Dia negre per ratllar del calendari: Divendres 16 de Desembre de 2011

El dia ja no havia començat bé... inexplicablement el mòbil es va apagar durant la nit així que com és normal la alarma no va sonar... Obro els ulls a les 7 passades gràcies a me mare... Buff! Impossible arribar a l’hora a classe! Després d’apretar el cotxe i menjar-me el corresponent embussament de la ronda de dalt... entrava per la porta a les 8:15...

Per més mala sort... aquell dia em tocarien pràctiques i sortiria tardet del IQS... Una cosa bona? Siiii! Quan vaig arribar a casa... per fi! M’esperava un bon plat d’espaguetis de la iaia... nyaaaam! Siesta i trucada del Basi per anar a esquiar! El cap de setmana es presentava emocionant i començo a preparar l’snow, la roba... Mama vaig a esquiar... Però si no hi ha neu... Efectivament connecto el pc i veig que només hi havia 9 pistes obertes i 25 cm de màxim gruix de neu... Així que el truco i al final ho aplacem per un altre finde.

En aquell moment se m’acut pillar la mountain bike... Maleït instant! Jajaja... Va ser una rutilla de desnivells, més que res per provar-me! Des de que tinc la de carretera havia abandonat la de muntanya i la vaig haver de posar a punt, aire a les rodes, posar dur el amortiguador del darrera i algun que altre detallet... En fi! Que a una trialera amb un bon salt seguit d'una corba, doncs se me’n va la castanya i entro a 35km/h... Atents al canvi de velocitat que hi ha al final del track!

La bici a l’aire se’m posa de costat, en mala posició ja que la direcció que agafa la bici no va acord amb la direcció de la inèrcia... PATAPAAAM!!! Acabo frenant el cop amb l’ombro... Buuuuf! De quasi 35km/h a 0 contra el terra... Bastant mal!!... Em quedo allà estès uns minuts amb la única llum que em proporciona el frontal... Decideixo aixecar-me... Bua molt dolor així que bici al braç dret mentre que l’esquerre el porto mig penjant i vinga a caminar cap a casa intentant no trinar amb el dolor...

Al arribar suposo que ja no suportava més el dolor i em vaig començar a marejar, em van treure la samarreta suada amb les estisores tallant a lo bèstia... Realment no recordo com vaig poder treure’m el jersei... i cap a urgències! Em podia esperar qualsevol cosa... dislocació del ombro, fractura de clavícula,... Realment el que més em preocupava era el temps de recuperació i de repòs que hauria de fer, perquè dir mentides...

Al final després de la llarga espera a la Clínica Quirón i de les doloroses exploracions em van donar una bona notícia, no hi havia ossos fracturats per poquet... El diagnòstic: Luxació acromioclavicular de grau 2, es veu que el grau 1 és la ruptura així que puc estar ben content! 3 setmanetes de repòs amb el braç inmovilitzat i la primera d'elles combinada amb calmants cada 12 hores!

No sé com m’ho faré aquestes setmanes, ja que tinc unes ganes terribles de treure’m aquest dolor i males sensacions de moviments de tendons i músculs inflats sota la pell... Vull recuperar la completa mobilitat del braç ja! En teoria haig d'estar en repòs, però suposo que li fotré canya a la bici estàtica... com a mínim no hauré de fer servir els braços i, sobretot, no cauré! jajaja

P.D: Dijous nit la petem cracks, que ja tinc ganes de que ens veiem tots junts! Gaaaas!