Tot just ja fa un any! – Dimarts 29 de Maig de 2012

El passat 20 de Maig va ser la Cursa de Collserola 13K, cursa on l’any passat em col·locava un dorsal, de manera seriosa, i que seria el moment clau en el qual començava a néixer aquesta nova visió o manera de prendre’m la vida! Bastant gir de 360 graus, la veritat. Així es desencadena tot, una cursa de trail tonta a mitjans de Maig de l’any passat i als 4 mesos ser finisher d’un triatló de distància olímpica J! Bona progressió que comporta que poc a poc els objectius també vagin sent més ambiciosos... els propers més a la vora són dos triatlons al Juliol, el primer, distància sprint, mentre que el segón, triatló olímpic:

Sempre sense oblidar la meta principal d’aquest any, el sailfish half de Berga aquest setembre que ve i la culminació de l’any amb la segona participació consecutiva al Garmin Triathlon Barcelona J... Sumant i sumant vida!

Tot i així, i això mai ho perdré... ja que es tracta de l’essència principal... seguiré conservant aquells moments de bogeria (normalment nocturns J) que li posen el toc desenfadat a aquesta història i que sense aquests, ni nadar, ni la bicicleta, ni córrer serien tan divertits! La bona simbiosi que li dóna el perfecte equilibri!

Tornant al tema, mentiria si digués que l’any ha passat en un obrir i tancar d’ulls, això és el que més m'agrada ja que no significa pas res dolent J, sino tot el contrari, han sigut moltes experiències sumades... els moments de desconnexió total del món, moments d'observació des del cim d’una muntanya, moments de germanor en entrenos conjunts, moments de superació, moments de patiment,... TOT es queda ben guardat i sempre deixant les portes obertes als moments que han d’arribar!

En fi... avui he tornat a nadar... l’última vegada va ser fa 25 dies i tot i que anava amb moltes ganes de petar-la fort... no ha sigut possible, ja que m’he ratllat una mica... han tancat dos carrils a la piscina per fer classes de natació i els que hi havia s’han distribuït pels altres carrils! Al meu ha vingut un nen de 12 anys, més o menys, que quan l’he vist que començava a nadar, he vist clar que havia de marxar... si ja estava avançant al que ja hi havia al meu carril, passava d’estar pendent d’avançar-los als dos, però cap problema! J 1250 metres sumats en aigua a un bon ritme i després una estona al gym! Al arribar a casa no podia faltar una Coca-Cola, sucre del bo! jajaja  

Resum: 1250 metres en 23’3’’ i 45’ de treball de força! Recuperant sensacions a l’aigua J.

P.D: Finalitzo amb un vídeo... tot i que sobren les paraules... extrec una frase d’ell que m’ha impactat: 

“Alguien dijo, que somos nuestros sueños, que si no soñamos... estamos muertos...”

                                                                                                        

                                                                                                     Kilian Jornet

P.D.2: Em quedo amb les ganes de saber quan sortirà el vídeo-documental... “Summits of my life”