Estiu 2011 i nous objectius: Garmin Triatló Barcelona 2011

Acabat el curs... començava l’estiu i jo tenia clar que tota aquesta bogeria només acabava de començar, parlant entre bromes (les veritats més reals es diuen entre bromes) vam dir d’anar a la Garmin del 2011, la veritat és que es va quedar una mica en l’aire la cosa però ben arrelat al meu cap. A l’estiu va haver-hi un entrenament suau combinat amb molta festa.

A finals de juny vam fer una quedada de mtb per la zona de les aigües i Tibidabo, en Carlos, Espel i jo, ja que en Carlos estava preparant el seu Erasmus a Florida (USA) i havia de marxar en breus, que menys que fotre una sortideta i fer una birreta al cim del Tibidabo! En Miki tenia compromisos, ja que ell, estava preparant un canvi de pis i estava bastant liat, però quan estàvem al bar del cim asseguts i amb la birreta fresca a la taula...SORPRESA! Miki apareix amb la moto i vam passar allà una bona estona.

L’estiu va continuar amb un intent de fer una barbacoa a me casa perquè vinguessin tots i poguéssim acomiadar-nos del Carlos com calia, però va quedar en un intent per la mala predisposició de les dates i poca disponibilitat de la gent, que entre viatges, treballs i bogeries personals ningú estava disponible.

Al juliol va caure el neoprè i les bambes de running, ja tocava unes bambes com calia...no podia seguir corrent amb les de futbol sala! Jajaja La meva habitació començava a semblar una altra cosa, bambes d’esport per tot arreu, bidons de bici buits, casc, neoprè, botes de ciclisme, pulsòmetres i bandes pectorals,...

A principis d’agost vaig rebre la invitació per anar de visita a cap sa sal a can Espel, però la visita va ser de tres dies! Boníssim record d’aquells dies amb el Marc i el seu germà, la seva família meravellosa, nits llargues, Havana 5 anys, Costa Brava,... en fi...  grans dies!

Poc va durar la tranqullitat i l’alegria...finals d’agost i dos recuperacions, una assequible i l’altre impossible... el resultat no va ser un altre que l’esperat. Va ser el punt negre de l’estiu, però va durar poc, ja que vaig fer coincidir  el final del segon examen amb un viatge llampec a Mallorca a comprar-me una ganga de bicicleta... en el fons estava màximament liat ja amb el tema del esport! Jajaja Viatge amb ferry i un dia d’estada per la zona de l’Alcúdia. Primeres pedalades i km de la bici per la bahia de Pollança on vaig trobar una platja totalment solitària i tranquila, impressionant! M’emporto cap a casa, també, el caminar per la platja de l’Alcúdia veient l’albada amb unes vistes precioses.

El viatge de tornada em va coincidir amb un sopar que va muntar el Jorge a se casa, el que havia sigut company meu de pràctiques durant tot l’any anterior, marxava d’Erasmus a Lille, quina barbacoa més pepi! Menjar no faltava, birres tampoc! Hi havia molta gent entre amics del Jorge i algun que altre de la uni, rises per aquí rises per allà, el Jorge va acabar en remull a la piscina, que cabronet el Basilio...jajaja Al final em va ensenyar la Triumph que s’ha comprat, collons quin avió! Jajaja El dia acabava arribant a casa a les tantes i descarregant del cotxe la nova adquisició... Serà la meva companya durant gran quantitat de km així que benvinguda!!!

L’estiu va continuar amb un últim sopar d’acomiat, joder tothom fotent al camp jajaja, Espel y Valero cap a Berlin i Guenguish cap a Bolonia... Els espartans ens separàvem durant un anyet! El sopar va anar bastant bé i la meva nit bastant locura...no comentaris... vaig acabar tornant sol a les 9 del mati cap a casa...

L’últim viatge de l’estiu va ser cap a Zarautz, una setmaneta de surf i de festeta de la bona amb la gent del poble, perfecte per desconnectar del món i recarregar piles per afrontar l’últim any de uni, a més va ser productiu inclús per l’esport per entrenar natació en aquell mar tan picat!!

Ja per finalitzar, quan vam començar altra cop la uni, s’havia de concretar si fèiem la Garmin o no, la veritat és que jo ho tenia bastant clar, però vaig liar al Miki totalment, tot i que no va costar massa, ja que estava quasi convençut. El que si que dubtava en Miki era si fer la distància Sprint o Olímpica, ja que no tenia clar si estàvem preparats... jo també tenia clar que anàvem a la pepi directes, que havíem de començar com uns campions! Jajajaj Tot va anar tant ràpid que vam inscriure’ns al dia següent i ja va començar l’entreno en serio, per fi ja hi havia un objectiu clar... Per fi, ja estàvem inscrits i no hi havia volta enrere... Per fi anàvem a debutar en un triatló el 16 d’octubre de 2011 en distància olímpica:

SWIM: 1.5 km BIKE: 40 km RUN: 10 km