Repòs obligat, retorn i “Trinxacadenes” – Dilluns 22 d’Octubre de 2012

El Garmin va suposar la cloenda de la temporada, així que, en teoria, hauria d’haver-me pres una setmana o dues de repòs, però no va ser així... Dos dies després, dimarts mateix, em vaig liar a fer una sortideta en mtb amb n’Espel, en Carlos i n’Eric Fuetakal. Sabia que em precipitava, però no m’imaginava en un començament que em resultés tant dur com se’m va tornar la sortida...

Quedem d’hora pel matí i ens anem trobant poc a poc, primer amb l’Espel a Barcelona, després a Esplugues amb l’Eric i, per finalitzar, amb en Carlos a Cornellà. La ruta seria facilota, anar vorejant el Llobregat en direcció cap a l’interior i sense cap objectiu, simplement anar sumant quilòmetres fins on ens vingués en gana donar mitja volta. Durant la pujada tot va anar bé, les cames responien bé, no notava massa seqüeles del triatló i tot anàvem a un ritme còmode. Així, xino xano, ens vam plantar a Martorell, en concret vam quedar-nos al pont del Diable... moment en el qual en Carlos ens va mostrar com s’havia de fer per pujar fins a dalt sense posar un peu fora de la bicicleta... Molt gran! Jo em vaig quedar a mitges...

Pels voltants del pont va començar una recerca d’aigua per omplir bidons, però va ser missió fallida, sembla que no hi ha massa estima per les fonts a Martorell, dues que hi havia, dues trencades... Mitja volta cap a casa i amb poca aigua! Entre que jo me’n vaig quedar sense als pocs quilòmetres de començar la tornada i que la parada al pont amb el corresponent refredament va fer que em sortís tota la fatiga acumulada... la volta se’m va fer molt dura! La cosa es va accentuar quan va aparèixer un bon vent en contra! Quan semblava que ja no podia més, haig d’agrair el suport dels meus amics, anàvem fent relleus i a roda per mermar mínimament l’efecte del vent... Gràcies J! Un altre dia estaré al 100%!

En total, entre els trajectes entre tren i casa més els recorreguts metropolitans fins que ens vam trobar tots i la suma de la ruta fins a Martorell, van sortir prop de 70 km en 4h 10’ i amb un total de 780 metres de desnivell positiu acumulat... definitivament no va ser la millor recuperació després del triatló, però va provocar que durant una setmana i mitja m'obligués a mantenir un repòs absolut, en quant a esport em refereixo J.

Dijous 18

Va ser el dia escollit per retornar a entrenar... això sí! Poc a poc i bona lletra, començaria per la piscina! M’esperava estar cardat... però va ser pitjor! En total 1000 metres de piscina repartits en 4 sèries de 10 piscines... El més preocupant? Que arribava sense aire a cada paron...

Després del fracàs, no tenia ni ganes de pujar al gimnàs, dutxa i cap a casa, l’endemà tornaria!

Divendres 19

Avui sí! Només plantar-me a la piscina els ritmes i les sensacions ja van ser molt millors, avui tocaria incrementar una mica més el volum. Vaig començar amb dues sèries de 10 piscines i vaig acabar amb dues sèries més de 20 piscines cada una, sempre donant una “lap” més al polar cada 10 piscines, per orientar-me una mica amb el ritme que estava portant! En total 1500 metres amb bons ritmes i sensacions:

Diumenge 21: La trinxacadenes

Haig de destacar que jo no participava en aquesta cursa tan atractiva de BTT que té lloc a Vallromanes i pobles adjunts. En aquesta ocasió, jo agafaria un altre rol i aniria a animar als meus amics que sí que competien! Miki, Espel, Serra, Carlos i Llagos, molt grans!

La meva idea per aquell dia, era agafar la bicicleta de carretera i anar a certs punts del trajecte de la cursa per anar-los fent fotos, donant ànims,... tot pintava molt i molt bé, seria un entrenament de qualitat amb el Coll de Font de Cera que em tocaria pujar 4 cops i amb la limitació del temps per arribar als punts abans de que ells passessin, en fi, el que he dit abans, tot pintava molt bé! Però... sorpresa la meva quan em dono conta que la trinxacadenes és una cursa que cada any canvia el recorregut i que tot el que m'havia muntat per veure els meus amics és possible que no serveixi per a res... El recorregut és desconegut pels participants fins el dia de la cursa i només es penja a internet el perfil... En fi, el perfil de l’any passat i el d’aquest any no se solapaven de cap de les maneres! S’hauria d’improvitzar... cap problema J!

