El primer de molts: Garmin Triatló Barcelona 2011

M’estava posant al llit després d’haver sopat una bona dosis d’espaguetis carbonara, que bé que sap el menjar quan se’l fa un mateix... La conta enrere ja havia començat i tot estava llest: bidons amb aigua i powerade a la nevera, neoprè plegat, ulleres natació, gorro de natació groc amb el dorsal, casc amb dorsal, guants, botes ciclisme, pantalons, samarreta, bici amb el dorsal, bambes de running, ulleres de sol, portadorsals, portaxip i algun que altre aliment energètic que ens havien donat la tarda anterior quan vam recollir el dorsal... sí! Semblava que tot estava llest, així que ja podia posar-me a dormir... si podia clar... bastants nervis hi havia a l’ambient! Recordava totes les sessions d’entreno que havia efectuat durant les últimes 5 setmanes...en total havia fet uns 15 km de swim, 450 km de bike i 57 km de run, estava preparat i ho sabia! Al final després de donar voltes una estona vaig aconseguir adormir-me... primer objectiu aconseguit!

Matinada...5:30h...sona la alarma i no em costa gens llevar-me fet bastant estrany en mi, ja que normalment necessito moltes alarmes per aixecar-me, però suposo que les ganes que tenia d’aixecar-me i començar aquell dia eren més importants que la son! Ja havia començat el dia i m’arriba un whatsapp del Miki que també s’havia aixecat, el dia començava bé, cap dels dos ens havíem adormit!

Esmorzar fort de llet i cereals i un bon bocata de llonganissa! Cotxe carregat amb bici i bosses direcció Barcelona a recollir al Miki. Matí fresquet de diumenge en el qual em vaig trobar amb molta gent tornant de festa... qui m’ho havia de dir algun dia... aixecar-me un diumenge a les 5:30 per anar a una prova esportiva jajaja... doncs sí allà estava! Barcelona, Miki i bici al cotxe, cap al poliesportiu de la Mar Bella, i per la zona de les torres de Barcelona (Mapfre i Hotel Arts), ja començàvem a veure els primers triatletes amb bici que anaven cap allà. Poc a poc l’afluència de participants anava augmentant, fins que ja hi érem allà aparcats, lluny de la zona de boxes, però enmig d’un gran ambient i amb una albada que començava a sortir! El mar estava bastant mogudet...

Estiu 2011 i nous objectius: Garmin Triatló Barcelona 2011

Acabat el curs... començava l’estiu i jo tenia clar que tota aquesta bogeria només acabava de començar, parlant entre bromes (les veritats més reals es diuen entre bromes) vam dir d’anar a la Garmin del 2011, la veritat és que es va quedar una mica en l’aire la cosa però ben arrelat al meu cap. A l’estiu va haver-hi un entrenament suau combinat amb molta festa.

A finals de juny vam fer una quedada de mtb per la zona de les aigües i Tibidabo, en Carlos, Espel i jo, ja que en Carlos estava preparant el seu Erasmus a Florida (USA) i havia de marxar en breus, que menys que fotre una sortideta i fer una birreta al cim del Tibidabo! En Miki tenia compromisos, ja que ell, estava preparant un canvi de pis i estava bastant liat, però quan estàvem al bar del cim asseguts i amb la birreta fresca a la taula...SORPRESA! Miki apareix amb la moto i vam passar allà una bona estona.

L’estiu va continuar amb un intent de fer una barbacoa a me casa perquè vinguessin tots i poguéssim acomiadar-nos del Carlos com calia, però va quedar en un intent per la mala predisposició de les dates i poca disponibilitat de la gent, que entre viatges, treballs i bogeries personals ningú estava disponible.

Al juliol va caure el neoprè i les bambes de running, ja tocava unes bambes com calia...no podia seguir corrent amb les de futbol sala! Jajaja La meva habitació començava a semblar una altra cosa, bambes d’esport per tot arreu, bidons de bici buits, casc, neoprè, botes de ciclisme, pulsòmetres i bandes pectorals,...

Una setmana següent: Cursa de Collserola 13,6K el 15 de Maig de 2011

Una setmana després de la iniciació, ja tenia mono de sentir l’experiencia de ser finisher d’alguna cursa, ja que el que jo vaig fer a la mitja de Girona no se si se’n pot dir que fos massa, vaig superar repte personal, sí, i també la meva millor marca corrent en quant a ritme, però no havia tingut ni dorsal ni tampoc havia tingut la sensació d’estar competint. No hi havia més remei que participar a la cursa de Collserola! La veritat és que tenia moltes ganes i encara més quant em van dir que era de 13.6 km, això significava superar-me un altre cop.

Un cop ja inscrits, l’Espel em va enviar el pdf de la cursa... collons quin perfil! Entre aquest perfil i que era de trail feia que fossin nous reptes per a mi, així que aquella setmaneta vaig fer dos entrenaments:

Començament de tot: Mitja Marató de Girona el 8 de Maig de 2011

Tot va començar a principis de maig d’aquest mateix any quan vaig escoltar que tres companys de la uni (Espel, Miki i Carlos) anaven a participar a la mitja marató de Girona, en aquell mateix moment els hi vaig dir que comptessin amb mi. Normalment és d’aquelles coses que es diuen i la gent diu: sí sí, però que mai es fa massa cas, no soc d’aquesta classe de persones, així que poc a poc s’anava apropant la data marcada i vaig començar algun que altre entrenament ... buuufff ... que se’m en fa de pesat això de córrer! I a més córrer sol, ja que vaig començar sense massa expectatives de continuar, però en aquell moment se m’havia ficat al cap i volia anar amb aquests companys a Girona, així que dos o tres entrenaments de 6 o 7 km.

Quan ja quedaven pocs dies per la mitja vam començar a parlar de com aniríem cap allà i tota la historia i vam tornar a parlar sobre la meva participació, va coincidir que la tarda anterior havia descobert a un crack que fa bogeries esportives i vaig estar mirant vídeos i tal així que estava bastant motivat, preparat no, però la motivació era extrema, així que els hi vaig dir que sí, que i tant que hi aniria. En aquell moment l’Espel em va dir: titu, estàs molt boig, que son 21 km, no son cap tonteria i no estàs preparat, uneix-te per la meitat i així ens animes quant arribem al km 10, que nosaltres ja estarem de capa caiguda. En aquell moment la motivació no va superar la raó del meu cap, l’Espel tenia raó, així que els hi vaig dir que els acompanyaria a Girona i que faríem això, córrer sense dorsal ni inscripció, a partir del km 10 de la mitja.

Per a mi fer 11 km ja era una animalada, només recordava una data que vaig fer “casi” 11 km i va ser a la cursa del Corte Inglés del 2010 (32ª edició), prova a la qual vaig anar sense cap tipus de preparació i que vaig acabar amb prou feines en un temps de 1:15:48, temps bastant lent, el meu amic Carlos casi em va treure 20 minuts... puto amo! Jajaja