sábado, 14 de enero de 2012

Post setmanal: Divendres 13 de Gener 2012

Poquet esport aquests dies, més pendent del metge i de la luxació que de qualsevol altra cosa, bé... també d’acabar i presentar tots els informes i casos que quedaven pendents... Per cert! El metge ja em va dir que em veia molt bé, que inclús no calia fer la rehabilitació però que me la recomanava per retallar temps de plena recuperació, així que ja he aparcat el cabestrell! No l’he tirat, per si de cas, però sí que l’he amagat... Ben amagat que no el vull tornar a veure!!!

Així que dilluns començo la RAB aquí a Vilassar de Mar, a veure que tal va, encara que espero que tot sigui positiu i que efectivament tot vagi millorant en les 10 sessions que tinc programades... Tot i que ja estic quasi a tope, només falta una mica de consolidació a l’hora d’agafar pes amb aquest braç i suprimir el dolor en algunes posicions extremes del braç... Estic esperant amb dentetes que la fisio em digui que haig de nadar... jajaja

Avui ha marxat cap a Florida l’últim company d’erasmus que havia tornat a casa per nadal, ja no queda ningun d’ells, però els que quedem seguirem donant-ho tot! En aquestes setmanes que venen, estaré una mica més oblidat del esport i més centrat en els que, realment, em donarà de menjar... Comencem els exàmens la propera setmana, i això significa que ja queda menys, mig anyet, per acabar la llarga i dura carrera i poder dir que soc, per fi, enginyer industrial superior. Mai hauria imaginat que aquesta cursa fos tant d'ultradistància, però crec que arribar a la meta serà una de les satisfaccions més grans que mai podré experimentar... Ara entenc quan en Toni em deia que per assolir qualsevol meta a la vida l’única cosa que s’ha de tenir és constància... Moltes ganes ja d’acabar per això!!!


Demà hi ha una sortida de bike programada... molt tentadora i més quan fa tants dies que no agafo la bicicleta de veritat... i no la %€&$@ de bicicleta estàtica del gym, segurament no hi falto, així mato dos ocells d’un tret: em trec l’espina de no haver pogut fer res durant tants dies per culpa de la lesió i em distrec i m’animo per preparar-me a començar a estudiar! Quedada a les 9:00 a plaça Borràs i rutilla més o menys sencilleta d’unes dues hores i mitja!

Poqueta cosa més a dir, simplement un últim apunt, l’altre dia em van presentar una història realment impressionant, us la deixo en el enllaç a youtube a continuació, realment val la pena veure-ho i per res del món sentireu que heu perdut els 8 minuts que dura el vidio. Atents a la frase, per treure's el barret: 

"You can do anything you want to do as long as you make up your mind"

P.D: Demà o passat actualitzo amb les sensacions de com m’he sentit sobre la bici, ruta, km,... clavícula... Gaaaas!

No hay comentarios:

Publicar un comentario