Garmin Barcelona Triathlon 2012 – Diumenge 07 d’Octubre de 2012

El Garmin ha tornat! L'edició del 2011 va ser la meva primera experiència en el món del triatló, m'estrenava en aquest món, juntament amb en Miki. Ens iniciàvem com uns autèntics valents, en distància olímpica, i els dos compliem amb èxit J! No tenia cap tipus de dubte que volia tornar-hi aquest any, és el triatló de casa i em feia gràcia repetir assistència! Llàstima de la lesió d'en Miki, em tocaria participar-hi sol i amb la única meta de batre la marca de l’any anterior! La marca és de 2:34:58, tot el que estigui per sota ja estarà bé, ja que s'ha de remarcar que la natació es va haver d’escurçar per males condicions del mar a 1200 metres!

La situació en la que arribo al Garmin enguany és totalment diferent però, l’any passat aquest triatló era l’objectiu, tots els entrenaments van anar dedicats a ell, en canvi, aquest any, m'ho prenc com la competició per posar-hi la cirereta a la temporada, ja que he sigut una mica més ambiciós i l’objectiu va ser el Sailfish Half Triatló de Berga, un triatló amb distàncies de half IM i que vaig aconseguir complir amb èxit tot just fa 3 setmanetes! Així que arribo en ple procés de recuperació i descans, amb poquet entrenament durant aquest periode, per ser sincers, només he pogut efectuar un total 2 km nadats, 36 km pedalats i 19 km correguts... més que entrenament, treball de recuperació! Tot i així, ho afronto amb ganes i il·lusió!

La nit anterior em quedo preparant les coses de competició per l’endemà, ho deixo tot llest prop de la 1 de la matinada i em poso al llit esperant llevar-me a les 5:50h... És molt d'hora, però em garantitza anar amb el temps suficient per aparcar i poder deixar-ho tot ben enllestit per les transicions al box, ja que la carretera la tancaran a les 7:00h i l’entrada del box a les 7:30h, així que a priori tot aniria rodat! Jajaja... A priori... No comptava en que a les 5:50 no em vaig despertar... Vaig adormir-me sense escoltar l’alarma fins les 6:25... Començava bé el dia!!! Estrès del bo només obrir els ulls! GAS! Agafo la motxilla, passo per la cuina i m’agafo alguna cosa per esmorzar ràpid, carrego la bici i surto a tota pressa cap a Barcelona... A tota pressa literalment, un dels cops que més ràpid he arribat a Barcelona! Per sort va ser abans de les 7:00 i vaig poder circular fins al pàrquing habilitat per l'organització! Primer ensurt, superat J.

He dit primer sí! Encara havia de passar-ne un altre... De moment, aparco “tranquil·lament”, descarrego les coses i em dirigeixo cap al box... Primera impressió: “Quina quantitat de gent!”, busco la meva porta d’entrada i quan em disposo a entrar... “Polsera?”... MERDA!, amb les presses me l’havia deixat a casa! Sense aquesta polsera em diuen que no em deixen entrar al box i que em busqui la vida... Els hi dic que no puc tornar a casa, que visc molt lluny, que porto tots els dorsals, inclús intento que em pintin amb permanent al canell el meu número de dorsal... Res funciona, aquests no tenen cap tipus de poder! Vaig al pavelló de la Mar Bella, allà és on està el punt d’informació, els hi explico la situació i al final ve una xicota que sembla que té poder de decisió, una de les organitzadores. Mentre em deia que el Reglament no se que... per altra banda estava agafant una polsera de les que havien sobrat, ratlla el dorsal que hi havia amb permanent i posa el meu, a més m'escriu una nota en un paper amb la seva signatura, verificant-ho, i me la dóna per si hi hagués algun problema! “Moltes gràcies J!”. Ara sí, vaig al box, em deixen entrar i puc anar cap al meu espai... Dorsal 508! La veritat és que dec ser dels últims, està molt ple tot... Preparo les botes i les bambes de run, la bicicleta, el dorsal i el casc i em poso el neoprè a mitges! Cap al mar a veure la sortida dels elit! Molt a saco com van! Vaig a l’aigua a nadar i escalfar una mica... L’aigua està fresqueta de primeres, de segones... també, però a la que nedo una mica ja no ho està tant! Quan em sembla que ja estic preparat i que tot està bé, em dirigeixo cap a la sortida, que això ja està a punt de començar J!

El meu torn! Queden pocs minuts per les 9:00h i perquè comenci el triatló per a mi, seran al voltant de 2h i mitja amb una seqüencia de 1500 swim, 40 bike i 10 run! Tic tac tic tac! Gas! L’inici és dur, com sempre, tots corrent alhora cap a l'aigua i costa nadar per la quantitat de gent... Tinc un tio al davant que no tira i no puc desviar-me perquè estic rodejat! Sempre em queixaré de la gent que no és humil i tot i no tenir bon ritme de natació es col·loca davant, s’ha de ser més conscient del propi nivell!... Al final, després de rebre i donar algun que altre cop, aconsegueixo sortir-me’n de la marabunta, faré la traçada més llarga, però podré anar a un ritme més fort i, sobretot, sense tants de cops! El mar està mogudet, tot i així, vaig a un ritme molt còmode, respirant cada 3 braçades i restant metres fins el final de la disciplina! 

En algun moment se’m va creuant gent que ha perdut la direcció, fins que arriba el moment en que soc jo el que perdo el nord... Un kayakista em fot un crit per fer-me veure que m’estic desviant... la veritat és que moltíssim, ja deia jo que feia estona que no veia ni braços ni peus pel voltant! Rectifico ràpid i poso rumb a la següent boia, la última ja! A partir d'allà es tanca el triangle del que està composat el circuit fins a la porta que marca el final de l'aigua, així que imprimeixo una mica més de ritme! Toca exprimir-se!!! Em trec ràpidament la part superior del neoprè quan començo a tocar de peus a la sorra i corro... corro molt, passo inclús de l'avituallament que hi ha, m'esperen els bidons preparats a la bici... així que vaig avançant posicions en el llarg tros fins al box! 

Veig bicicletes de molts dels pro’s, ja és això, han acabat el tram de bicicleta i els primers estaran a mitja horeta d’acabar! També em creu-ho amb la Ainhoa Murua, jo entro amb mig neoprè i ella surt a córrer... Seria humillant el tema, si no fos perquè els elit han sortit a les 8:10, així que ja és normal que ens trobem al voltant de les 9:30h. Concloc la natació en 33:47!

Neoprè fora, em col·loco casc i ulleres, dorsal i botes (encara no he practicat deixar les botes clavades a la bici, sortir descalç i saltar després a sobre... poc ta poc J) i a tota pressa cap al tram de bicicleta! Ara a tirar fort! 

La primera volta és bastant equilibrada i amb poca gent, ja que només queden els últims de la onada elit i els de la primera onada! A partir de la segona volta el volum de ciclistes creixerà exponencialment, amb això també els grups de ciclistes que faran drafting... Jo en algun moment em poso en algun grup, però ho veig una mica perillós degut a la quantitat de ciclistes que hi ha, així que més del 90% dels 40 km de bicicleta els faré sense anar a roda! La veritat és que, tot i així, vaig rodant bastant ràpid, aconseguint fer la segona i tercera volta en uns 15 minuts cada una (mitja de 40 km/h) i amb tot això... molt divertit anar arrancant pegatines a la gent! Jajaja J, realment gaudeixo molt sobre la bicicleta! 

En un punt del circuit de bicicleta, més o menys a tres quarts del circuit, em trobo amb uns crits d’ànims d’en Gonzalo i en Fresket a cada volta! Grandes! Això ja s’acaba i ara tocarà córrer... A punt de concloure la quarta volta, trec els peus de les botes i els poso a sobre per seguir pedalant, així quan arribi al límit del box, podré saltar i seguir corrent, perdent el mínim de temps possible (això sí que ho sé fer!J). Em desvio cap al box i a córrer descalç fins la meva zona! Em poso les zoot i a córrer! En total 1:05:43, que es tradueix en una mitja de 36.5 km/h.

Les primeres sensacions no són massa bones, els tibials els noto fatigats i encara no he arribat al km 1... bufff... definitivament em faltava temps de repòs i recuperació després del Sailfish... Intento treure’m-ho del cap en aquell moment, abans però, em venen al record les paraules d'un video d'en Kilian quan parla de com preparar un Ultra Trail i de la recuperació... Fa menció de que la primera vegada que va córrer un ultra va trigar 3 setmanes a recuperar i que cada cop ha anat a menys, que el cos va aprenent... Si ell va necessitar 3 setmanes... Jo, quantes??? jajaja... Res! M'ho trec del cap i segueixo! 

Tot i aquests primers dubtes he començat bastant fort... passo per la marca del primer quilòmetre i del segon amb uns 4:36 i 9:28, respectivament. Quan arriba el primer avituallament em paro a beure i a refrescar-me una mica i torno a la feina, arribant al km 3 amb més o menys 15 minuts! Aquest serà el ritme durant la totalitat de la cursa a peu, al voltant de 5 minuts el km, a mi ja m’està bé! 

Van passant els metres... mitja volta a arc de triomf (més o menys km 5), deprés s’arriba al parc de la ciutadella, allà em prenc un gel per encarar la recta final de la cursa amb èxit! Mentrestant trepitjo a aquella alçada una catifa amb una frase inscrita semblant a aquesta: 

"No pares... Sigue adelante! No pienses en lo que queda sino en el camino ya recorrido! La recompensa ya está aquí al lado!"

Passa una situació curiosa al parc de la ciutadella, ja que a l'entrada em trobo un tio animant! Quan surto el tio segueix allà i comença a córrer amb mi i amb un altre que tenia al costat! Després em dono conta que és amic del que va al meu costat. El tio va parlant amb el seu amic de timing, de com va i això, li diu que va bé i llavors a mi em diu que tampoc afluixi, que ell ens marca el pas... Situacions que molen! Passem pel parc que hi ha davant de les dues torres... allà has d'anar fins al final i tornar enrere fins la rotonda de davant de les torres... Seguim els tres, però jo decaic una mica i començo a recordar els moments de l'any passat en els que em creuava amb en Miki i que jo apretava perquè no m'agafés (ell també apretava per agafar-me! J jajaja), aquest any es repeteix la mateixa situació amb un altre company, en Domi. La bèstia ha sortit 10 minuts més tard que jo a la natació i me l'estic creuant al run? Va molt i molt fort! Per sort va per darrera meu i no vull que em passi J, això em donarà la motivació necessària per fer els últims quilòmetres a un ritme superior, inclús avançaré als compis aquests a l'últim quilòmetre! Acabo fent un bon sprint en els últims 100 metres mentre veig la meta i paro el crono del run en 49:24! 

Creu-ho la meta content i satisfet, ja que el triatló se m’ha fet més dur del que em pensava! Això no implica que no arribi una mica desconcertat, pensava que batria el meu temps de l’any passat en bastant més, així que després de que em col·loquin la medalla pregunto a un participant, que veig que portava el Garmin 910XT, quants metres li han sortit a la natació. Quan ho mirem, veiem que han sortit 1750 metres! Al final, les sensacions al final són molt positives, ja que tot i fent molts més metres de natació que l'any passat, arribar amb menys descans del que em requeria haver fet el mig IM i estar prenent antibiòtics... m’he superat i he fet una bona marca J! En total 2:34:19 i un finisher més!!! Realment la marca que volia fer de 2h 15' potser es massa agosarada.... jajaja

L’any que ve, més i millor! N’estic segur! A més, espero que ens hi poguem apuntar tots i gaudir d'aquesta festa del triatló a la nostra ciutat J! Dono per finalitzada la temporada 2012, que ha anat millor del que em podia esperar tan bon punt començava J... per 2013 els reptes seran majors! Il·lusió i constància (... i més entrenaments) per la temporada següent! Abraçada forta!