Sortida de running nocturn: Dimecres 9 de Novembre 2011

Sembla que la marca Where is the límit? s’ho ha pres d’allo més en serio i dimecres passat segon entrenament conjunt, en aquesta ocasió vam aparcar la bici de carretera i ens vam haver de calçar tant les bambes de run com el frontal, ja que ens esperava una sortideta plena de desnivells a la muntanya de Collserola!

Tota la tarda esperant el moment d’arrancada i es va aprofitar per estudiar una micona per l’examen que tocava el dia següent... 18:00 apareixia en Miki, això significava que ja estàvem tocant la marxa cap al pàrquing de la carretera de les aigües... així va ser i una mitja horeta després ja estàvem canviant-nos al cotxe per sortir disparats amb la moto cap al punt de trobada... quin panorama en hora punta de tràfic a Barcelona! Jajaja

Tot llest... frontal, bambes, pulsòmetre,... moto i gaaaas! Estavem pujant pel Tibidabo amb trapi incluida amb la moto per no donar voltes inútils i ja començaven a avistar-se els primers runners, la sorpresa va ser més gran quan vam arribar al pàrquing... Molta gent!

Cascos lligats a la pitón de la moto i... ostia! Ja m’havia deixat el mòbil al cotxe!... Bueno en aquesta entrada del blog no hi haurà perfil d’alçada, velocitat i distància recorreguda... A la següent no hi faltarà!!! Jajaja  

Miki i jo preparats! Comencem a mesclar-nos entre la multitud... primer regal, una polsera de la marca amb el lema, cal dir que amb un disseny nou que segons la meva opinió no val res, molt millor la original! Estirament per aquí, saltironat per allà, xerrada mentrestant en la qual es dividien els 3 grups... A quin havíem d’anar? Jajaja estava ben clar! Al de nivell alt d’hora i mitja! Som-hi! Primeres passes i cap amunt! Érem un grup d’entre 17 i 20 valents! Tot rotllava bé, les cames i sobretot el genoll esquerra!

Meitat d’excursió i ja havíem tingut alguna baixa que havia decidit donar mitja volta i tornar caminant cap a casa... Havíem combinats trams tant de pujada com de baixada, sempre per caminets foscos i rocosos, de tant en tant sonava un VALLA! Perquè la gent no s’entrebanqués i es deixés la vida amb les valles que eviten que entrin vehicles. Sortida fins al moment tranquil·la, en Miki i jo anàvem comentant la jugada, però en el moment de parar i esperar els que venien darrera el genoll va començar a fer el tonto... Però necessito alguna cosa més per deixar de fer el que m’agrada així que NONSTOP! Suma y sigue! Al cap d’una estona va deixar de fer mal... I ja estàvem a un punt que em sonava... una trialera que em vaig marcar un dia amb l’Espel de mtb i que acaba amb unes escales de roca ben grans. Abans per això, font i a beure a aigua, ara cap a la trialera, llàstima que vam ser lents hidratant-nos i es van col·locar davant nostre uns que anaven traient el fetge, el Miki va fer un intent perquè els avancéssim dient-los que la nostra llum il·luminava més... va ser inútil el camí era molt estret... Aquella frenada de ritme va fer que tornés a fer mal el genoll... Durant un tram important de la baixada no va parar i vam estar comentant alguns exercicis per solucionar aquest problema amb un que semblava un gran entès del tema de lesions... va fer mal fins als últims quilòmetres!

Detall que em va sorprendre: mentre baixàvem de sobte el Miki em diu mira uns jabalís! Jo, que tenia entès que tendien a envestir a la gent... Al meu poble si us trobeu algun... GAS! Doncs res em diu tranquil si son super mansos estan acostumats a la gent i sí sí així va ser... Allà estaven passejant tranquil·lament a la llum de la lluna.

En el punt de trobada ens vam trobar a alguns dels altres grups i foto de record! Vaig decidir donar-me una setmana de descans i... fins dimecres següent! Com he dit si que s’han posat les piles sí... Cada dimecres entrenament a les 19:30! Confirmo assistència de participant habitual!

Per cert, aquesta setmana he inaugurat la temporada de gimnàs, ja que la piscina al hivern... es bàsic una coverta! Bones sensacions i uns 5 km de natació acumulats. També algun exercici recomanat pel titu de la baixada del running de peses pel genoll! 

Adjunto vidio... segona part del vidio en el qual Kilian Jornet diu que es pren un temps per tornar a trobar el plaer de córrer... Gran entre els grans i profundament fidel als seus ideals!