sábado, 31 de diciembre de 2011

Resum del 2011 i benvingut 2012: Dissabte 31 de Desembre de 2011

Ja ha arribat l’últim dia de l’any 2011, un any que fent balanç esportiu, personal i professional ha sigut extremadament positiu i inoblidable!

Em centro en el tema esportiu! Aquest any ha sigut la iniciació en el món del esport als nivells que estic ara... mai a la vida se m’hauria acudit fer un triatló si en Miki no m’hagués parlat d’en Josef Ajram, sí, aquell broker que va tatuat i que no para de fer ironmans (així és com jo el vaig conèixer...fa temps que els Ironmans se li han quedat curts). Després seria la meva font de motivació per participar a mitges a la Mitja de Girona i que em faria completar la primera cursa de trail per Collserola!

Les sensacions i emocions que vaig sentir a les metes d’aquelles curses van ser tan indescriptiblement satisfactòries, alegres, motivants, omplidores,... i per què no dir-ho, també molt addictives, ja que un cop provat ja no he pogut parar d’entrenar! El proper objectiu seria el Garmin Triathlon Barcelona en distància olímpica! Seriem capaços tant el Miki com jo de ser finishers? Ho vam ser! Jo amb un temps de 2 hores i 34 minuts!

També, ha sigut l’any de la bicicleta, gran compra, la Specialized Allez Elite, amb la corresponent aventura d’anar-la a buscar a Mallorca en un viatge llampec! Companya meva des de fa 5 mesos i avui dia ja porto una mica menys de 800 km! Any del neoprè, bambes,...


Any de la inauguració del Club WITL? (Where Is The Limit?) i de formar-hi part d’aquest quasi des de l’inici! Haig de dir que ha sigut un gran encert, apart de totes les avantatges econòmiques de material, he descobert una gran família de gent que val moltíssim, tot i no tenir cap tipus de palmarès sempre m’he sentit un més! Molt grans! Ja som uns 250 i això no para, suma i sigue! Precisament ahir va ser el sopar WITL?, rodejat de grans esportistes que em van explicar moltes aventures des del seu primer Ironman, passant per les Titan Deserts, Marathon des Sables i Ultra Trails, i arribant fins a Ultramans, quina de vivències i experiències que tinc ganes de viure i sentir en primera persona! Pok ta pok... Per cert, aquesta foto, d’aquí uns anys valdrà or... El sopar dels primers membres del Club! Jajaja Hem fet la conya de que estarà emmarcada a la seu central inclús! Molt locos!

No puc tancar sense nombrar el gran estiu que vam passar a la Costa Brava, el viatge a Berlin, les esquiades a Andorra, Cerdanya i a Les Trois Vallees, últim any de carrera i mil moments que ara no em venen... en fi! Grans moments rodejat de millors persones!

Deixo enrere un 2011 increïble, això sí amb el acromioclavicular luxat però amb molta vida sumada (et robo la frase Miki jajaja), i deixo que entri un 2012 de primeres molt il·lusionant amb la graduació i el Extreme Man de Menorca a l’horitzó! Miki, Carlos, Espel i jo mateix! Ens hem de posar les piles! GAAAAAS aquí!


P.D: Feliç any nou 2012 a tots! Que estigui carregat d’èxits i satisfaccions! I a disfrutar-ho fort que segons els mayas és l’últim! Jajaja 

1 comentario:

  1. Eric un gran grany! Un honor formar part d'algunes de les moltes experiències.
    Tinc ganes d'acabar el nadal ja per començar a preparar-ho tot! EXTREME MAN HERE WE COME!!

    Per cert, el sumando vida no es meu! Es den Leo RIco o almenys això crec. Jo li he vist a ell escrit. Suposo que es una frase que va de blog a blog!

    :)

    ResponderEliminar