Dilluns ja vaig començar repetint la bici estàtica de la setmana anterior, només 20 km altre cop, ja que això de pedalar i que el paisatge no canviï, se'm fa una mica dur, així que fins que tot no estigui bé, sumant pok ta pok. S'ha de dir que va ser els primers quilòmetres del any amb "bici" (estàtica), la natació encara no sé quan podré i córrer... contra totes espectatives avui he fet els meus primers km de run també!
En vistes de que demà haig de tornar les Newton que em van deixar per fer el test de la marca, avui he decidit sortir a córrer i provar-les per primera vegada! ...També, ha ajudat que ahir veiés l’última entrevista que li va fer temps d’aventura a en Kilian Jornet... jajaja... gran font de motivació!
Han sigut dues setmanes amb el cabestrell a totes hores, però ahir ja vaig començar amb la tercera i última setmana en que l’haig de dur, a més ha de ser d’una manera intermitent, és a dir, que en teoria mentre estigui a casa no l’haig de portar, només quan hagi de sortir... Cal a dir que no ho he complert en la sortideta de running d’avui, més que res per la incomoditat que suposa córrer amb el braç immòbil...
Pel que fa a la distància, ha sigut una rutilla curta de 5 km i sense anar massa lluny de casa, per si de cas el dolor es feia insuportable i havia de tornar, sobretot tenint en compte que des de feia 15 dies que no corria i tampoc volia forçar la màquina. Cal a dir que en cap moment no he acabat d’estar còmode del tot i he sentit dolors a l’ombro durant quasi tota la sortida, però bé, retornar a córrer ha sigut el punt positiu, fa una setmana no m’ho hagués imaginat. A més a més, estic content perquè no he perdut massa ritme ni forma en aquesta baixa forçada...
Pel que fa a les Newton... Genials! Havia escoltat mils d’històries, de gent que li feia mal la planta del peu, els bessons, fins i tot gent que s’havia marejat pel sistema d’esmorteïment que en comptes de tenir-lo al taló el té a la zona dels metatarsos, cal a dir que només han sigut 5 km, però res de res, perfectes! La raó d’aquesta situació penso que vam arribar a la conclusió amb el Miki l’altre dia, precisament el dia que Newton Running va venir a parlar del pose running. Quan ens vam començar a provar les bambes la gent notava moltes sensacions rares i jo, en contra, me les notava bé, com si no hi hagués res estrany, així que vam arribar a la conclusió de que jo ja corria amb l’estil del pose running degut a que els meus inicis els vaig fer amb les meves bambes de futbol sala... jajaja... encara recordo comentaris i de com em mirava la gent amb aquelles bambes sense sola... En fi, que les Newton m’han deixat molt bones sensacions, però em perden les New Balance, així que ja m’estic començant a mirar les noves Minimus que surten entre finals de Gener i principis de Febrer amb un drop 0 i amb totes les millores dels errors a partir de l’experiència de les MT10 i les MT20, així que hauran de ser una passada!
Resum de la sortida: 5 km a un ritme de 5:27 minuts el quilòmetre amb un desnivell positiu acumular de 230 metres i unes pulsacions mitges de 172 bpm, pulsacions una mica elevades, però s’ha de tenir en compte que feia dues setmanes que no feia quasi res, suposo que és normal... espero... jajaja
P.D: Si teniu un moment foteu-li un ull a un documental de Sebastien Montaz (el que grava els Kilian’s Quest) sobre uns personatges que fan una combinació entre skyliners, salt base i paracaigudes: I Believe I Can Fly (Flight Of The Frenchies), penjo el tràiler, el vídeo sencer dura poc més de 40 minuts. Molt impressionant!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario