El punt de trobada tornava a ser Plaça Borràs, en aquesta ocasió 10:30, i ja em començava a trobar amb la gent de sempre, els que sempre estem liats! Em va sobtar no trobar-me al grup que més o menys és del meu nivell, la veritat és que tots els que hi havia eren unes màquines, entre ells Ferran Almeda, Leo Rico, Toni Marsal i Ferran Pintor, aquest últim el dia anterior s'havia marcat 190 km de bike, ja que s'està preparant la bici del doble IM amb el Pep Sanchez Delgado. I seguien apareixent més i més gent dels Argon 18 Mafia... En pocs metres cuadrats es concentrava tot el PIB de Barcelona... Quina bogeria de bicicletes!!! Gallium Pro, E-118, E-114,... Cada nou membre que arribava portava unes rodes amb perfil més gran!!!
Començàvem la sortida i jo em vaig treure un bon pes de sobre, els de la Mafia prenien direcció cap a Castelldefels, per tant el ritme no seria molt animal... o això pensava... jajaja. El nostre grup tombava cap amunt direcció Vallvidrera i cap a Sant Cugat, això d’escalar amb la bici només començar em mata! Però forçant i forçant aconseguia seguir el pelotón, tot i així el tram d’ascensió era durant més de 5 km i els vaig acabar perdent... Va ser una cosa comuna durant la majoria de la sortida i els agraeixo que m’anessin esperant, no sé si també esperaven a altres... espero que sí... la única que sé del tot cert és que ahir vaig liderar la cua del grup durant tota la sortida.
Els pobles s’anaven succeint, ja havíem deixat enrere Sant Cugat, Cerdanyola, Montacada i ara preníem direcció cap a Montornès... Les cames ja anaven molt trinxades i seguia el pelotón des d’una distància d’uns 300 metres a màxim esforç quan de sobte es van apartar un parell a un carrer lateral, quan vaig passar per allà en Ferran em va dir que seguís que no passava res i així vaig fer fins que vaig veure el grup parat. Vaig aprofitar per recarregar el bidó davanter d’aigüeta ben fresca i al cap d’uns 5 minuts ja arribaven... Sembla que a en Toni li havia agafat un tirón al quàdriceps, però per a ell que porta 4 anys fent ironmans això no és res i va continuar la sortida com si res.
Montmeló, Vilanova del Vallès i la Roca, tot quedava enrere i ara tocava un port de muntanya... Joder que bèstia... En teoria m’havia col·locat a roda de l’Angel per pujar al seu ritme... No vaig durar ni 500 metres a roda seu... Ara tocava treball mental, ja que cada cop estava més cardat! Les cames deien prou i el cap casi que també, lluita del últim racó del meu cap contra mi mateix... Va no baixis, no baixis de la bici, pedalada rere pedalada... Pok ta pok a ritme d’entre 8 i 12 km/h anava escalant aquell port fins que vaig arribar al cim... Quina alegria! Vaig parar, beure aigua i omplir el bidó de darrera... i vinga cap a baix amb mitges d’entre 35 i 40 km/h. Ara ja tot era baixada!! Bieeen!!! Jajaja Al final m’esperava una part del grup que ja volien tornar cap a Barcelona, l’altra part havia agafat ruta cap a més desnivell positiu i cap a més km... Jo ja en tenia prou inclús tenia al cap abandonar el grup quan passéssim per Cabrils i ja aniria a buscar el cotxe quan fos...
Argentona, Cabrera de Mar i Vilassar de Mar, ja estàvem a la nacional N-II i ara tocava tornar, cal a dir que ja feia estona que anava a roda d’en Toni, li agraeixo mil que s’anés menjant la resistència del vent! Ara quilòmetres en pla però a Premià els cotxes i els semàfors me la van liar parda, mentre avançàvem cotxes el semàfor en verd, el grup davant i jo entre cotxes... jajaja em tocava posar-li collons ara... el grup tirava i jo de peu tirant i tirant... marcador a 42 km/h i no els pillava... pok ta pok... ja els agafaré en el següent semàfor, però no! Els semàfors estaven cabronets aquell matí...
Per Masnou els vaig tornar a enganxar, només en Leo i en Toni, i el toro d’en Leo anava trencant el vent, vaig intentar enganxar-me a roda... Impossible! Ja aniria al meu ritme fins a Barna vaig pensar, fins que entre que anava petant-me tots els semàfors i que segurament vaig tenir una mica de sort en que ells els deurien pillar en vermell, doncs a Montgat els vaig pillar i ara ja no els anava a deixar anar! Al cap d’uns minuts ens vam trobar amb la resta del grup, em vaig sentir com un campió, ja que tots em felicitaven... jajaja
Meridiana i Diagonal, el company de pedalades tornava a ser en Toni i vam estar parlant una bona estona sobre el club Where is the límit? i tot el que l’envolta, molt bones sensacions i moltes avantatges el formar-hi part. A Aribau ens vam acomiadar d’en Leo, en Ferran i en Toni, que grans!
El camí de pujada fins a dalt de tot de la Via Augusta va ser a màxim pique entre el últim que quedava i jo. Concloïa la sortida... bufff! Estava molt content per haver acabat i no haver tirat la tovallola quan passàvem per Cabrils però encara em queden molts i molts quilòmetres per fer! Això pensava mentre estirava amb la gran tullimenta a les cames!
Resum de la sortida: 93.5 km en 4 hores i 12 minuts... 2250 metres de desnivell positiu acumulat i 2900 kcal consumides. Tot i el gran esforç efectuat... Bones sensacions!! Jajaja... Demà piscineta i ja veurem si alguna cosa més...
P.D: Començo a mirar amb molt bons ulls el nou estil de córrer del qual m’ha parlat en Miki, se’l coneix com a “barefoot running” i de moment m’he informat i té molt bona propaganda, que cony! sembla que tot siguin advantatges, així que possiblement caiguin en breu unes bambes de trail tal que les new balance minimus, ja veurem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario