La decisió d’anar al bike potser va ser precipitada, ja que, com bé sabeu sóc una mica impulsiu, just aquesta setmana m’havien tret el cabestrell i començo la rehabilitació demà, dilluns 16, així que probablement sí que va ser un acte una mica de bogeria... però tan me’n fot! Tenia mil ganes de tornar a pillar la bicicleta de carretera... jajaja
M’aixeco sense rondinar i poc a poc em preparo per sortir cap al punt de trobada a Barcelona... com sempre se’m menja el rellotge i entre que carrego la bici al cotxe i tot miro l’hora i marca les 8:40 del matí... Bufff... Faig tard! A tres quarts passo el peatge i només em queda que trepitjar-li fort... 8:59 aparcat a plaça Borràs i amb la bici fora del cotxe anant a la concentració! Moool fred... sort que anava ben equipat J!! Salutacions entre els 8 valent que lluitariem avui contra el fred!
Vaig començar a pujar i notant que les rodes anaven fluixes d’aire, sobretot la de darrera... Va dóna igual no crec que influeixi, cap amunt! Vaig arribar l’últim a dalt i em van preguntar com anava la clavícula, i jo, bé bé, el que pateixen són les cames, massa temps sense fer res! Vam seguir pujant cap al Tibidabo, ara en Toni em marcaria el ritme i jo el seguiria forçant la màquina fins a la Rabassada, la veritat és que em pesava la bici i jo pensava que era per les cames... En Toni inclús em proposa que fem una ruta alternativa ell i jo, més curta i jo li dic que em sembla bé, però ens trobem al grup al creuament per anar cap a Sant Cugat i seguim amb ells, ara tot era baixada i més o menys anàvem tot junts, això sí vigilant amb les corbes ja que el marcador va al voltant dels 50 km/h!
Voltant per les afores de Sant Cugat arribem a Cerdanyola i en una rotonda parem un moment, jo els hi dic que dono mitja volta i que segueixin, però en Toni diu que ve amb mi, insisteixo que no cal, però ell insisteix més! Jajaja... D’aquesta manera en Toni i jo seguiríem per una altra ruta mentre ells seguirien cap a Montcada i nosaltres a escalar per Montflorit per desembocar a Horta. Durant el trajecte vam estar comentant moltes coses, sobretot em va donar molts consells! Que gran que és! Mentre pugem avancem a un que va amb mountain bike i ràpidament crida Ep! Que vas amb la roda petada o molt desinflada! Jo li dic ja ho se ja, però en Toni li fot un ull i diu: Para para! Parem allà i ens fotem fora la carretera, llavors diu, ara veuràs un d'aquells gadgets que sí que valen la pena! Treu un cartutx de CO2 i amb un adaptador m’infla la roda a gas! Jo mentrestant trinant i admirant aquest gran invent! Tornem a fotre marxa... Quin canvi, no m’ho puc creure!! Mai més surto de casa sense mirar les rodes i inflar-les si cal!!! Aquestes coses que et donen l’experiència! Després d’aquesta parada tècnica augmentem considerablement el ritme.
Baixada cap a la ciutat ja, la ruta s’acaba i al final farem unes dues horetes, però la conversa ha estat genial ja que m’ha donat notícies i propers moviments del Club exclusives a més d’alguna vivència que ha viscut, li agraeixo que s’hagi desviat amb mi i em diu que cap problema i fins la següent sortida! Per a mi no se quan serà... entre els exàmens i la rehabilitació estaré bastant absorbit...
Resum de la sortida: 35 km en 2 hores i 750 metres de desnivell positiu acumulat! Pulsacions bé, 167 bpm de mitja. En fi, ruta curta però maca, un altre dia més i millor! Acabo dient que estic molt feliç d’haver tornat a agafar la bici i que ja quasi no hi ha rastre de la luxació! Ha estat un mes duret sense poder fer res, però ja s'ha acabat! Gaaaas!
P.D: Ja tenim per aquí les noves NB minimus amb drop 0, tenen molt bona pinta! S'haurà d'esperar fins al març a que les possin a les tendes per això...
No hay comentarios:
Publicar un comentario