Resum del 2011 i benvingut 2012: Dissabte 31 de Desembre de 2011

Ja ha arribat l’últim dia de l’any 2011, un any que fent balanç esportiu, personal i professional ha sigut extremadament positiu i inoblidable!

Em centro en el tema esportiu! Aquest any ha sigut la iniciació en el món del esport als nivells que estic ara... mai a la vida se m’hauria acudit fer un triatló si en Miki no m’hagués parlat d’en Josef Ajram, sí, aquell broker que va tatuat i que no para de fer ironmans (així és com jo el vaig conèixer...fa temps que els Ironmans se li han quedat curts). Després seria la meva font de motivació per participar a mitges a la Mitja de Girona i que em faria completar la primera cursa de trail per Collserola!

Les sensacions i emocions que vaig sentir a les metes d’aquelles curses van ser tan indescriptiblement satisfactòries, alegres, motivants, omplidores,... i per què no dir-ho, també molt addictives, ja que un cop provat ja no he pogut parar d’entrenar! El proper objectiu seria el Garmin Triathlon Barcelona en distància olímpica! Seriem capaços tant el Miki com jo de ser finishers? Ho vam ser! Jo amb un temps de 2 hores i 34 minuts!

Recuperant hàbits: Dijous 29 de Desembre de 2011

Dia rere dia les coses han anat millorant, suposo que resten els últims passos de la reconstrucció dels lligaments rebentats... La visita amb el metge, dimarts passat, va anar bé! Jo, molt preocupat, ja que la clavícula se m’ha pujat una mica, li vaig preguntar si era normal, no problem! em va dir que com s’han trencat els lligaments, doncs aquesta tendeix a pujar una mica, però que això no afecta en res, només és estètic.  També em va comentar que hi havia la opció d’operar però que en el meu cas no calia... passo, passo de quiròfans i que la recuperació se’n vagi als 3 mesos, estamos locos? Més temps immobilitzat? Jajaja... Ja n’hi ha prou!

Vam seguir parlant i li vaig comentar que jo nadava sovint i distàncies més o menys llargues... jajaja ja sé que de moment només entre 1 i 2 km, però ja arribaran les llargues distàncies! Bé, al que anava... “Jo nado bastant i em fa por que no pugui tenir la mobilitat sencera o que al cap de 20 minuts nadant em faci mal l’ombro”, la resposta d’ell mig somrient “ no pateixis, Eric!”

   (Jo m'he rebentat els lligaments que serien el número 1 de la imatge)

Test Newton Running: Dijous 22 de Desembre de 2011

“Tota acció és succeïda per una reacció igual però dirigida en sentit oposat.”

Llei d’acció i reacció, Isaac Newton.

La primera xerrada i test de material que organitza el club ens la ofereix Newton Running i tenia molt bona pinta així que no m’ho vaig pensar dues vegades a inscriure’m! Això va passar abans de que em fes la lesió a la clavícula... He passat uns dies mig desanimat... Això de quedar-me a les tardes a casa i no poder fer res no va amb mi, però com a mínim començo a sentir menys dolor i a recuperar més mobilitat... encara no la suficient però és un principi!

Dia negre per ratllar del calendari: Divendres 16 de Desembre de 2011

El dia ja no havia començat bé... inexplicablement el mòbil es va apagar durant la nit així que com és normal la alarma no va sonar... Obro els ulls a les 7 passades gràcies a me mare... Buff! Impossible arribar a l’hora a classe! Després d’apretar el cotxe i menjar-me el corresponent embussament de la ronda de dalt... entrava per la porta a les 8:15...

Per més mala sort... aquell dia em tocarien pràctiques i sortiria tardet del IQS... Una cosa bona? Siiii! Quan vaig arribar a casa... per fi! M’esperava un bon plat d’espaguetis de la iaia... nyaaaam! Siesta i trucada del Basi per anar a esquiar! El cap de setmana es presentava emocionant i començo a preparar l’snow, la roba... Mama vaig a esquiar... Però si no hi ha neu... Efectivament connecto el pc i veig que només hi havia 9 pistes obertes i 25 cm de màxim gruix de neu... Així que el truco i al final ho aplacem per un altre finde.

