“Tota acció és succeïda per una reacció igual però dirigida en sentit oposat.”
Llei d’acció i reacció, Isaac Newton.
La primera xerrada i test de material que organitza el club ens la ofereix Newton Running i tenia molt bona pinta així que no m’ho vaig pensar dues vegades a inscriure’m! Això va passar abans de que em fes la lesió a la clavícula... He passat uns dies mig desanimat... Això de quedar-me a les tardes a casa i no poder fer res no va amb mi, però com a mínim començo a sentir menys dolor i a recuperar més mobilitat... encara no la suficient però és un principi!
La presentació començava a les 19:30... gràcies a la RENFE vaig arribar una mica més tard! A primera vista no hi havia massa assistència, bé tampoc a segona ni tercera vista, quants deuríem ser... 12 persones? Entre aquestes hi havia en Miki, havíem quedat per anar junts però degut al retard, li vaig dir que jo ja arribaria. També hi havia la presència de més membres del TEAM, entre altres l’ Àngel, en Buxeda i en Toni, els de sempre vamos, però com només ens veiem fent esport no sabien res del meu percance i es van sorprendre i interessar per mi al veurem amb cabestrell. Era estrany veure’ns vestits amb roba normal perquè negar-ho jajaja
Ràpidament vaig agafar lloc als últims forats que quedaven i ara tocaria estar atent a la info que ens donaria un empleat (suposo) de Newton sobre el running minimalista i les avantatges de les bambes de la pròpia marca... És veritat que quasi tot el que deia ja ho sabíem, molts dies informant-nos sobre el forefoot o pose running... Però bé, a mi se’m va fer bastant amè, divertit, lucratiu i interessant.
Demostracions dels impactes, de com corren els keniatas, de les desavantatges de caure amb els talons,... En fin! Una quantitat de coses que et feien entendre que si segueixes corrent com tota la vida et rebentaràs les cames i la vida... jajaja. Ara en serio, la conclusió, com ja havia extret des de que en Miki em va comentar això del running minimalista, és que sembla que tot és molt millor i beneficiós, ja sigui en àmbit de reducció de lesions com en estalvi d’energia.
L’únic punt negatiu que hi ha... si si, sempre hi ha una pega, aquest cas no serà una excepció, aquesta és que com estem tant mal acostumats des de ben petit a portar el taló una mica aixecat, el procés d’adaptació es fa dur i en ocasions dolorós, ja que s’han de reactivar moltes terminacions nervioses de la planta del peu i es pot trigar entre 6 i 10 setmanes, per tant és un procés lent i que s’ha de fer pok ta pok... això no era una novetat, ja que estic patint les vivències d’adaptació tant del Miki com de Basilio, en breus volaran amb les minimalistes! Ánims cracks!
Torn de preguntes... Conclusions... i el moment esperat! Ostia, dona’m unes del número 9! Jajaja Ens deixarien provar bambes durant un parell de setmanetes, tot i que jo de moment encara no puc córrer, ja que encara tinc males sensacions al ombro... Espero poder provar-les algun dia de la propera setmana i si veig que no, doncs ja sortiré a caminar, quin remei! El que sí puc assegurar és que són rares jajaja això de tenir la suspensió a la zona dels metatarsos és estrany! Confirmo que el taló i la punta no estan amb diferència nul·la, per tant, no són de drop 0, tenen una pendent d’un 2% més menys, això sí, molt inferior al 10 fins a 14% de les bambes convencionals. Ja veurem que tal la breu companyia de les noves companyes!
Per finalitzar, al final no vaig anar a entrenar a la bici estàtica precisament per les males sensacions al braç i perquè encara era molt recent, dimarts tinc visita amb el metge i segurament el mateix dia a la tarda o dimecres provaré de fer una sessió llargueta d’un parell d’hores! Espero tenir bones sensacions!
P.D: Haig d’afegir que això de que ens proposin proves de material esportiu és molt motivant i una gran oportunitat, et sents com si fossis pro i tot! jajaja
Ets Pro
ResponderEliminar