Des de feia una setmana ja havien convocat el running per Collserola, com cada setmana, aquest cop cauria en dijous. Dijous, que era festiu, cauria entre mig dels dos únics dies laborables d’aquesta setmana amb el pont de la puríssima i jo ja m’esperava una assistència bastant important degut a que havien confirmat que vindria en Josef!
Arribava una mica just de temps, així que no vaig ni molestar-me a intentar aparcar al pàrquing del km 0 i em vaig quedar a un tros de terra que hi ha abans d’arribar-hi, aprofitant la pujada fins el pàrquing per escalfar i quan vaig arribar ja vaig saber perquè avui venia en Josef... Estaven els del programa “Visto lo visto” gravant els runners que estàvem, abans de començar a córrer. Jo vaig arribar a la concentració quan parlava en Josef i deia que seria ell qui portaría el grup de més temps i ruta més dificultosa! Perfecte, ja que, tot i la gent que hi havia aquella freda nit, que era un munt, el grup dels valents no érem massa, uns 15 més o menys. Sortiriem en breus, així que no em va donar temps de saludar a la gent, ja estava tothom organitzat en grups.
No m’equivocava pas quan em vaig ficar al grup fort, el trail d’avui seria duret, només fer els primers 150 metres ja a pujar desnivell de valent, ascendint la muntanya del Tibidabo per un lloc totalment nou per a mi i després ens vam desviar cap al turó que queda al costat de la dreta. L’excursió es va resumir en una ruta molt pepi plena de trialeres de pas individual amb molta natura pel mig i una profunda foscor que només s’interrompia pels nostres frontals.
Espero, tot i que la ruta era complicada i que anava quasi amb la llegua fora, recordar-me del recorregut per repetir-la un altre dia amb els companys!
Espero, tot i que la ruta era complicada i que anava quasi amb la llegua fora, recordar-me del recorregut per repetir-la un altre dia amb els companys!
Plasmo un moment graciós de la ruta: anàvem corrent per la muntanya per un terra relliscós a més no poder entre fangs i roques, i jo em situava entre els 5 primers de la sortida. Vam passar una zona ràpida de baixada bastant tècnica amb un salt i uns troncs al terra pel mig, de sobte entre mig de respiracions profundes i les picades de les bambes contra el sòl, es va sentir un crit i unes discussions... jajaja... no vaig poder evitar un parell de rises! El que anava primer d’aquell grupet s’havia parat i es veu que el darrera no va poder frenar... Total que van tenir un petit percance i casi es cauen els dos pel salt! No va passar res, per sort, però les discussions, explicacions i riures dels que ho van viure i veure van ser el punt graciós de la sortida!
El moment més dur de la sortida va ser quan després de pujar bastant desnivell i fèiem un fals tram recte, un dels companys que tenia en aquell moment va dir: Sort que ja ha passat perquè si seguíem pujant jo la palmava... Dit i fet! A la següent corba arribàvem a la pujada més empinada de tota la sortida... Ja no el vaig tornar a veure més... Ni tan sols al pàrquing del km 0 a la tornada...
Resum de la sortida: 11,5 km en 1 hora i 5 minuts a una mitja de pulsacions 162 bpm i desnivell positiu acumulat de quasi 500 metres. Espero que en Josef vingui més sovint, ja que descobrir aquestes noves rutes cada cop que ve ell, són un bon regal.
P.D: Com ja comencem la temporada d’esquí, adjunto vídeo per fer dentetes. Quines ganes de pujar, ja que aquest pont amb la conya al final no he pogut anar als Alps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario