6:45... tititi...tititi... paro el despertador... encara no està ni el sol posat! Som-hi! En Miki també s'ha despertat sense problemes! Esmorzar tranquil
però sense pausa que hem de carregar energia... Dorsal, gel, bambes, imperdibles, xip, ... Tot llest? Sí! Doncs gas cap a Roses! Feia mal dia i donava la sensació de que ens cauria una a sobre... buf! Cel negre de collons, però el
mòbil deia que no plouria, així que cap problema...
Abans del briefing pre-cursa fem una mica de trote d’escalfament...
des dels 20 km del divendres de la setmana passada no havia pogut córrer, més de 8 dies, però tenia bones
sensacions, em sentia fort i ara tocava prestar atenció al briefing, per no perdre'ns pel Trail, ja que segons si feies 12, 24 o 42 km havies d'agafar uns desviaments o uns altres... Moments de concentració... En Miki em repeteix: "Primer desvio esquerra i el següent a la dreta!" Gas! Ara ja només quedava esperar el tret de sortida per començar amb la lluita d'aquest nou repte! “Sort Miki!”...”Nos vemos en la cima!”... jajaja... Paraules de motivació, però en
aquells moments encara no sabíem els cims que ens tocarien pujar... pobres de
nosaltres!... Una bona acumulació de desnivell positiu i negatiu acumulat com jo mai havia fet!
Comença la cursa! Em començo a posicionar per davant, ja que ens havien advertit que els corriols de pujada eren quasi individuals i no volia quedar-me endarrere sabent que podria tirar i els de davant no em deixarien J
Primera pujada... en teoria era la suau!... Joder! Quina merda d’estudi que
vam fer el dia anterior del perfil de la cursa, ens vam refiar del mapa que
donava l’organització... Quina estafa, com vaig subestimar el Trail! ...
Pujada molt i molt bèstia, la gent havia deixat de córrer i pujava caminant tothom, almenys tothom fins on arribava la meva vista! Començava a passar pel meu
cap... Si la primera era la fàcil... Què ens espera després? Trinada superior!
Un cop a dalt pràcticament ja tocava baixar una trialera... l’organització no
enganyava pas: “La primera baixada és molt i molt tècnica, ja que té molta
pedra solta, atenció turmells!”... El que no deien és que baixaves pràcticament
vertical i jo que venia amb la inèrcia quasi m’emporto per davant el tio que tenia
per davant meu quan va frenar... Quina pendent negativa més bèstia! A mitja
baixada ja hi havia hagut el primer accidentat i la gent feia córrer la veu
enrere perquè arribés al controlador que hi havia al començament de la
baixada... Després en Miki em va comentar que el van haver d’evacuar amb
helicòpter i tot... Ànims!
La cosa seguia i anàvem cremant quilòmetres, ja venia la pujada important
de veritat... Molta trinada és poc, però a dalt sabia que vindria el primer
avituallament, així que la part final inclús la vaig poder fer corrent! Les
coses anaven bé i ara vindria la part més maca de la cursa amb un trajecte per
les carenes de les muntanyes vora el Cap de Creus recorrent infinitat de corriols i gaudint d'unes vistes excepcionals.
A partir del km 16 el perfil tornava a ser descendent, va ser allà quan em va pillar un dolor al genoll, potser massa poc entrenament, potser massa ritme al principi, potser baixades massa tècniques,... no ho sé, molts dubtes passaven pel cap! A partir del km 19 la cosa va ser insostenible, la resta de quilòmetres serien una supervivència, l'única cosa important? Acabar la cursa amb el temps que fes falta, però acabar sense importar el crono!
Em vaig prendre el gel que portava com a últim recurs, però res... Així que mig caminant mig trotant al principi, després ja únicament caminant... M’anava passant gent i més gent, tothom molt solidari... “Ànims que ja hi som!” “Estàs bé?” “Necessites algun gel?” “Antinflamatori”... Unes noies em van oferir inclús fer-me un massatge J... jajaja... Que bo!
Mentrestant, també va passar el cap de la cursa de 42 km, quina màquina!! Jo només, restava els quilòmetres que quedaven i em preguntava quan em passaria en Miki! En algun moment em vaig preguntar si potser li havia passat alguna cosa, però no després el vaig veure a la llunyania... El meu gest ho deixava clar, el genoll havia fet figa! “T’acompanyo?” “Ni de conya, espera’m a la meta! Ja arribaré”... Molt gran Miki, gràcies! J
No m’hi vaig fixar en el timing, però superava les 4 hores, només volia
seure i deixar descansar el genoll i gaudir de les sensacions que m’envaïen... En
uns instants vaig desconnectar del món totalment i quan hi vaig retornar, volia
que en Miki m’expliqués com li havia anat a ell! Coca-cola final, el bon sucre J, i mig coixejant cap el cotxe mentre en
Miki em feia de suport!
Dades de la cursa: 28 km amb 1740 metres de desnivell positiu acumulat i un total de 4:00:16, potser el temps més lent que faré mai, però la meta que de moment millor m’ha sabut! Sobreposant-me a tot vaig poder acabar, quasi caminant des del km 16 i patint molt i molt a la última baixada, però sentint la major de les felicitats en els últims 300 metres de la cursa i en els segons posteriors fins que vaig tornar a la Terra J... Gegant recompensa!
P.D: Valoro 100 mil cops més a en
Kilian Jornet i no tornaré a subestimar cap cursa més, quin patiment,
segurament per no saber administrar, però això no s’acaba aquí! Gas! Una
anècdota més que guardar a la butxaca!
P.D.2: Dos dies de repòs absolut o tres... ja veurem i amb ganes de dijous,
que és l’esperada graduació! Sento l’extensió de l’entrada... moltíssimes coses
a explicar J jajaja
"Aquesta part compresa entre el Camell i l'Àguila ( el Cap de Creus) que tu coneixes i estimes tant com jo mateix, és i ha de continuar essent mitologia pura, sens res que pugui mixtificar-ho, en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a Déus més que per als homes i cal que continuï com està".
"Aquesta part compresa entre el Camell i l'Àguila ( el Cap de Creus) que tu coneixes i estimes tant com jo mateix, és i ha de continuar essent mitologia pura, sens res que pugui mixtificar-ho, en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a Déus més que per als homes i cal que continuï com està".
Salvador Dalí, 1961
1.- Tan "guaperas" a la foto de la sortida, no m'estranya que t'oferissin massatges nano! aajajjaja
ResponderEliminar2.- Tonto per no haver-los acceptat! A la merda la cursa, massatge i gas!! XD
3.- Quan "torni a estar instal·lat", i de broma us segueixo les animalades que feu.
4.- Molen poemes de Dalí!
5.- Demà ho petem!!
M'agrada aquest anàlisi que has fet!
EliminarPerò, t'haig de dir que saps que sí que t'apuntaràs amb nosaltres, btt de la bona i runnings :)... collserola i els jabalis et troben a faltar (i nosaltres també! jajaja)
Demà serà molt gran! Mil ganes! Gaas!