“El fracàs danya, però el conformisme mata!” – Diumenge 13 de Maig de 2012

Sembla que ho hagin fet expressament, però avui quan m’he llevat i he obert el facebook, m’he trobat al inici, el link cap al diari marca, a un article que havien dedicat a en Josef... Avui començava el 7 islands... ànim! Quina animalada J

En fi, al que anava... la primera frase del article m’ha entrat ben a dins... “El fracaso hiere, el conformismo mata”... i he començat a pensar en el trail del cap de creus... tot i que estava content, reafirmo, molt content, per haver-me sobreposat a l’adversitat del dolor del genoll durant tanta estona, per haver aconseguir travessar la línia de meta amb un temps de 4 hores i, sobretot, per no haver-ho fet en la última posició després de tota l’estona que vaig haver de caminar i tota la gent que em va avançar... estava content i orgullós, però mirant-ho objectivament sé que va ser un fracàs absolut... ho vaig subestimar completament, poc entreno, em vaig confiar... tot això i altres coses em va posar al meu lloc quan va aparèixer el dolor de genoll... però després de llegir la frase hi havia una cosa que em donava voltes al cap... conformista, jo? Al igual! Jajaja J Gaaas! Avui, em tornaria a posar les new balance per fer un trail per aquí els voltants i treure’m el mal gust de la setmana passada!


Haig de dir que en 3 setmanes començo amb els exàmens finals i últims de tota la carrera així que serà complicat portar un ritme uniforme d’entrenaments, però ja es farà el que es pugui... avui de moment combinant un bon triatló... tecnologia energètica pel matí, seguint amb càlcul digital i per acabar un bon trail J

He sortit amb ganes i he pujat 300 metres de desnivell en 2 km, en algun moment he caminat, però bé, bon ritme en general, després la cosa ha seguit igual, mantenint un ritme constant de pujada i millorant les sensacions poc a poc, quan he arribat al cim on volia arribar m’he pres uns minuts per observar els pobles als meus peus... això sí! Amb un núvol ben negre sobre el meu cap! jajaja

Apa, som-hi cap avall! I simultàniament al meu descens... també començaven a caure les primeres gotes del cel... he intentat augmentar el ritme per arribar l’abans possible a casa, però la pluja ho ha fet exponencialment! Allà em teniu, corrent fort amb un bon ruixat caient-me a sobre, el més graciós de tot? Que ha passat a ser un diluvi en pocs minuts... La veritat és que he gaudit molt, feia molt i molt temps que no corria amb pluja i menys amb aquesta intensitat, però tot i que m’he quedat moll del tot, m’ho he passat d’allò més bé J... Un cop a casa la roba pesava un parell o tres quilos més, amb tota l’aigua absorbida, així que puc resumir que ha sigut un bon entrenament, corrent amb més quilos del compte! Jajaja

Resum de la sortida: 10 km en gairebé 1 hora i un total de quasi 500 metres de desnivell positiu acumulat! Bones sensacions amb el genoll després d’una setmana de descans total i ara a continuar millorant sense tornar a refiar-me J

P.D: Aquest dijous vam celebrar la festa de la graduació... sobren les paraules! Moments estel·lars que seguim sumant a una llarga llista de moments inoblidables, em sento molt afortunat de tenir aquesta companyia al meu voltant J, una abraçada titans!