Sortida de bike Where is the límit? Diumenge 20 de Novembre de 2011

Últim minut marcador 5-4... De sobte! Un animal del equip contrari despeja des de mig camp, la pilota comença a enverinar-se i el nostre porter la para, se li rellisca i acaba entrant... En aquells instants em volia morir... No m’ho podia creure... Després d’aquest fracàs absolut divendres ja no tenia ganes de fer res més!

El dissabte es presentava il·lusionant, ja que era el cumpleanys d’un bon amic i ja teníem sopar i festeta de la bona! Només llevar-me vaig passar pel gimnàs a nadar una mica i una mica de treball de peses de cames... Durant la tarda vaig estar pensant si anar o no anar a la sortida ciclista de l’endemà... M’hauria d’aixecar a les 8:00... Molta malaltia... Les hores van passar fins a la nit! Un cop sopant ja em va donar l’impuls! Volia anar amb bici l’endemà! I així va ser... vaig anar cremant les hores de la nit amb els amics i serien les 3:00 quan em m’acomiadava d’ells escoltant que estava boig... Estava boig de veritat? No li vull donar moltes voltes, però m’anava a dormir passades les 3 i m’havia d’aixecar a les 8:00... Que li farem em moc per impulsos i en aquells moments tenia les ganes i la il·lusió d’agafar la bici!! Quan em posava a llit vaig posar l’alarma a les 8:15... jajaja així intentava enganyar a la ment una mica.

Alarma sonant... Primer ull obert... Joder! Com costava aixecar-se... Poc a poc m’anava calçant tot i en uns 10 minuts ja estava llest, omplint els bidons i sortint per la porta de casa amb la bici quan tots encara seguien dormint... Diuen que l’experiència és un grau, i així és, per primera vegada no em deixava res! Jajaja

Gas aquí, gas allà i amb el temps en contra em dirigia cap al punt de trobada... Amb temps record, ja estava a plaça Borràs i allà estava el grup. Haig de dir que vaig sentir una mica de decepció... Érem uns 20 només i la meitat eren els de Argon Mafia... Pot ser estic mal acostumat de la primera sortida que sobrepassàvem els 70... També va ajudar que en Josef no vingués a la sortida! En Ferran Almeda comentava que avui li tocava estar amb la seva filla, així que vam iniciar la sortida. 

Cap a Vallvidrera i amunt... Ni un tros pla, començavem directament a escalar amb la bici... A meitat de pujada... Merda! No havia encès el gps... Retiro el que havia dit abans de que l’experiència et dóna un grau... Jo encara soc un principiant! Jajaja Sports Tracker a punt! Ara sí! Però ja havia perdut al pelotón... Així que tocava futer-li canya important i al cap d’una estona començava a recollir els fruits del esforç! Al primer que vaig agafar va ser a un noi que havia vingut a la sortida amb la mtb... no em va durar ni 200 metres i ara ja començava a agafar a un grup de dues noies que se m’havien presentat al punt de trobada... Katrine i Nikoleta... Dues noies alemanyes bastant simpàtiques però tampoc em van durar gaire... Ja veia a la llunyania el grup del meu nivell més o menys... Els de Argon Mafia ja estaven a Pekín! Quina canya que li foten els tius! Després d’una mitja horeta ben bona, vaig aconseguir atrapar al meu grup, en Sergi em comentava que què m’havia passat... Un cop explicat tot anàvem comentant la duresa de la ruta i així vam anar fent durant una horeta ben bona passant per Molins de rei fins a Terrassa! De tant en tant ens trobàvem a algú del equip de Where is the límit? que ens esperava quan venia un desviament.

Arribem a Terrassa i ens trobem al grup líder... Ara tocava esperar als que havíem anat deixant enrere... i poc a poc anaven arribant... l’últim com no el que venia amb la mtb... pobre! Jo vaig aprofitar per mirar el mòbil per veure com anava la sortida... Sorpresa la meva quan veig el mòbil tancat... A vegades li agafen locures i s’apaga... per sort feia només uns vint minuts que s’havia apagat!... “Iniciando...”... Llest altre cop! Tornava a recopilar dades de la sortida. 

 La segona meitat de la sortida va ser igual o més dura... Ara la única cosa que ens havien dit era direcció cap a Sant Cugat i a pujar pel Tibidabo... La veritat és que quedava un tros important! I el més important, quedava una pujada fins al Tibidabo ACOLLONANT!!!

Molta estona després ja només quedaven tres valents del grup del meu nivell, els altres s’havien anat quedant pel camí... Sant Cugat, Valldoreix y Vallvidrera, aquí ja només quedaven en Sergi i jo, però en una pujada inesperada, ell va començar a tirar una mica més que jo i em vaig anar quedant... Ara estava sol! Lluita bona contra un mateix! Poc a poc i bona lletra, anava cremant els quilòmetres de pujada fins que en una cruïlla de Vallvidrera me’l vaig trobar parat, ell no sabia per on tirar, però jo sí! Aquella zona la vaig conèixer el dia que vaig quedar amb l’Espel i en Carlos per anar amb bici al estiu, per fer la birra d’acomiat del Carlos que se’n anava cap a Florida! Així que vam començar a pujar cap al Tibidabo, direcció la Rabassada! 

Per fi! Mai havia desitjat tant trobar la baixada com en aquell moment, no us ho podeu ni imaginar! Les cames trinaven... però ja hi érem! Ara ja només quedava pujar desarrollos i deixar-se caure a unes velocitats properes als 50 km/h fins el cotxe! Després dels de Argon Mafia que anaven a un ritme infernal... Érem els següents campions! Jajaja Vinga Sergi fins la següent sortida de bike!

Ahir nit a les 9:30 ja estava al llit, la sortideta i les poques hores de son d’aquell dia havien aconseguit que estigués molt cansat... Qué collons, estava ben trinxat! Jajaja

Resum de la sortida: 3 hores i mitja i 80 km amb un ritme mig de pulsacions de 152. 

Llocs visitats: Barcelona, Molins de Rei, El Papiol, Rubí, Ullastrell, Terrassa, Sant Cugat del Valles, Tibidabo, La Rabassada., Barcelona.

P.D: Avui sessió de gym per recuperar: 750 m de swim i 4 km de run a ritme mig/alt de 12 km/h. Tot suma! Com diu el Miki jajaja