En aquell moment se m’acut pillar la mountain bike... Maleït instant! Jajaja... Va ser una rutilla de desnivells, més que res per provar-me! Des de que tinc la de carretera havia abandonat la de muntanya i la vaig haver de posar a punt, aire a les rodes, posar dur el amortiguador del darrera i algun que altre detallet... En fi! Que a una trialera amb un bon salt seguit d'una corba, doncs se me’n va la castanya i entro a 35km/h... Atents al canvi de velocitat que hi ha al final del track!

Running per les aigües: Dimecres 14 de Desembre de 2011

Després del merescut pont vaig deixar de banda una mica l’esport, ja tocava distreure’s una mica nocturnament! Cumpleanys que celebrar, triomf del meu equip enfront del gran rival,... i més i més, en fi, poquetes hores despert amb la llum del sol apretant!

Dilluns tarda 1,5 km de natació, ja baixant dels 30 minuts, 60 piscinetes en 29 minuts llargs! No vaig tenir més temps per fer res més, ja tornaré demà! I a la nit... sorpresa! Trucada del Jorge, ha tornat del erasmus a França per celebrar el seu aniversari, així que no ens hem pogut resistir de celebrar-ho com es mereix i vam fer una sortida tonta entre uns quants! Això també és sumar vida! Jajaja

Dimarts a la tarda després de recuperar forces... 5 km de running per preparar les cames per dimecres i treball de peses... Boníssimes sensacions, començo el primer km a 10 km/h i a cada quilòmetre que passa augmento 1 km/h més, la cosa va així fins arribar al últim km a 14 km/h per fer 500 metres i deixar la resta per refredar. En total doncs això 5 km en 28 minuts!

Ja ha arribat el dia de tornar a trobar-se amb l’equip, tot i que sembla que la cosa va de contrastos... La setmana passada amb la presència d’en Josef assistència acollonant... aquest dimecres per desgràcia no superàvem ni els 15 runners... És molt possible que fos per la alta assistència a la cita del Clandestinos 2011 (Doble IM, IM i Half IM), espero que els participants en qualsevol disciplina es recuperin aviat! Felicitats al Pep Sanchez, finisher del doble IM en 25 hores i quart, vaya màquina! Espero que no es faci mal l'any que ve, vol fer un triple...

Running multitudinari: Dijous 8 de Desembre de 2011

Des de feia una setmana ja havien convocat el running per Collserola, com cada setmana, aquest cop cauria en dijous. Dijous, que era festiu, cauria entre mig dels dos únics dies laborables d’aquesta setmana amb el pont de la puríssima i jo ja m’esperava una assistència bastant important degut a que havien confirmat que vindria en Josef!

Arribava una mica just de temps, així que no vaig ni molestar-me a intentar aparcar al pàrquing del km 0 i em vaig quedar a un tros de terra que hi ha abans d’arribar-hi, aprofitant la pujada fins el pàrquing per escalfar i quan vaig arribar ja vaig saber perquè avui venia en Josef... Estaven els del programa “Visto lo visto” gravant els runners que estàvem, abans de començar a córrer. Jo vaig arribar a la concentració quan parlava en Josef i deia que seria ell qui portaría el grup de més temps i ruta més dificultosa! Perfecte, ja que, tot i la gent que hi havia aquella freda nit, que era un munt, el grup dels valents no érem massa, uns 15 més o menys. Sortiriem en breus, així que no em va donar temps de saludar a la gent, ja estava tothom organitzat en grups.

