Dia rere dia les coses han anat millorant, suposo que resten els últims passos de la reconstrucció dels lligaments rebentats... La visita amb el metge, dimarts passat, va anar bé! Jo, molt preocupat, ja que la clavícula se m’ha pujat una mica, li vaig preguntar si era normal, no problem! em va dir que com s’han trencat els lligaments, doncs aquesta tendeix a pujar una mica, però que això no afecta en res, només és estètic. També em va comentar que hi havia la opció d’operar però que en el meu cas no calia... passo, passo de quiròfans i que la recuperació se’n vagi als 3 mesos, estamos locos? Més temps immobilitzat? Jajaja... Ja n’hi ha prou!
Vam seguir parlant i li vaig comentar que jo nadava sovint i distàncies més o menys llargues... jajaja ja sé que de moment només entre 1 i 2 km, però ja arribaran les llargues distàncies! Bé, al que anava... “Jo nado bastant i em fa por que no pugui tenir la mobilitat sencera o que al cap de 20 minuts nadant em faci mal l’ombro”, la resposta d’ell mig somrient “ no pateixis, Eric!”
(Jo m'he rebentat els lligaments que serien el número 1 de la imatge)
En resum, que em queda una setmana més d’immobilització amb el cabestrell, una altra setmana en la que ja me’l puc anar traient i a la propera ja començo amb les sessions de fisio i d’estiraments, quines ganes ja!
Avui ha sigut el dia! Avui, per fi, m’he decidit a anar al gym i pujar a la bici estàtica! Buff... Ja fa més d’una setmana que vaig amb el braç immobilitzat... Només una setmana i mitja i sembla que hagi passat una eternitat... Tampoc ajuda tenir les Newton que tinc per provar a l’habitació i veure-les a tots moments sense poder córrer encara.
Pel que fa a la bici d’avui... una merda però és el que hi ha suposo... 20 km observant el mateix paisatge, la paret i les màquines el·líptiques, cal a dir que després ha aparegut una noia bastant maca... m’estic anant pels núvols! Bici estàtica 20 km durant casi 40 minuts a una mitja de pulsacions de 172 bpm... ritme més o menys bo tenint en compte que he començat molt fort i poc a poc he anat caient, ja que l’entorn immòbil ha pogut amb mi! Jajaja
Per finalitzar, abans he dit que encara no puc córrer, dema o passat provaré de sortir a fer una mica de running a veure les sensacions que tinc amb les Newton encara que amb els impactes no sé si duraré massa amb l’ombro, si em fa mal plegaré i tornaré desanimat cap a casa, quin remei!
P.D: No diré que no tornaré a anar en bici de nit perquè no ho compliré, el que no penso fer MAI més és motivar-me a fer salts a 35 km/h en les mateixes condicions de foscor!
No hay comentarios:
Publicar un comentario