miércoles, 31 de octubre de 2012

Dipòsit recarregat d’energia i amb nous objectius – Dimecres 31 D’Octubre


Avui acaba el mes d’Octubre amb una nit màgica, la nostra castanyada mesclada, inevitablement, amb les disfresses de “por” que ens han influenciat els americans... També conclou el període destinat a la recuperació tant física com de motivació! Què millor que planificar-se nous objectius? De moment sonen amb força dos reptes, la Zurich Marató de Barcelona el 17 de Març (42.195 metres) i el Trail del Cap de Creus a principis de Maig (42km amb 5200 metres de desnivell acumulat).


lunes, 22 de octubre de 2012

Repòs obligat, retorn i “Trinxacadenes” – Dilluns 22 d’Octubre de 2012


El Garmin va suposar la cloenda de la temporada, així que, en teoria, hauria d’haver-me pres una setmana o dues de repòs, però no va ser així... Dos dies després, dimarts mateix, em vaig liar a fer una sortideta en mtb amb n’Espel, en Carlos i n’Eric Fuetakal. Sabia que em precipitava, però no m’imaginava en un començament que em resultés tant dur com se’m va tornar la sortida...

Quedem d’hora pel matí i ens anem trobant poc a poc, primer amb l’Espel a Barcelona, després a Esplugues amb l’Eric i, per finalitzar, amb en Carlos a Cornellà. La ruta seria facilota, anar vorejant el Llobregat en direcció cap a l’interior i sense cap objectiu, simplement anar sumant quilòmetres fins on ens vingués en gana donar mitja volta. Durant la pujada tot va anar bé, les cames responien bé, no notava massa seqüeles del triatló i tot anàvem a un ritme còmode. Així, xino xano, ens vam plantar a Martorell, en concret vam quedar-nos al pont del Diable... moment en el qual en Carlos ens va mostrar com s’havia de fer per pujar fins a dalt sense posar un peu fora de la bicicleta... Molt gran! Jo em vaig quedar a mitges...


miércoles, 10 de octubre de 2012

Garmin Barcelona Triathlon 2012 – Diumenge 07 d’Octubre de 2012


El Garmin ha tornat! L'edició del 2011 va ser la meva primera experiència en el món del triatló, m'estrenava en aquest món, juntament amb en Miki. Ens iniciàvem com uns autèntics valents, en distància olímpica, i els dos compliem amb èxit J! No tenia cap tipus de dubte que volia tornar-hi aquest any, és el triatló de casa i em feia gràcia repetir assistència! Llàstima de la lesió d'en Miki, em tocaria participar-hi sol i amb la única meta de batre la marca de l’any anterior! La marca és de 2:34:58, tot el que estigui per sota ja estarà bé, ja que s'ha de remarcar que la natació es va haver d’escurçar per males condicions del mar a 1200 metres!

La situació en la que arribo al Garmin enguany és totalment diferent però, l’any passat aquest triatló era l’objectiu, tots els entrenaments van anar dedicats a ell, en canvi, aquest any, m'ho prenc com la competició per posar-hi la cirereta a la temporada, ja que he sigut una mica més ambiciós i l’objectiu va ser el Sailfish Half Triatló de Berga, un triatló amb distàncies de half IM i que vaig aconseguir complir amb èxit tot just fa 3 setmanetes! Així que arribo en ple procés de recuperació i descans, amb poquet entrenament durant aquest periode, per ser sincers, només he pogut efectuar un total 2 km nadats, 36 km pedalats i 19 km correguts... més que entrenament, treball de recuperació! Tot i així, ho afronto amb ganes i il·lusió!

viernes, 28 de septiembre de 2012

Recuperació activa i passiva – Divendres 28 de Setembre de 2012


Un cop finalitzat el Sailfish, haig de dir que pensava que estaria pitjor físicament, és a dir, que no em podria ni moure en un parell de dies... però sorpresa la meva quan just el dia següent em veia bé! Una mica de fatiga i sobrecarrega als quàdriceps però cosa normal, res de l’altre món...


Em feia por que arribés l’endemà... en teoria solen aparèixer totes les conseqüències als dos dies... però em llevo bé, altre cop! No m’ho acabava de creure del tot, així que em plantejo fer un entrenament lleu dimecres... jajaja... allà sí que vaig notar la fatiga... vaig sumar 700 metres de natació i 10 minuts de running a cinta! Vaig notar una petita pressió al pit mentre corria, per això vaig parar, però no em va preocupar massa! Suposo que són coses normals quan et marques quasi 6 hores nonstop de swim, bike i run!

