Final de classes del dimecres... Bufff... Miki estic super fotut, crec que passo del running nocturn avui i vaig a descansar i a llit que és on hauria d'estar... El cap de setmana anterior havíem viatjat a Berlín a donar-li una sorpreseta de les bones a l’Espel, que havia sigut el seu cumpleanys. Quin cap de setmana més inoblidable des del minut 1 fins a l'hora 30... si si... amb la bogeria només 30 hores a Berlín, dues nits i un dia aprofitats d’allò més bé!!! Sempre recordaré la cara de l’Espel quan em va veure apareixer pel pis en el moment menys esperat i de com em vaig llançar corrent cap a ell! Jajaja la veritat és que se’ls troba a faltar a aquest parell per Barcelona! Teníem moltes coses a parlar i mentrestant copa per aquí copa per allà, el ron no parava de fluir... Grandíssima nit que vam acabar petant a un local bastant majo!! Al que anava... estava fotut perquè aquella nit amb la bogeria havia sortit al carrer només amb un jersei... temperatura exterior al voltant dels 0ºC... jo recordo no tenir fred... jajaja però dilluns al matí em vaig aixecar bastant encostipat!
Dilluns, dimarts i dimecres... la cosa no millorava i en el meu cap em venien les paraules de l’ Espel i del Miki com a veu de la consciència dient-me que estava mig boig per no agafar l’abric... No sé perquè no el deuria agafar...jajaja
Tornem al dimecres a final de classes... Feia dos dies que no deixaven de caure gotes del cel... Plovia d’una manera important i jo no volia empitjorar així que no aniria de cap de les maneres a córrer plovent... Això no va ser així del tot, ja que després de descansar tota la tarda i recuperar forces... Em va donar l’impuls de canviar-me i agafar-ho tot per anar cap a la quedada... Frontal, bambes, pulsòmetre... Joder! No et deixis l’impermeable que el necessitaràs! Engega cotxe i cap a la carretera de les aigües... Quan vaig arribar sorpresa la meva... no hi havia ni el paco... Quants devíem ser, uns 30 en total? Per no venir, no havien vingut ni els guies de la ruta, només en Josef i en Ferran, així que vam fer dos grups de valents, un de 45 minuts i l’altre de 1 horeta (aquests una mica més valents i en el que em trobava jo clar).
Running bastant bèstia, ja que no vam pujar per cap camí, sino directament per la muntanya cap amunt! Running rotllo Kilian Jornet, la veritat és que bastant motivant, per què enganyar-nos... Però la baixada era una trialera i altre cop em van tocar uns lastres davant... Vam perdre al grup líder quasi la meitat del grup per culpa d’aquells... Quina sort la meva... Em vaig marcar la tornada per la carretera de les aigües entre 12 i 15 km/h, ritme altíssim entre un parell i jo, per veure si aconseguíem atrapar al grup que s’havia escapat, però no va ser així.
En el mapping falta el tram d'ascenció... El gps estava tonto i no es va despertar fins al cap d'un quart d'hora després d'haver començat...
Després de 40 i tants minuts vaig arribar al pàrquing, el grup líder no estava i llavors va aparèixer un tio que deia que havien seguit per una altra pujada per la muntanya, ni camins ni res... Ara érem uns 10... Vaig començar a pujar, però després d’esperar a que arribessin els que anaven darrera ja estava fred i cansat, així que vaig tornar a baixar i dirigir-me cap al cotxe.
Aquest dissabte tinc festa de la bona... així que no crec que vagi a la sortida del diumenge en bici, però mai se sap!
Per finalitzar, com sembla que des de que vaig acabar la Garmin Triathlon Barcelona, em costa seguir el volum d’entrenaments que feia, necessito començar a definir nous objectius! Com a meta culminant del 2012 tenim el half ironman el 23 de setembre a Menorca, això em motiva bastant, però encara queden molts i molts dies... així que de moment el 4 de desembre mitja marató de Mataró! Allà em tindran donant-ho tot! Poc ta poc i pas a pas!
P.D. És molt possible que també se m'hagi posat al cap fer la marató de Barcelona... Ja veurem... 25 de març... queda temps encara!
No hay comentarios:
Publicar un comentario