Running tullidor: Dimecres 23 de Novembre de 2011

Es presentava, de primeres, un dimecres extrany... L’endemà hi havia examen i vaig dubtar fins al voltant de les 7 si anar o no anar al running... Què anava a canviar sortir a córrer una estoneta?... Res! Jajaja... Així que ja trigava a anar cap allà!

Això ja s’està començant a convertir en una rutina, ja es la tercera setmana consecutiva que em tenen per allà, a les 19:30 estava al quilòmetre zero de la carretera de les aigües. Al pàrquing ja hi havia gent quan vaig arribar, però després meu ja no va venir ningú més... Sembla que cada cop som menys... Quants devíem ser? No sé si arribàvem als 25... Per no venir, en aquesta ocasió, com l’altre dia al bike, tampoc va venir en Josef.

Dos grups! El normal i el d’animals, ja se sap a quin aniria... Xixaaa! Jajaja... Formàvem uns 12 valents i la veritat és que en aquell inici no podia esperar-me que fos tant fort! Primeres passes i primera trialera, arbres  i pedres ens rodejaven, ja teniem els primers runners que es quedaven enrere... Un cop a dalt ja els vam esperar...

Cap amunt, cap amunt! Fins que arribem a la trialera amb la direcció oposada! Per fi em trobo una baixada en la que els que van davant meu estan tan locos com jo i no m’haig de parar! Però això significa que tornàvem a deixar enrere la gent i que després els hauríem d’esperar quan arribéssim a la zona de tram recte, així va ser, entre 3 i 4 minuts ja haviem tornat a formar el grup de nou!

Després d'uns quilòmetres sense cap tipus de desnivell ens posàvem en direcció cap al pàrquing i la intenció era tornar a pujar per la trialera del començament, però amb una petita variació. Ara el màquina que ens guiava ens va assegurar que amb la nova ruta les cames trinarien... Vinga cap amunt i desviament cap a més desnivell positiu! Joder... Això es complicava i ja havia de fer trams caminant... El destí ara era el Tibidabo! Objectiu aconseguit! Tibidabo coronat i foto del grup de champions! No ens enganyava el guia no... Les cames van acabar trinxades!


Per cert, molt bona anècdota, estàvem allà i just va arribar el autobús... Així que lli vam dir al conductor que baixés i ens fes una foto! Jajaja vaya panorama... L’autobús bastant ple allà parat amb la gent mirant-nos i suposo que pensant “Vaya lokos!” i el conductor a fora passant fred i diria que també pensava el mateix... Va marxar corrent més ràpid que nosaltres cap al autobús! Finisher! Jajaja... Només quedava una mica més de pujada i ara ja baixada, baixada i baixada... Com sofreixen turmells i genolls... Això sí, el descens va ser a un ritme bastant digne.

Un cop al punt de sortida estiraments per refredar i amb la sensació al cap de que realment podria haver fet més quilòmetres i més estona. Les coses van en la direcció correcte, ja ni me’n recordo dels dolors al genoll i cada cop hi ha millors sensacions amb el running! Boníssimes sensacions!!!

Resum de la sortida: Trail run de 1 h i 15 min amb una distància de 12.5 km i 163 pulsacions de mitja!

P.D: En vistes de que la mitja marató de Mataró ja ha tancat inscripcions... Hem quedat amb el Miki de fer una sortida llargueta divendres que ve! S’haurà de tenir més previsió per curses futures!