No m’equivocava pas quan em vaig ficar al grup fort, el trail d’avui seria duret, només fer els primers 150 metres ja a pujar desnivell de valent, ascendint la muntanya del Tibidabo per un lloc totalment nou per a mi i després ens vam desviar cap al turó que queda al costat de la dreta. L’excursió es va resumir en una ruta molt pepi plena de trialeres de pas individual amb molta natura pel mig i una profunda foscor que només s’interrompia pels nostres frontals.

Bike en solitari: Dilluns 5 de Desembre de 2011

Dit i fet! Tal com ja vaig dir, avui m’he aixecat a les 10:00, he esmorzat ràpid i vinga a omplir bidons per sortir amb la bici! Feia quasi un mes que no agafava la bicicleta en solitari, ja m’havia acostumat a les sortides en grup, però al ser pont van decidir no muntar-la aquest cap de setmana. Així que avui ni de conya em podria posar a roda de ningú ni hi hauria pelotón, hauria de trencar jo mateix la resistència aerodinàmica i anar forçant sense la estela de ningú, tot i així, ja va bé que de tant en tant sigui d’aquesta manera, treball tant físic com mental dels bons!

La N-II estava bastant buida, perfecte per anar fent quilòmetres sense patir per la vida, la veritat és que el trajecte d’anada fins al km 40 més o menys les cames anaven quasi soles, després la cosa ja es complicaria... Abans, per això, en una baixada per Sant Pol amb unes vistes bastant maques no he pogut resistir-me i li he demanat a un home gran que caminava per allà si em podia fer un foto... Joder! Sort que caminava una altra persona per allà i al final me l’ha fet l’altre... No el culpo de res, però les tecnologies avançant ràpidament i aquell home no s’havia actualitzat... Només quan he vist que el home en comptes de mirar la pantalla acostava l’ull buscant el visor, ja m’he imaginat que aquella parada duraria més de 5 minuts. Un cop reanudada la sortida, pel poble de Sant Pol... un puto primo que ha sortit sense mirar ha estat a punt de donar-me... el cotxe s’ha quedat a escassos centímetres de la bici... No diré que no l'he insultat mentre feia gestos dient-li que estava boig! 

Tema de la foto resolt i seguint en vida, ara tocava tirar de velocitat disfrutant de les vistes que ofereix la carretera de corbes que va per la costa... La veritat és que quan he vist que s’acabava la zona de costa del Maresme i començava la costa Brava m’he posat bastant content, estava tirant a un ritme bastant fort i em trobava bastant a tope! 

Al cap d'uns quants quilòmetres més, ha vingut el cartell provincial informant que entrava a Girona... no ho he pogut evitar i he informat a en Miki, pero per arribar a se casa encara quedaven mooools quilòmetres, així que he decidit que Blanes seria l’últim lloc que visitaria aquest matí. Travessaria Blanes fins al mar i mitja volta vorejant la costa.

Durant la tornada ja m’he vist bastant fatigat, però poc a poc anava desfent camí... M’he trobat el quilòmetre infernal...jajaja m’ha fet gràcia i he parat a fer-li una foto... i, de pas, a descansar un parell de minutillos... Arenys, Sant Vicenç i Mataró! Per fi! Ja quedava poquet per arribar a Cabrils, ara la única cosa que tenia al cap era: Com collons estaría per pujar fins a Cabrils?... Resposta fàcil! Molt tullit!


Ja a Vilassar de Mar... Bufff... Els quasi 200 metres de desnivell positiu que em quedaven per arribar a casa han sigut 2.5 km extradurs a un ritme entre 10 i 12 km/h... Moltes temptatives de baixar de la bici... Però no! Jajaja... M’esperava una bona lassagna per dinar!!! Me l'he crospit en un plis plas... i a recuperar forces!

Resum de la sortida: 90,7 km en 3 hores 45 minuts, ritme mig de 24 km/h i molta energia consumida, 2841 kcal! Mitja de pulsacions 156 bpm, més cansades les cames que jo.

P.D: Avui escric des del llit després d’haver fet una merescuda bacaineta... zzzZzzzZzzz... encara estic mig dormit! Dijous més i millor! Toca un run ben fresc per Collserola... tot i que amb la confirmació de que vindrà en Josef, segurament estarà a reventar de gent, quina vaina! Abans de dijous molt possible que em deixi caure per la piscina a fer uns quilometrets.

Trail running: Divendres 2 de Desembre de 2011

Divendres tocava sortir a córrer amb en Miki! Últim dia de classe abans del pont i se’ns havien acumulat els compromisos... entre varies històries el temps que volíem estar recorrent les muntanyes de Collserola es va veure reduït considerablement... Un altre dia més canya!

Quedàvem a les 15:30 a la pujada de Vallvidrera al costat de plaça Borràs i d’allà running per escalfar en pla fins a Can Carelleu... A partir d’allà s’acabava el pla... se’ns presentava una pujada de 100 metres de desnivell positiu en poc més de mig quilòmetre, a més la pujada era progressiva, fins que el tros últim era bastant infernal per les cames. Repte superat! I ara pensant... a on em portaria en Miki? Serà tot tan hevy? La ruta la marcava ell avui!

Altre cop a pujar... millor dit escalar! Escalada de la bona! Per què donar voltes i pujar poc a poc quan es pot pujar directament pel mig en línia recta? Jajaja... Escalant entre les roques vam trobar unes coves que suposo que eren de la història antiga del per què aquella zona se la coneix com la Carretera de les aigües i una alguna que altra pedra que queia rodant paret vertical cap avall. Un cop a dalt teníem unes vistes impressionants de la ciutat i ja tota la sortida es va resumir en trialeres i camins de bosc! Bastant divertides! Per cert... també ens vam deixar caure per la trialera dels tríceps que fem quan anem amb la bici... rara fer-la sense mtb, però igualment molt pepi!

Un dimecres més de running: Dimecres 30 de Novembre de 2011

Després de la pallissa del diumenge, dilluns va tocar una mica de descans total, que també va bé, a vegades! Ahir cap a la piscineta a nadar, he de dir que no soporto quan entro pel passadís de la piscina del gym i noto aquella humitat i calor concentrada... però que li farem la última vegada que em vaig posar al mar amb el neoprè vaig durar 5 minuts, ja que peus, mans i cara se’m congelaven... Cal a dir que també vaig provar-ho a la piscina de casa i el resultat no va variar... En resum, 60 piscinetes en 32 minuts i 1500 metres més a les esquenes de swim. Després 15 minutets de run intensos!

Dimecres hi havia cita a les 19:30 al km 0 de la carretera de les aigües, però des de les 11:30 del matí que van acabar classes fins les 18:30 em vaig haver de dedicar a perdre el temps mentre passaven les hores... Per fi! Cap al cotxe a canviar-me i direcció al punt de trobada... Cuyons quin fred que fot ja! 

Només arribar, vaig rebre les primeres salutacions dels de l’altre dia de la bici, ja ens comencem a conèixer entre tots, sempre som els mateixos... Jajaja

Dia de bike... llarg i dur: Diumenge 27 de Novembre de 2011

El punt de trobada tornava a ser Plaça Borràs, en aquesta ocasió 10:30, i ja em començava a trobar amb la gent de sempre, els que sempre estem liats! Em va sobtar no trobar-me al grup que més o menys és del meu nivell, la veritat és que tots els que hi havia eren unes màquines, entre ells Ferran Almeda, Leo Rico, Toni Marsal i Ferran Pintor, aquest últim el dia anterior s'havia marcat 190 km de bike, ja que s'està preparant la bici del doble IM amb el Pep Sanchez Delgado. I seguien apareixent més i més gent dels Argon 18 Mafia... En pocs metres cuadrats es concentrava tot el PIB de Barcelona... Quina bogeria de bicicletes!!! Gallium Pro, E-118, E-114,... Cada nou membre que arribava portava unes rodes amb perfil més gran!!!

