Collserola... una mica més de running – Divendres 25 de Maig de 2012

Entrenaments amb comptagotes... els exàmens ja s’apropen... estudi, estudi i més estudi... entregues de projectes... Sí! És la cloenda del curs i l'estrès està pels núvols! La setmana que ve comença la compta enrere final amb 6 setmanes que a primeres fan por... bé... a segones i a terceres també! El premi per això serà el més gran possible! Graduació en Eng. Industrial el 6 de Juliol, la millor de les satisfaccions queda en stand by fins a aquell dia J, a més a més un bon viatget cap a Berlin amb els companys més propers per alliberar tensions! Serà molt gran... però de moment això és el que toca...

Running! Avui només seriem Carlos, Miki i jo, es nota que la gent ja només pensa en clau #exàmens, però crec que també va bé desconnectar una mica! En fi, jo no m'ho penso i anava a assistir sense cap tipus de dubte! Comencem el running en Carlos i jo des del costat del IQS, en Miki ens espera a Can Carelleu i un cop allà ens espera una pujada increïblement bèstia cap amunt... el camí recte en vertical fins la carretera de les aigües, en poc més de 500 metres pugem 150 metres de desnivell! Després tornaríem a pujar per la pujada rocosa de l’altre dia fins a cota 400! Començàvem molt forts! Després de tota la setmana amb cero entreno i el sol que ens queia a sobre a les 17:30 de la tarda... ja trinàvem... bufff! Així que allà dalt ens hem pres un descans... donant-li voltes si seguiem amb el running on ens quedàvem... s'estava d'allò més bé!

10 minutets ben bons de descans, discutint més o menys per on aniríem... També veiem a la llunyania una regata al mar, a l'alçada de les dues torres de Barcelona i el que jo pensava m'ho confirma en Miki... En Joaquín estava allà competint! 

Ens posem en marxa altre cop! Però visualitzant que hauríem d’anar a una font en breus... molta molta calor... El camí conegut quedava a la dreta, el desconegut a l’esquerra... Em diuen que marqui jo segons les sensacions... Fàcil, no? Directes a l’esquerra i cap a baix! Baixada tècnica en ple bosc i coberta d’arbres fins que ens trobem un corriol! Bastant divertida! 

El corriol ens portava cap a unes muntanyes de Sant Just, però vam veure una indicació cap a una font... arribem a la font i quin fracàs! No rajava aigua! ... Sense paraules... Tornem enrere i seguim! Pugem, baixem, pugem, baixem... Creuament! Ens prenem un respir... Va, seguim fins a Sant Just o seguim la volta a la muntanya fins la carretera de Molins de Rei... Estava clar! Tornem tornem... i de pas passem per la font de Vallvidrera J, després de beure, el cap també va passar per sota la font per eliminar la bona pàjara!

Ens tornem a posar en camí destí Tibidabo, però avui el que falla soc jo... em surt un dolor que m’impedeix rendir bé... Joder! Em vaig pararan i retornant a córrer, en Miki i Carlos tot i que els hi dic que m’esperin al cim... són bons companys i em van esperant! Sou grandes J! Poc a poc anem pujant i després de passar per la següent font... ja només queda pujar al Hotel La Florida i fer 300 metres fins al mirador, avui no podríem pujar a dalt de l’església, ja que estaven amb les reixes tancades... No importa!

Barcelona als nostres peus... m’encanta J!!!

La baixada l’hem feta per una trialera tècnica amb plenes vistes a Barcelona, maquíssima! Un cop a baix, carretera de les aigües en pla fins al punt on ens separàvem... sense oblidar la sorpresa de trobar-nos a en Serra i la Eli corrent per allà també!

Resum de la sortida: 17.5 km en 2h 14’ amb un total de 600 metres de desnivell positiu acumulat! Gran sortida i ruta nova a la butxaca J, la cartera de rutes cada cop es fa més gran!

P.D: Ja comença a fer calor... que bé! Tot i així, haurem de començar a sortir amb algun bidonet o una mica més tard! Ja veurem com va a la següent J! Gas!