Dia de bike... llarg i dur: Diumenge 27 de Novembre de 2011

El punt de trobada tornava a ser Plaça Borràs, en aquesta ocasió 10:30, i ja em començava a trobar amb la gent de sempre, els que sempre estem liats! Em va sobtar no trobar-me al grup que més o menys és del meu nivell, la veritat és que tots els que hi havia eren unes màquines, entre ells Ferran Almeda, Leo Rico, Toni Marsal i Ferran Pintor, aquest últim el dia anterior s'havia marcat 190 km de bike, ja que s'està preparant la bici del doble IM amb el Pep Sanchez Delgado. I seguien apareixent més i més gent dels Argon 18 Mafia... En pocs metres cuadrats es concentrava tot el PIB de Barcelona... Quina bogeria de bicicletes!!! Gallium Pro, E-118, E-114,... Cada nou membre que arribava portava unes rodes amb perfil més gran!!!

Començàvem la sortida i jo em vaig treure un bon pes de sobre, els de la Mafia prenien direcció cap a Castelldefels, per tant el ritme no seria molt animal... o això pensava... jajaja. El nostre grup tombava cap amunt direcció Vallvidrera i cap a Sant Cugat, això d’escalar amb la bici només començar em mata! Però forçant i forçant aconseguia seguir el pelotón, tot i així el tram d’ascensió era durant més de 5 km i els vaig acabar perdent... Va ser una cosa comuna durant la majoria de la sortida i els agraeixo que m’anessin esperant, no sé si també esperaven a altres... espero que sí... la única que sé del tot cert és que ahir vaig liderar la cua del grup durant tota la sortida.

Running tullidor: Dimecres 23 de Novembre de 2011

Es presentava, de primeres, un dimecres extrany... L’endemà hi havia examen i vaig dubtar fins al voltant de les 7 si anar o no anar al running... Què anava a canviar sortir a córrer una estoneta?... Res! Jajaja... Així que ja trigava a anar cap allà!

Això ja s’està començant a convertir en una rutina, ja es la tercera setmana consecutiva que em tenen per allà, a les 19:30 estava al quilòmetre zero de la carretera de les aigües. Al pàrquing ja hi havia gent quan vaig arribar, però després meu ja no va venir ningú més... Sembla que cada cop som menys... Quants devíem ser? No sé si arribàvem als 25... Per no venir, en aquesta ocasió, com l’altre dia al bike, tampoc va venir en Josef.

Dos grups! El normal i el d’animals, ja se sap a quin aniria... Xixaaa! Jajaja... Formàvem uns 12 valents i la veritat és que en aquell inici no podia esperar-me que fos tant fort! Primeres passes i primera trialera, arbres  i pedres ens rodejaven, ja teniem els primers runners que es quedaven enrere... Un cop a dalt ja els vam esperar...

Cap amunt, cap amunt! Fins que arribem a la trialera amb la direcció oposada! Per fi em trobo una baixada en la que els que van davant meu estan tan locos com jo i no m’haig de parar! Però això significa que tornàvem a deixar enrere la gent i que després els hauríem d’esperar quan arribéssim a la zona de tram recte, així va ser, entre 3 i 4 minuts ja haviem tornat a formar el grup de nou!

Sortida de bike Where is the límit? Diumenge 20 de Novembre de 2011

Últim minut marcador 5-4... De sobte! Un animal del equip contrari despeja des de mig camp, la pilota comença a enverinar-se i el nostre porter la para, se li rellisca i acaba entrant... En aquells instants em volia morir... No m’ho podia creure... Després d’aquest fracàs absolut divendres ja no tenia ganes de fer res més!

El dissabte es presentava il·lusionant, ja que era el cumpleanys d’un bon amic i ja teníem sopar i festeta de la bona! Només llevar-me vaig passar pel gimnàs a nadar una mica i una mica de treball de peses de cames... Durant la tarda vaig estar pensant si anar o no anar a la sortida ciclista de l’endemà... M’hauria d’aixecar a les 8:00... Molta malaltia... Les hores van passar fins a la nit! Un cop sopant ja em va donar l’impuls! Volia anar amb bici l’endemà! I així va ser... vaig anar cremant les hores de la nit amb els amics i serien les 3:00 quan em m’acomiadava d’ells escoltant que estava boig... Estava boig de veritat? No li vull donar moltes voltes, però m’anava a dormir passades les 3 i m’havia d’aixecar a les 8:00... Que li farem em moc per impulsos i en aquells moments tenia les ganes i la il·lusió d’agafar la bici!! Quan em posava a llit vaig posar l’alarma a les 8:15... jajaja així intentava enganyar a la ment una mica.