Començàvem la sortida i jo em vaig treure un bon pes de sobre, els de la Mafia prenien direcció cap a Castelldefels, per tant el ritme no seria molt animal... o això pensava... jajaja. El nostre grup tombava cap amunt direcció Vallvidrera i cap a Sant Cugat, això d’escalar amb la bici només començar em mata! Però forçant i forçant aconseguia seguir el pelotón, tot i així el tram d’ascensió era durant més de 5 km i els vaig acabar perdent... Va ser una cosa comuna durant la majoria de la sortida i els agraeixo que m’anessin esperant, no sé si també esperaven a altres... espero que sí... la única que sé del tot cert és que ahir vaig liderar la cua del grup durant tota la sortida.

Running tullidor: Dimecres 23 de Novembre de 2011

Es presentava, de primeres, un dimecres extrany... L’endemà hi havia examen i vaig dubtar fins al voltant de les 7 si anar o no anar al running... Què anava a canviar sortir a córrer una estoneta?... Res! Jajaja... Així que ja trigava a anar cap allà!

Això ja s’està començant a convertir en una rutina, ja es la tercera setmana consecutiva que em tenen per allà, a les 19:30 estava al quilòmetre zero de la carretera de les aigües. Al pàrquing ja hi havia gent quan vaig arribar, però després meu ja no va venir ningú més... Sembla que cada cop som menys... Quants devíem ser? No sé si arribàvem als 25... Per no venir, en aquesta ocasió, com l’altre dia al bike, tampoc va venir en Josef.

Dos grups! El normal i el d’animals, ja se sap a quin aniria... Xixaaa! Jajaja... Formàvem uns 12 valents i la veritat és que en aquell inici no podia esperar-me que fos tant fort! Primeres passes i primera trialera, arbres  i pedres ens rodejaven, ja teniem els primers runners que es quedaven enrere... Un cop a dalt ja els vam esperar...

Cap amunt, cap amunt! Fins que arribem a la trialera amb la direcció oposada! Per fi em trobo una baixada en la que els que van davant meu estan tan locos com jo i no m’haig de parar! Però això significa que tornàvem a deixar enrere la gent i que després els hauríem d’esperar quan arribéssim a la zona de tram recte, així va ser, entre 3 i 4 minuts ja haviem tornat a formar el grup de nou!

Sortida de bike Where is the límit? Diumenge 20 de Novembre de 2011

Últim minut marcador 5-4... De sobte! Un animal del equip contrari despeja des de mig camp, la pilota comença a enverinar-se i el nostre porter la para, se li rellisca i acaba entrant... En aquells instants em volia morir... No m’ho podia creure... Després d’aquest fracàs absolut divendres ja no tenia ganes de fer res més!

El dissabte es presentava il·lusionant, ja que era el cumpleanys d’un bon amic i ja teníem sopar i festeta de la bona! Només llevar-me vaig passar pel gimnàs a nadar una mica i una mica de treball de peses de cames... Durant la tarda vaig estar pensant si anar o no anar a la sortida ciclista de l’endemà... M’hauria d’aixecar a les 8:00... Molta malaltia... Les hores van passar fins a la nit! Un cop sopant ja em va donar l’impuls! Volia anar amb bici l’endemà! I així va ser... vaig anar cremant les hores de la nit amb els amics i serien les 3:00 quan em m’acomiadava d’ells escoltant que estava boig... Estava boig de veritat? No li vull donar moltes voltes, però m’anava a dormir passades les 3 i m’havia d’aixecar a les 8:00... Que li farem em moc per impulsos i en aquells moments tenia les ganes i la il·lusió d’agafar la bici!! Quan em posava a llit vaig posar l’alarma a les 8:15... jajaja així intentava enganyar a la ment una mica.

