més, ha vingut el cartell provincial informant que entrava a Girona... no ho he pogut evitar i he informat a en Miki, pero per arribar a se casa encara quedaven mooools quilòmetres, així que he decidit que Blanes seria l’últim lloc que visitaria aquest matí. Travessaria Blanes fins al mar i mitja volta vorejant la costa.
Durant la tornada ja m’he vist bastant fatigat, però poc a poc anava desfent camí... M’he trobat el quilòmetre infernal...jajaja m’ha fet gràcia i he parat a fer-li una foto... i, de pas, a descansar un parell de minutillos... Arenys, Sant Vicenç i Mataró! Per fi! Ja quedava poquet per arribar a Cabrils, ara la única cosa que tenia al cap era: Com collons estaría per pujar fins a Cabrils?... Resposta fàcil! Molt tullit!
Ja a Vilassar de Mar... Bufff... Els quasi 200 metres de desnivell positiu que em quedaven per arribar a casa han sigut 2.5 km extradurs a un ritme entre 10 i 12 km/h... Moltes temptatives de baixar de la bici... Però no! Jajaja... M’esperava una bona lassagna per dinar!!! Me l'he crospit en un plis plas... i a recuperar forces!
Resum de la sortida: 90,7 km en 3 hores 45 minuts, ritme mig de 24 km/h i molta energia consumida, 2841 kcal! Mitja de pulsacions 156 bpm, més cansades les cames que jo.
P.D: Avui escric des del llit després d’haver fet una merescuda bacaineta... zzzZzzzZzzz... encara estic mig dormit! Dijous més i millor! Toca un run ben fresc per Collserola... tot i que amb la confirmació de que vindrà en Josef, segurament estarà a reventar de gent, quina vaina! Abans de dijous molt possible que em deixi caure per la piscina a fer uns quilometrets.