Running nocturn i proposta de nous objectius: Dimecres 16 de Novembre 2011

Final de classes del dimecres... Bufff... Miki estic super fotut, crec que passo del running nocturn avui i vaig a descansar i a llit que és on hauria d'estar... El cap de setmana anterior havíem viatjat a Berlín a donar-li una sorpreseta de les bones a l’Espel, que havia sigut el seu cumpleanys. Quin cap de setmana més inoblidable des del minut 1 fins a l'hora 30... si si... amb la bogeria només 30 hores a Berlín, dues nits i un dia aprofitats d’allò més bé!!! Sempre recordaré la cara de l’Espel quan em va veure apareixer pel pis en el moment menys esperat i de com em vaig llançar corrent cap a ell! Jajaja la veritat és que se’ls troba a faltar a aquest parell per Barcelona! Teníem moltes coses a parlar i mentrestant copa per aquí copa per allà, el ron no parava de fluir... Grandíssima nit que vam acabar petant a un local bastant majo!! Al que anava... estava fotut perquè aquella nit amb la bogeria havia sortit al carrer només amb un jersei... temperatura exterior al voltant dels 0ºC... jo recordo no tenir fred... jajaja però dilluns al matí em vaig aixecar bastant encostipat!

Dilluns, dimarts i dimecres... la cosa no millorava i en el meu cap em venien les paraules de l’ Espel i del Miki com a veu de la consciència dient-me que estava mig boig per no agafar l’abric... No sé perquè no el deuria agafar...jajaja

Tornem al dimecres a final de classes... Feia dos dies que no deixaven de caure gotes del cel... Plovia d’una manera important i jo no volia empitjorar així que no aniria de cap de les maneres a córrer plovent... Això no va ser així del tot, ja que després de descansar tota la tarda i recuperar forces... Em va donar l’impuls de canviar-me i agafar-ho tot per anar cap a la quedada... Frontal, bambes, pulsòmetre... Joder! No et deixis l’impermeable que el necessitaràs! Engega cotxe i cap a la carretera de les aigües... Quan vaig arribar sorpresa la meva... no hi havia ni el paco... Quants devíem ser, uns 30 en total? Per no venir, no havien vingut ni els guies de la ruta, només en Josef i en Ferran, així que vam fer dos grups de valents, un de 45 minuts i l’altre de 1 horeta (aquests una mica més valents i en el que em trobava jo clar).

Sortida de running nocturn: Dimecres 9 de Novembre 2011

Sembla que la marca Where is the límit? s’ho ha pres d’allo més en serio i dimecres passat segon entrenament conjunt, en aquesta ocasió vam aparcar la bici de carretera i ens vam haver de calçar tant les bambes de run com el frontal, ja que ens esperava una sortideta plena de desnivells a la muntanya de Collserola!

Tota la tarda esperant el moment d’arrancada i es va aprofitar per estudiar una micona per l’examen que tocava el dia següent... 18:00 apareixia en Miki, això significava que ja estàvem tocant la marxa cap al pàrquing de la carretera de les aigües... així va ser i una mitja horeta després ja estàvem canviant-nos al cotxe per sortir disparats amb la moto cap al punt de trobada... quin panorama en hora punta de tràfic a Barcelona! Jajaja

Tot llest... frontal, bambes, pulsòmetre,... moto i gaaaas! Estavem pujant pel Tibidabo amb trapi incluida amb la moto per no donar voltes inútils i ja començaven a avistar-se els primers runners, la sorpresa va ser més gran quan vam arribar al pàrquing... Molta gent!

Primera sortida ciclista Where is the límit? dimarts 1 de Novembre 2011

Un dia com qualsevol altre de la setmana passada vaig trobar-me amb un anunci diferent, un anunci que no demanava cap tipus d’inversió econòmica ni buscava cap benefici material.

Aquest anunci provenia de la marca d’en Josef Ajram, Where is the límit? i la única cosa que buscava era motivar a amics i desconeguts esportistes a fer una sortida conjunta en bicicleta de carretera, un simple entrenament que agrupava a persones de nivells molt diferents, des de ultramans passant per ironmans, half ironmans i jo... que acabava de fer el meu triatló olímpic feia poquetes setmanes...jajaja

Em va molar molt la idea així que no m’ho vaig pensar massa i vaig donar la meva confirmació d’assistència! Anava totalment de nou, mai havia anat a cap concentració de ciclistes d’aquelles magnituds...be, realment sempre havia sortit amb bici de carretera solet, però que cony s’han de viure experiències noves!

Havia arribat dilluns nit, els meus amics s’anaven de festa a celebrar la castanyada, ja no els hi sorprenia que no anés i que me’n anés cap a casa perquè el matí següent havia quedat per fer esport...jajaja...com canvien les coses quan se’t posen objectius al cap.