Running nocturn i proposta de nous objectius: Dimecres 16 de Novembre 2011

Final de classes del dimecres... Bufff... Miki estic super fotut, crec que passo del running nocturn avui i vaig a descansar i a llit que és on hauria d'estar... El cap de setmana anterior havíem viatjat a Berlín a donar-li una sorpreseta de les bones a l’Espel, que havia sigut el seu cumpleanys. Quin cap de setmana més inoblidable des del minut 1 fins a l'hora 30... si si... amb la bogeria només 30 hores a Berlín, dues nits i un dia aprofitats d’allò més bé!!! Sempre recordaré la cara de l’Espel quan em va veure apareixer pel pis en el moment menys esperat i de com em vaig llançar corrent cap a ell! Jajaja la veritat és que se’ls troba a faltar a aquest parell per Barcelona! Teníem moltes coses a parlar i mentrestant copa per aquí copa per allà, el ron no parava de fluir... Grandíssima nit que vam acabar petant a un local bastant majo!! Al que anava... estava fotut perquè aquella nit amb la bogeria havia sortit al carrer només amb un jersei... temperatura exterior al voltant dels 0ºC... jo recordo no tenir fred... jajaja però dilluns al matí em vaig aixecar bastant encostipat!

Dilluns, dimarts i dimecres... la cosa no millorava i en el meu cap em venien les paraules de l’ Espel i del Miki com a veu de la consciència dient-me que estava mig boig per no agafar l’abric... No sé perquè no el deuria agafar...jajaja

Tornem al dimecres a final de classes... Feia dos dies que no deixaven de caure gotes del cel... Plovia d’una manera important i jo no volia empitjorar així que no aniria de cap de les maneres a córrer plovent... Això no va ser així del tot, ja que després de descansar tota la tarda i recuperar forces... Em va donar l’impuls de canviar-me i agafar-ho tot per anar cap a la quedada... Frontal, bambes, pulsòmetre... Joder! No et deixis l’impermeable que el necessitaràs! Engega cotxe i cap a la carretera de les aigües... Quan vaig arribar sorpresa la meva... no hi havia ni el paco... Quants devíem ser, uns 30 en total? Per no venir, no havien vingut ni els guies de la ruta, només en Josef i en Ferran, així que vam fer dos grups de valents, un de 45 minuts i l’altre de 1 horeta (aquests una mica més valents i en el que em trobava jo clar).

Sortida de running nocturn: Dimecres 9 de Novembre 2011

Sembla que la marca Where is the límit? s’ho ha pres d’allo més en serio i dimecres passat segon entrenament conjunt, en aquesta ocasió vam aparcar la bici de carretera i ens vam haver de calçar tant les bambes de run com el frontal, ja que ens esperava una sortideta plena de desnivells a la muntanya de Collserola!

Tota la tarda esperant el moment d’arrancada i es va aprofitar per estudiar una micona per l’examen que tocava el dia següent... 18:00 apareixia en Miki, això significava que ja estàvem tocant la marxa cap al pàrquing de la carretera de les aigües... així va ser i una mitja horeta després ja estàvem canviant-nos al cotxe per sortir disparats amb la moto cap al punt de trobada... quin panorama en hora punta de tràfic a Barcelona! Jajaja

Tot llest... frontal, bambes, pulsòmetre,... moto i gaaaas! Estavem pujant pel Tibidabo amb trapi incluida amb la moto per no donar voltes inútils i ja començaven a avistar-se els primers runners, la sorpresa va ser més gran quan vam arribar al pàrquing... Molta gent!

Primera sortida ciclista Where is the límit? dimarts 1 de Novembre 2011

Un dia com qualsevol altre de la setmana passada vaig trobar-me amb un anunci diferent, un anunci que no demanava cap tipus d’inversió econòmica ni buscava cap benefici material.

