Running de desconnexió, volta al Tibidabo – Dilluns 25 de Juny de 2012

Segueixo amb exàmens, ja només queden dos i la dinàmica fins al moment sembla bastant positiva... i per no trencar amb les bones sensacions... running amb el Carlos! En Miki porta una bona liada a sobre i no ha pogut venir amb nosaltres, molts ànims i paciència!

Avui l’examen també ha anat prou bé, ja podia anar bé amb el gran sacrifici efectuat! sí sí... el sant joan? Encara m’està buscant... jo a caseta mentre a l’exterior hi havia una de les festes que més m’agrada... però bé J, ja és l’últim que em perdo!

El cansament acumulat és important, però no d'esport, sinó de totes les hores d’estudi i les poquetes hores de son... A més, avui, abans de l’examen, havia d’acompanyar a la meva mare al aeroport ben d’hora, altre cop viatge cap a Argentina... en fi! Tot això no pot amb mi! I les ganes que tinc de fer coses sempre se sobreposen i poden amb tota la resta! 

Quan plego de l’examen, m’afanyo a canviar-me ràpid, ja que el Carlos ja m’estava esperant... Bambes, samarreta tècnica, mòbil i clau del cotxe... GAS! 

El punt de trobada és el de l'altre dia que no vam poder sortir a córrer, així que quedem a la pujada de Vallvidrera i fem uns minuts d’estiraments. Avui estirar era important, ens esperen un munt d’escales J, però tampoc som massa d'estar-hi massa estona, els estiraments justos per començar a trotar i prou! Comencem forts, toquen molts metres de desnivell positiu en poca distància... les escales és el que comporten, ja es tracta d’això, sumar i sumar! Ens dóna temps a equivocar-nos de camí i prendre una drecera atravessant una zona amb cactus... Ara sí, escales amunt per arribar, un cop a dalt, a l'aigua salvadora de la font de Vallvidrera, s'està convertint en una visita habitual de les nostres sortides...

Avui necessitariem molta aigua... condicions dures de 33ºC de temperatura, apart de la bona solana que ens queia a sobre! No ens trobarem una altra font fins d'aquí a mitja horeta, així que cap sota l'aixeta i a refrescar bé!

A partir d'aquí, el camí és de pujada direcció Tibidabo.

La direcció és cap al Tibidabo, però agafem un desviament a l'esquerra per fer la volta al Tibidabo... ruta bastant maca! Imprimim un bon ritme, mantenint-nos constants i mentrestant el Carlos m’explica que ha estat fent vies ferrades aquest cap de setmana a Andorra... tenen molt bona pinta, se’m posen les dents llargues i m’entren mil ganes de provar-ho! Entre tot això, ens anem barallant per cada mínima ombra que apareix pel camí  J... 

Els metres van passant i la distància a la font de sota de l’hotel La Florida es va reduint, anem a petites metes segons les fonts! Un cop arribats... saltem de cap a la font i vinga aigua per sobre... Tornem a posar marxa per la trialera de les escales per posar direcció cap a la carretera de les aigües i cada brisa fresca és una injecció de benestar, en teoria l’objectiu era arribar al camí pla, però enganyo al Carlos per que pugem per bombers i tornem a baixar per Vallvidrera... més desnivell positiu que es fa bastant durot, però després ja tot serà baixada, així que posem rumb cap allà! El premi està al final de la baixada... 

Baixem, per finalitzar la sortida, escales avall, fem uns estiraments i realitzem la proposta de repetir el dijous després de l’examen, per no variar la tradició, esperant que s’hi pugui apuntar algú més!

Resum de la sortida: 14,1 km en 1h 36’ i un total de 1150 metres de desnivell positiu acumulat, molt bon running!

P.D: Espero que demà al matí faci bon dia, m’agradaria sortir una estona amb la bici i estar una estona a la platja  J, a la tarda però toca tornar a l’estudi...

P.D.2: En Carlos i jo ja estem dins de la Burriac Atac! Va costar lo seu... problemes amb el servidor d’inscripcions, massa sol·licitada, però estem dins! Un dia d’aquests és el sorteig de les altres entrades, espero que en Miki tingui sort i li toqui una, sinó cap problema, es vindrà igual!