miércoles, 30 de mayo de 2012

Tot just ja fa un any! – Dimarts 29 de Maig de 2012

El passat 20 de Maig va ser la Cursa de Collserola 13K, cursa on l’any passat em col·locava un dorsal, de manera seriosa, i que seria el moment clau en el qual començava a néixer aquesta nova visió o manera de prendre’m la vida! Bastant gir de 360 graus, la veritat. Així es desencadena tot, una cursa de trail tonta a mitjans de Maig de l’any passat i als 4 mesos ser finisher d’un triatló de distància olímpica J! Bona progressió que comporta que poc a poc els objectius també vagin sent més ambiciosos... els propers més a la vora són dos triatlons al Juliol, el primer, distància sprint, mentre que el segón, triatló olímpic:



Sempre sense oblidar la meta principal d’aquest any, el sailfish half de Berga aquest setembre que ve i la culminació de l’any amb la segona participació consecutiva al Garmin Triathlon Barcelona J... Sumant i sumant vida!


sábado, 26 de mayo de 2012

Collserola... una mica més de running – Divendres 25 de Maig de 2012


Entrenaments amb comptagotes... els exàmens ja s’apropen... estudi, estudi i més estudi... entregues de projectes... Sí! És la cloenda del curs i l'estrès està pels núvols! La setmana que ve comença la compta enrere final amb 6 setmanes que a primeres fan por... bé... a segones i a terceres també! El premi per això serà el més gran possible! Graduació en Eng. Industrial el 6 de Juliol, la millor de les satisfaccions queda en stand by fins a aquell dia J, a més a més un bon viatget cap a Berlin amb els companys més propers per alliberar tensions! Serà molt gran... però de moment això és el que toca...

Running! Avui només seriem Carlos, Miki i jo, es nota que la gent ja només pensa en clau #exàmens, però crec que també va bé desconnectar una mica! En fi, jo no m'ho penso i anava a assistir sense cap tipus de dubte! Comencem el running en Carlos i jo des del costat del IQS, en Miki ens espera a Can Carelleu i un cop allà ens espera una pujada increïblement bèstia cap amunt... el camí recte en vertical fins la carretera de les aigües, en poc més de 500 metres pugem 150 metres de desnivell! Després tornaríem a pujar per la pujada rocosa de l’altre dia fins a cota 400! Començàvem molt forts! Després de tota la setmana amb cero entreno i el sol que ens queia a sobre a les 17:30 de la tarda... ja trinàvem... bufff! Així que allà dalt ens hem pres un descans... donant-li voltes si seguiem amb el running on ens quedàvem... s'estava d'allò més bé!

domingo, 20 de mayo de 2012

Running... Cada cop liant a més gent – Divendres 18 de Maig de 2012

Tal i com es veia a venir... un cop finalitzat l'examen a les 16:00... quedada al km 0 per fer un running amb  assistents de luxe, en Miki no podia fallar (va ser ell qui ho va proposar), en Carlos (des que ha tornat serà un dels habituals), en Basilio, també s’hi va apuntar (encara no ho sap però ja està ben liat), i per finalitzar, en Joaquín (ja teníem ganes que vingués amb nosaltres un futur olímpic 2016)... la millor companyia ja hi era, ara tocava el més fàcil... moure les cames J


La idea era començar en pla... anar seguint la carretera de les aigües, passant el km 5, passant Can Carelleu... en fi, amb un destí fixat que sabíem en Miki i jo i que estava a uns 7 quilòmetres del inici, una pujada ben bèstia de roca pura i pedres soltes, en la qual hi ha una cova per allà i que per superar-la s’ha de combinar una mica d’escalada inclús... bé, encara no els hi diríem... això seria secret fins que ens plantéssim davant del desnivell! Així ja no hi hauria volta enrere J

jueves, 17 de mayo de 2012

Fundint Collserola sobre la mtb – Dimecres 16 de Maig de 2012

S’apropen els exàmens finals i dies claus de la cloenda de la carrera, així que durant el proper mes serà complicat portar un ritme d’entrenaments regulars, seran una via d’escapament per desconnectar més que una altra cosa. He dit un mes, això no significa que en un mes hauré acabat, però sí que hauré finalitzat amb la part més dura dels exàmens... la resta, a partir de l’11 de Juny fins el 6 de Juliol, té pinta, a priori, que serà bufar i fer ampolles J.

Ja feia dies que volia quedar amb en Carlos i fer una sortideta per Collserola amb la bicicleta de muntanya, que és un dels seus forts, però per varies raons encara no ho havíem aconseguit des que havia aterrat de Florida! Avui era el dia, ja que, com si no hi hagués classe, l’examen de divendres el porto mitjanament bé, els exàmens encara queden relativament lluny, ... en fi! Mountain bike J de la bona! A més em venia de gust... estava aparcada al pàrquing des de l’última sortida amb l’Espel!

Dia gens espectacular, molt tapat i amenaçant de pluja, però allà estàvem a les 8:00 començant a pedalar i pujant Vallvidrera fins el km 5 de les aigües! Hem anat a bon ritme fins la segona antena (sé que t’agrada aquest nom Espel... jajaja) però quan baixàvem per la trialera dels tríceps... primer percance! La meva bici està ben velleta ja, els amortiguadors sonen, les rodes tenen bultos estranys, els canvis van bastant forçats, etc... Torno al que anava... se m’ha caigut el seient baixant la trialera... Joder! Per sort, només era descargolar unes femelles i tornar-les a collar ben fort, però... “Tens alguna clau?”... Apart dels típics tornavisos, cap dels dos en portava...  “Tornem cap a baix a mirar als cotxes, després ja pugem per la pujada del Mataperros!”

domingo, 13 de mayo de 2012

“El fracàs danya, però el conformisme mata!” – Diumenge 13 de Maig de 2012


Sembla que ho hagin fet expressament, però avui quan m’he llevat i he obert el facebook, m’he trobat al inici, el link cap al diari marca, a un article que havien dedicat a en Josef... Avui començava el 7 islands... ànim! Quina animalada J

En fi, al que anava... la primera frase del article m’ha entrat ben a dins... “El fracaso hiere, el conformismo mata”... i he començat a pensar en el trail del cap de creus... tot i que estava content, reafirmo, molt content, per haver-me sobreposat a l’adversitat del dolor del genoll durant tanta estona, per haver aconseguir travessar la línia de meta amb un temps de 4 hores i, sobretot, per no haver-ho fet en la última posició després de tota l’estona que vaig haver de caminar i tota la gent que em va avançar... estava content i orgullós, però mirant-ho objectivament sé que va ser un fracàs absolut... ho vaig subestimar completament, poc entreno, em vaig confiar... tot això i altres coses em va posar al meu lloc quan va aparèixer el dolor de genoll... però després de llegir la frase hi havia una cosa que em donava voltes al cap... conformista, jo? Al igual! Jajaja J Gaaas! Avui, em tornaria a posar les new balance per fer un trail per aquí els voltants i treure’m el mal gust de la setmana passada!


miércoles, 9 de mayo de 2012

“Fotut però content”, crònica del Trail de Roses - Cap de Creus: Diumenge 06 de Maig de 2012

6:45... tititi...tititi... paro el despertador... encara no està ni el sol posat! Som-hi! En Miki també s'ha despertat sense problemes! Esmorzar tranquil però sense pausa que hem de carregar energia... Dorsal, gel, bambes, imperdibles, xip, ... Tot llest? Sí! Doncs gas cap a Roses! Feia mal dia i donava la sensació de que ens cauria una a sobre... buf! Cel negre de collons, però el mòbil deia que no plouria, així que cap problema... 

Abans del briefing pre-cursa fem una mica de trote d’escalfament... des dels 20 km del divendres de la setmana passada no havia pogut córrer, més de 8 dies, però tenia bones sensacions, em sentia fort i ara tocava prestar atenció al briefing, per no perdre'ns pel Trail, ja que segons si feies 12, 24 o 42 km havies d'agafar uns desviaments o uns altres... Moments de concentració... En Miki em repeteix: "Primer desvio esquerra i el següent a la dreta!" Gas! Ara ja només quedava esperar el tret de sortida per començar amb la lluita d'aquest nou repte! “Sort Miki!”...”Nos vemos en la cima!”... jajaja... Paraules de motivació, però en aquells moments encara no sabíem els cims que ens tocarien pujar... pobres de nosaltres!... Una bona acumulació de desnivell positiu i negatiu acumulat com jo mai havia fet! 


lunes, 7 de mayo de 2012

Preparats, llestos, ja! Trail Cap de Creus a la vista: Dissabte 05 de Maig de 2012


Al final l'últim entrenament que havia de fer dimecres per preparar el Trail de diumenge no va poder ser... la setmana anava malament, ja que portava bastant malament l’examen de divendres, així que les hores anaven destinades a preparar-lo. Dijous més del mateix i zero entreno, l'examen era l'endemà així que res de res... Estudi, estudi i més estudi!

Per fi divendres i per sort l’examen va anar mínimament bé! J... Després del examen es presentava per "sorpresa" en Carlos arribat feia 3 dies de Florida, on havia estat fent l'erasmus aquest any sencer, dic sorpresa pels demés, jo ja havia parlat amb ell i sabia perfectament que anava a venir, és més li havia dit que vingués i es portés les bambes que aniriem a córrer... Tenia ganes però al final vaig recapacitar... en dos dies seria el Trail...  "em sap greu titu, hauràs de córrer sol avui, ho deixem per un altre dia!"... Vam estar xerrant i xerrant... i encara hem de xerrar més que estic segur que les històries no acaben amb les que ens va explicar divendres!