Aquest anunci provenia de la marca d’en Josef Ajram, Where is the límit? i la única cosa que buscava era motivar a amics i desconeguts esportistes a fer una sortida conjunta en bicicleta de carretera, un simple entrenament que agrupava a persones de nivells molt diferents, des de ultramans passant per ironmans, half ironmans i jo... que acabava de fer el meu triatló olímpic feia poquetes setmanes...jajaja

Em va molar molt la idea així que no m’ho vaig pensar massa i vaig donar la meva confirmació d’assistència! Anava totalment de nou, mai havia anat a cap concentració de ciclistes d’aquelles magnituds...be, realment sempre havia sortit amb bici de carretera solet, però que cony s’han de viure experiències noves!

Havia arribat dilluns nit, els meus amics s’anaven de festa a celebrar la castanyada, ja no els hi sorprenia que no anés i que me’n anés cap a casa perquè el matí següent havia quedat per fer esport...jajaja...com canvien les coses quan se’t posen objectius al cap.

El primer de molts: Garmin Triatló Barcelona 2011

M’estava posant al llit després d’haver sopat una bona dosis d’espaguetis carbonara, que bé que sap el menjar quan se’l fa un mateix... La conta enrere ja havia començat i tot estava llest: bidons amb aigua i powerade a la nevera, neoprè plegat, ulleres natació, gorro de natació groc amb el dorsal, casc amb dorsal, guants, botes ciclisme, pantalons, samarreta, bici amb el dorsal, bambes de running, ulleres de sol, portadorsals, portaxip i algun que altre aliment energètic que ens havien donat la tarda anterior quan vam recollir el dorsal... sí! Semblava que tot estava llest, així que ja podia posar-me a dormir... si podia clar... bastants nervis hi havia a l’ambient! Recordava totes les sessions d’entreno que havia efectuat durant les últimes 5 setmanes...en total havia fet uns 15 km de swim, 450 km de bike i 57 km de run, estava preparat i ho sabia! Al final després de donar voltes una estona vaig aconseguir adormir-me... primer objectiu aconseguit!

Matinada...5:30h...sona la alarma i no em costa gens llevar-me fet bastant estrany en mi, ja que normalment necessito moltes alarmes per aixecar-me, però suposo que les ganes que tenia d’aixecar-me i començar aquell dia eren més importants que la son! Ja havia començat el dia i m’arriba un whatsapp del Miki que també s’havia aixecat, el dia començava bé, cap dels dos ens havíem adormit!

Esmorzar fort de llet i cereals i un bon bocata de llonganissa! Cotxe carregat amb bici i bosses direcció Barcelona a recollir al Miki. Matí fresquet de diumenge en el qual em vaig trobar amb molta gent tornant de festa... qui m’ho havia de dir algun dia... aixecar-me un diumenge a les 5:30 per anar a una prova esportiva jajaja... doncs sí allà estava! Barcelona, Miki i bici al cotxe, cap al poliesportiu de la Mar Bella, i per la zona de les torres de Barcelona (Mapfre i Hotel Arts), ja començàvem a veure els primers triatletes amb bici que anaven cap allà. Poc a poc l’afluència de participants anava augmentant, fins que ja hi érem allà aparcats, lluny de la zona de boxes, però enmig d’un gran ambient i amb una albada que començava a sortir! El mar estava bastant mogudet...

Estiu 2011 i nous objectius: Garmin Triatló Barcelona 2011

Acabat el curs... començava l’estiu i jo tenia clar que tota aquesta bogeria només acabava de començar, parlant entre bromes (les veritats més reals es diuen entre bromes) vam dir d’anar a la Garmin del 2011, la veritat és que es va quedar una mica en l’aire la cosa però ben arrelat al meu cap. A l’estiu va haver-hi un entrenament suau combinat amb molta festa.

A finals de juny vam fer una quedada de mtb per la zona de les aigües i Tibidabo, en Carlos, Espel i jo, ja que en Carlos estava preparant el seu Erasmus a Florida (USA) i havia de marxar en breus, que menys que fotre una sortideta i fer una birreta al cim del Tibidabo! En Miki tenia compromisos, ja que ell, estava preparant un canvi de pis i estava bastant liat, però quan estàvem al bar del cim asseguts i amb la birreta fresca a la taula...SORPRESA! Miki apareix amb la moto i vam passar allà una bona estona.

L’estiu va continuar amb un intent de fer una barbacoa a me casa perquè vinguessin tots i poguéssim acomiadar-nos del Carlos com calia, però va quedar en un intent per la mala predisposició de les dates i poca disponibilitat de la gent, que entre viatges, treballs i bogeries personals ningú estava disponible.

Al juliol va caure el neoprè i les bambes de running, ja tocava unes bambes com calia...no podia seguir corrent amb les de futbol sala! Jajaja La meva habitació començava a semblar una altra cosa, bambes d’esport per tot arreu, bidons de bici buits, casc, neoprè, botes de ciclisme, pulsòmetres i bandes pectorals,...

Una setmana següent: Cursa de Collserola 13,6K el 15 de Maig de 2011

Una setmana després de la iniciació, ja tenia mono de sentir l’experiencia de ser finisher d’alguna cursa, ja que el que jo vaig fer a la mitja de Girona no se si se’n pot dir que fos massa, vaig superar repte personal, sí, i també la meva millor marca corrent en quant a ritme, però no havia tingut ni dorsal ni tampoc havia tingut la sensació d’estar competint. No hi havia més remei que participar a la cursa de Collserola! La veritat és que tenia moltes ganes i encara més quant em van dir que era de 13.6 km, això significava superar-me un altre cop.

Un cop ja inscrits, l’Espel em va enviar el pdf de la cursa... collons quin perfil! Entre aquest perfil i que era de trail feia que fossin nous reptes per a mi, així que aquella setmaneta vaig fer dos entrenaments:

Començament de tot: Mitja Marató de Girona el 8 de Maig de 2011

Tot va començar a principis de maig d’aquest mateix any quan vaig escoltar que tres companys de la uni (Espel, Miki i Carlos) anaven a participar a la mitja marató de Girona, en aquell mateix moment els hi vaig dir que comptessin amb mi. Normalment és d’aquelles coses que es diuen i la gent diu: sí sí, però que mai es fa massa cas, no soc d’aquesta classe de persones, així que poc a poc s’anava apropant la data marcada i vaig començar algun que altre entrenament ... buuufff ... que se’m en fa de pesat això de córrer! I a més córrer sol, ja que vaig començar sense massa expectatives de continuar, però en aquell moment se m’havia ficat al cap i volia anar amb aquests companys a Girona, així que dos o tres entrenaments de 6 o 7 km.

Quan ja quedaven pocs dies per la mitja vam començar a parlar de com aniríem cap allà i tota la historia i vam tornar a parlar sobre la meva participació, va coincidir que la tarda anterior havia descobert a un crack que fa bogeries esportives i vaig estar mirant vídeos i tal així que estava bastant motivat, preparat no, però la motivació era extrema, així que els hi vaig dir que sí, que i tant que hi aniria. En aquell moment l’Espel em va dir: titu, estàs molt boig, que son 21 km, no son cap tonteria i no estàs preparat, uneix-te per la meitat i així ens animes quant arribem al km 10, que nosaltres ja estarem de capa caiguda. En aquell moment la motivació no va superar la raó del meu cap, l’Espel tenia raó, així que els hi vaig dir que els acompanyaria a Girona i que faríem això, córrer sense dorsal ni inscripció, a partir del km 10 de la mitja.

Per a mi fer 11 km ja era una animalada, només recordava una data que vaig fer “casi” 11 km i va ser a la cursa del Corte Inglés del 2010 (32ª edició), prova a la qual vaig anar sense cap tipus de preparació i que vaig acabar amb prou feines en un temps de 1:15:48, temps bastant lent, el meu amic Carlos casi em va treure 20 minuts... puto amo! Jajaja