Una cosa ja havia decidit... aquesta resideix en que no aniria en bicicleta... massa pluja i carretera massa molla! Em calçaria les new balance i a fer rutes de trail! Els plans canviaven per aquell matí, ara tocava aixecar-se més d'hora i anar a la sortida, buscar la carpa de l'organització i mirar el mapa del recorregut de la trinxa del 2012. Les coses no sortirien com jo volia... despertador sonava a les 7:20... ell sonava però jo no el vaig escoltar fins les 8:30, diguem que divendres va ser una nit llarga a privat mataró i que dissabte vaig allargar més del compte també... Així que em llevo amb molts missatges dels “trinxeros” sense rebre resposta preguntant-me la meva situació!... Tot i anar tard i no saber el recorregut, això no em frena, surto ràpid de casa, agafo el cotxe i aparco a Alella Park, decideixo fer un parell de rutes que tenia programades pel recorregut de la trinxacadenes 2011 i esperar tenir sort i que alguna d'elles coincideixi amb el recorregut d'aquest any...

La primera ruta que faig és d’una mica més de 10 km en una hora i amb un desnivell positiu acumulat de 480 metres, el dia està tot ennuvolat i amb ganes de descarregar fort, tot i així aguanta!

La segona ruta que faré serà pels voltants del cim de Font de Cera, en teoria coincidia amb la part del final de la trinxacadenes de l'any anterior, la idea és voltar per allà per veure si hi ha senyalitzacions i marques de pas pels camins... d'inici em trobo amb una bona senyal... hi ha un control de pas amb un cotxe i dos col·laboradors, així que decideixo aparcar l'abans possible i començar a córrer per aquella zona. Corro cap amunt, segueixo veient marques de pas fins que em trobo amb una parella caminant, sembla una parella d'excursionistes al voltant dels 50 anys, els passo i arribo a un avituallament... ¿?¿? Comencen a no quadrar-me les coses... allà pregunto que si són de la trinxacadenes i no! Em diuen que són de la Caminada Internacional de Barcelona... Merda!

Dono mitja volta, creuo la carretera i segueixo corrent per una pista de terra en direcció oposada a la que portava, per tant, ara tots els caminants me'ls trobo de cara i ens anem saludant! En un moment veig que un tio a la llunyania va traient marques de pas... “Trinxacadenes” llegeixo en una que suposo s’ha deixat de treure... augmento ritme per donar-li caça i quan l’enganxo li pregunto que per què està traient les senyals. Em contesta que ja han passat per allà, m’explica que ha sigut la primera pujada... Ara ja no quadra res, aquí ja no hi ha res a fer i prenc direcció cap al cotxe per anar cap a Vallromanes! En total, en aquesta segona ruta, han sortit uns 6 km... Aniré cap a la meta i seguiré camí enrere fins a un bon lloc!

Així és! Arribo, pregunto, veig les marques de pas i cap enrere... just en aquell moment arriba gent de la versió curta i anuncien que els primers de la llarga estan a uns 15 minuts... torno a córrer, travesso per unes trialeres esperant que no baixi cap “trinxero” a tota hostia i ens matem allà mateix! Segueixo pujant i arribo al lloc on decideixo quedar-me per esperar als amics!  

Bastant interessant el lloc, situat al final d’una pujada i quan començava la última trialera de baixada, a uns 2.5 km fins la meta! La gent em preguntava quan quedava pel final, em saludava, es marcaven cavallets intentant impressionar-me, uns altres intentaven saltar, una noia em va confondre amb un de la organització notificant-me que hi havia gent que s’estava perdent en un creuament, simplement li vaig dir que a pocs metres hi havia gent de l’organització,... un capullot inclús va passar i es va forçar un eructe que quasi tralla mentre jo em reia,... en fi! Que a les 3 horetes i poc de competició apareixen en Llagos i en Serra, es paren i m’expliquen coses, se sorprenen de veure'm, ja que com m'havia adormit pensaven que no vindria! Nooo! Seguiu cony, ja ens veurem a la meta, que és una cursa!!! Jajaja... A dos minuts apareix en Carlos, li faig gests de que ja ho té i quan em veu també es para un momentet, l’informo a quan té a la resta i ell només pot dir-me que estar sent duríssim!

Als 15/20 minuts veig a la llunyania a l’Espel mentre se li dibuixa un gran somriure... i també es para per explicar-me coses i per esperar a en Miki, que va uns segons per darrera, els dos han tingut percance i han patit una caiguda, volen entrar junts, jo els animo! Ja no queda res, 2 km de baixada... i jo content perque acabaran tots em foto a córrer per davant d’ells... pobre infeliç... amb les bicis m’avancen ràpid per la trialera... Ens veiem a la meta!!! Al final de la trialera espera un càmera... quan passo jo, em fa l'efecte que em fa una foto també, suposo que no veu extrany que vagi pel mig d'una cursa de mountain bike sense bicicleta, ja veurem! Segueixo a tota castanya cap a la meta! Allà ens trobarem tots i posarem punt i final a la trinxacadenes mentre uns passen per la carpa dels massatges, fotem un bon esmorzar i m’expliquen les anècdotes de la cursa! J

En total, sumant tots els trams, han sortit al voltant de 19-20 km de trail running en un dia més per sumar en l’historial de vivències! Felicitats finishers, titans això només acaba de començar J!!! Sou grans!