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Sailfish Half Triatló de Berga 2012... Finisher! – Diumenge 16 de Setembre de 2012


Deixo enrere un cap de setmana que no crec que pugui oblidar amb gens facilitat... Ahir diumenge 16 se setembre tenia lloc la II edició del triatló de llarga distància que organitza Sailfish a Berga, l’objectiu que em vaig plantejar per aquest 2012 i que comprèn un total de 1.9 + 90 + 21,1 km... tot i que el que significaria per a mi un cop finalitzat seria molt més que la simple suma d’aquestes distàncies J

El preludi del repte es remunta a tots i cada un dels minuts d’entrenament durant aquest any... sumant molts i molts quilòmetres gràcies a la constància i persistència, inclús i, sobretot, en els moments en els quals estàs més còmode assegut al sofà, però t’aixeques i et cordes les bambes per sortir a córrer, són tots aquests moments els que han fet possible que aconseguís l'objectiu!

Per altra banda, també, ha estat complicat pel tema de la universitat i de tants exàmens durant tot el juny portar un ritme constant d’entrenaments, tot i així, això no és cap excusa i sempre he trobat els moments per a tot, sense sacrificar altres coses que també m’agraden i m'aporten tant! La tornada del viatge de Berlin coincidia amb dos mesos clavats per preparar el triatló! 60 dies en els quals he pogut sumar 30 km de swim, 805 km de bike i 160 km de run, a part de gaudir de grans moments a la Costa Brava, gaudir de festes brutals com Steve Aoki i altres sortides inesperades totalment improvisades, estudiar per la última assignatura que em quedava, completar una Burriac Atac! i viure uns quants dies genials en veler durant la última setmana de tapering... Per tots i cada un d’aquests instants compartits... Gràcies J!

lunes, 10 de septiembre de 2012

Burriac Atac! 2012... Una cursa diferent! – Diumenge 09 de Setembre de 2012


Per fi ha arribat el dia! Una cursa que esperava amb ganes per la seves peculiaritats... primera perquè es tracta d’una cursa nocturna, una cosa totalment nova per a mi, segona perquè m’enfrontaria a pujades, baixades, corriols i trialeres molt i molt tècniques, volia treure’m l’espineta que em va deixar el trail del Cap de Creus, però, sobretot, tercera perquè és la cursa del poble, una cursa que tothom viu amb intensitat, ja siguin corredors o no! Tota aquesta suma de factors creen una atmosfera que tothom vol viure, suposo que per això les inscripcions van esgotar-se als pocs minuts d'obrir-les ara ja fa uns mesos... jo per sort vaig poder clicar ràpid i vaig aconseguir la desitjada plaça!


La cursa s’iniciava a les 21:30! Així que sobre les 19:30h ja estava a la plaça de l’ajuntament de Vilassar de Mar... quina quantita de gent! Em toca fer cua per recollir el meu dorsal... 185!... tampoc em deia massa aquest número, però bé, un més que penjaré al meu racó! No vaig trigar massa a veure als companys del club i vaig anar cap allà... mentre parlàvem sobre la cursa, entre moltes altres coses, anaven passant els minuts i s’apropava l’hora d’inici del repte!

martes, 4 de septiembre de 2012

Sailfish Training Camp – Dimarts 04 de Setembre de 2012


Vaig dubtar fins a l’últim moment si anar o no al Sailfish Training Camp, entrenament que munta l’organització del Sailfish Half triatló de Berga per conèixer més o menys les condicions del dia de cursa. Les circumstàncies que posaven en dubte anar-hi era l’examen que tinc aquest dijous 6 i la quantitat d’estudi que porto tots aquests dies per la última assignatura que em queda... Però contra, hi havia moltes coses a favor d’assistir-hi, com per exemple conèixer de primera mà el circuit de bicicleta i nadar al pantà de La Baells, a més, punt molt a favor, passar un matí ben lluny d’apunts... en els últims dies moltes hores tancat.

Abans de res, la setmana passada vaig sumar dos entrenaments més, després d’haver acabat el simulacre de la Burriac Atac! amb els bessons com pedres al dia següent:

Dijous 30:

Em vaig deixar caure per la piscina i sense cap mirament ni escalfament a començar a nadar, em sentia prou motivat com per fer una tirada ben llarga sense cap pausa! Al final, sumava 3000 metres (120 piscines) en 57’23’’.