Un dimecres més de running: Dimecres 30 de Novembre de 2011

Després de la pallissa del diumenge, dilluns va tocar una mica de descans total, que també va bé, a vegades! Ahir cap a la piscineta a nadar, he de dir que no soporto quan entro pel passadís de la piscina del gym i noto aquella humitat i calor concentrada... però que li farem la última vegada que em vaig posar al mar amb el neoprè vaig durar 5 minuts, ja que peus, mans i cara se’m congelaven... Cal a dir que també vaig provar-ho a la piscina de casa i el resultat no va variar... En resum, 60 piscinetes en 32 minuts i 1500 metres més a les esquenes de swim. Després 15 minutets de run intensos!

Dimecres hi havia cita a les 19:30 al km 0 de la carretera de les aigües, però des de les 11:30 del matí que van acabar classes fins les 18:30 em vaig haver de dedicar a perdre el temps mentre passaven les hores... Per fi! Cap al cotxe a canviar-me i direcció al punt de trobada... Cuyons quin fred que fot ja! 

Només arribar, vaig rebre les primeres salutacions dels de l’altre dia de la bici, ja ens comencem a conèixer entre tots, sempre som els mateixos... Jajaja

Dos grups com cada setmana i l'elecció no varia, cap al grup de més distancia i més estona, ens portaria Ferran Buxeda... Quina màquina! Es va marcar els 10 km de la Jean Boin en 38 minuts! Comencem pok ta pok, cap a bombers i després de baixada cap al final de les aigües, el ritme anava pujant i quan creuàvem per sobre del pont ja anàvem a un ritme de 4 minuts el km... Com tiraven els cabrons! La veritat és que no m’extranta gens ja que des que havíem sortit escoltava tot tipus de converses, uns que es marcaven els 10 km a ritmes de 3 minuts llargs, animals que portaven varies mitges i maratons,... i com sempre jo per allà al mig... jajaja... Jo que per començar ni m’apassiona córrer, forçant la màquina per no perdre’ls. Ja em van bé aquests entrenos amb gent més bona per pujar de nivell!

De sobte, sorpresa! En Buxeda es queda enrere, em paro a veure que tal, però em diu que tiri que està bé, no m’ho crec del tot i torno a insistir, però la resposta no varia, així que segueixo! Per descomptat, ja havia perdut al grup... Veia la llum dels frontals a la llunyania fins que em vaig tornar a trobar un altre que havia parat. En Xavi va ser el meu company durant la resta de la travessa, ja que entre que m'explicava que li feia una mica de mal el genoll i que ens hi tornàvem a posar, ja vam perdre a les llebres. Mirant enrere per comprovar que en Buxeda no venia i creient que el grup havia pujat cap a l'antena del final de les aigües, doncs vam començar a pujar. Recordava aquella ruta d’una sortida de mtb amb l’Espel... Gran sortida aquell dia! Jajaja 

Ara es combinaven una sèrie de baixades i pujades, no trobàvem a ningú del grup, només la foscor profunda del bosc que interrompíem amb la llum dels frontals, així fins a una esplanada de creuament de camins on amb l’Espel ens vam tirar per una trialera de collons (la que reventa els tríceps... jajaja). Però no, no vam baixar per allà, ja que si de dia ja ens vam trobar senglars, de nit... pots comptar quanta fauna pot aparèixer per allà, així que vam tirar per un camí que semblava més segur i vam arribar a la carretera que connecta amb Molins de Rei... En vistes de que no vèiem a ningú i ja segurs de que el grup havia agafat una altra ruta tocava descaminar el camí que havíem fet a l’anada i tornar cap a l’inici!

Bastant amens els quilòmetres de tornada xerrant amb en Xavi, fins quan sorpresa la nostra ens trobem el nostre grup en el creuament entre la pujada que va cap als bombers i la carretera de les aigües, per descomptat nosaltres baixavem de dalt! Bueno... ells s'ho van perdre, més trail que vam fer, més divertit que anar en pla! Jajaja

Al pàrquing ens trobàvem amb en Buxeda, havia tingut un mal moment, una baixa de sucre suposo, però ja estava bé, sort que no l'havíem esperat perque havia donat mitja volta. També hi havia alguns que quedaven de l'altre grup, el de 50 minuts, com l'Àngel, en Toni i algun que altre més.

Per cert, agraïments a en Toni que em va fer un parell de regalets perquè a la següent sortida de bike no aparegués altre cop amb la motxilla... Ara ja la puc tirar a la merda! jajaja que crack! La muntura dels dos bidons darrera del sillin ja està instal·lada i la bossa o mini estoig sobre el quadre també! També als de TRIBIKE de Cabrils per regalar-me sempre els bidons d'aigua! A tots, gràcies!

Resum de la sortida: Una mica més de 14 km en 1 hora i 20 minuts, ritme mig de 165 pulsacions per minut i un total de 750 metres de desnivell positiu acumulat!

El millor de tot, les grans sensacions que tinc ja amb el running, tot i que abans he dit que córrer no m’apassiona, la veritat és que començo a trobar el plaer de córrer, com diu en Kilian! Divendres, aprofitant que no tinc partit, sortida llarga amb en Miki!

P.D: La distància més llarga que havia fet corrent havien sigut els 13,6 km de la cursa de Collserola, així que amb aquests 14,12 km he superat la meva marca i, el que és millor, amb la sensació de que podia fer més. Bona senyal de que s’està fent la feina ben feta! Constància!