Després de la tempesta ve la calma... o alguna cosa semblant! – Dijous 07 de Juny de 2012

Per fi! Ja han passat les tres setmanes criminals de màxima angoixa... de màxima dedicació cerebral... de màxim desgast mental... a més, sembla que el balanç és més o menys correcte, ja que 3 exàmens amb bones sensacions i un amb no massa, però amb algun tipus d’esperança encara! Avui s’acabava el cicle dur dels exàmens finals i no ens hem resistit a tornar a córrer... no sé si les condicions eren les millors, molta falta de son acumulada, poca lucidesa psicològica, temperatura externa de 30ºC y elevada humitat... males condicions? Bé, les ganes de fer el que més m’agrada han sigut superiors a totes elles! J

Els mateixos de sempre, Miki, Carlos i jo, al km 0 pensant més o menys la ruta que faríem mentre ens calcem les bambes... només hi ha un únic requisit! Que hi hagi fonts en els trajectes!!! Fet! Comença el moviment i cap amunt, sense treva ni escalfament! L’objectiu serien les muntanyes que hi ha més enllà de la font groga... el terme de “font” és important! Grata sorpresa veure que torna a rajar aigua després de molt temps sense funcionar! Parem els segons justos i un cop ben molls... a seguir pujant! El camí no era nou, és més, és bastant conegut i odiat pels berliners (les bones mentides d’en Carlos a en Valero sobre la btt...J), però avui el fem al revés i al final prenem una variant que ens porta directes a un mirador bastant maco! Ens prendríem uns minuts per gaudir de les vistes!

El running anava perfecte i seguim igual... suma y sigue! Ara baixada i posterior recorregut per un dels camins i zones que trobo més maco de Collserola, sense dubte una de les rutes que més m’agrada! Amb aquesta deu ser la cinquena vegada que la faig entre bici i run, tot i que haig de dir que sempre la havia fet de baixada... avui l’hem feta a la inversa i la pujada ha estat bastant intensa! Però aquí no para ningú! Teníem ben clar que la meta era passar altre cop per la font groga a refrescar J...

Qui dóna més? Va! En comptes de baixar per la carretera de les aigües ens marquem un últim ascens fins a l’hotel La Florida! Bon mirador també que hi ha allà, però no li fem massa cas, seguim a ritme i ara cap a baix ja! Després d’horeta i mitja ja toca tornar cap al cotxe... això sí, provaríem una nova trialera de baixada! Molt i molt tècnica, però que no duia a altre lloc que al camí... jo que pensava que potser ens deixaria directament al pàrquing...

Baixada lenta la meva, combinada amb una mica de dolor de genoll, ja que aquestes 3 setmanes intensives d’estudi, sembla que no han sigut massa bones pel ritme que portava i m’han oxidat una mica... res que no es tregui en un parell de dies d’entrenaments J... Per finalitzar ens hem quedat xerrant una estona al km 0, fins que ens hem començat a donar conta que si continuàvem així quasi ens vindria abans el sopar que el dinar... Un altre dia la tornem a petar!

Resum de la sortida: 14.5 km en 2 hores i un desnivell positiu acumulat de quasi 600 metres. El més important... tornar a sumar quilòmetres després de tants dies parat, i el millor de tot... ara tindré molts dies de vacances fins el 25 de juny per tornar a agafar el to! Això sí, combinant amb platja, amics i responsabilitat de no abandonar els 3 exàmens que queden! GAS!