Després del merescut pont vaig deixar de banda una mica l’esport, ja tocava distreure’s una mica nocturnament! Cumpleanys que celebrar, triomf del meu equip enfront del gran rival,... i més i més, en fi, poquetes hores despert amb la llum del sol apretant!
Dilluns tarda 1,5 km de natació, ja baixant dels 30 minuts, 60 piscinetes en 29 minuts llargs! No vaig tenir més temps per fer res més, ja tornaré demà! I a la nit... sorpresa! Trucada del Jorge, ha tornat del erasmus a França per celebrar el seu aniversari, així que no ens hem pogut resistir de celebrar-ho com es mereix i vam fer una sortida tonta entre uns quants! Això també és sumar vida! Jajaja
Dimarts a la tarda després de recuperar forces... 5 km de running per preparar les cames per dimecres i treball de peses... Boníssimes sensacions, començo el primer km a 10 km/h i a cada quilòmetre que passa augmento 1 km/h més, la cosa va així fins arribar al últim km a 14 km/h per fer 500 metres i deixar la resta per refredar. En total doncs això 5 km en 28 minuts!
Ja ha arribat el dia de tornar a trobar-se amb l’equip, tot i que sembla que la cosa va de contrastos... La setmana passada amb la presència d’en Josef assistència acollonant... aquest dimecres per desgràcia no superàvem ni els 15 runners... És molt possible que fos per la alta assistència a la cita del Clandestinos 2011 (Doble IM, IM i Half IM), espero que els participants en qualsevol disciplina es recuperin aviat! Felicitats al Pep Sanchez, finisher del doble IM en 25 hores i quart, vaya màquina! Espero que no es faci mal l'any que ve, vol fer un triple...
La gran notícia del running, la presència d’en Miki que per fi ja pot venir a córrer! Vam anar a visitar SEAT i molt justos de temps directes cap allà, vam arribar pels pèls... però vam arribar! Érem els últims i degut a la poca assistència només es faria un grup. La rutilla d’avui seria pròpiament la carretera de les aigües amb poquet desnivell i així va ser... el que no sabíem és que s’aniria a un ritme tan fort... de tant en tant mirava el mòbil i el ritme marcava que anàvem al voltant de 4:30 el quilòmetre, sempre per sota de 5 minuts/km... Joder! Quina xixa! Jajaja Va ser aviat quan uns quants es van despenjar del grup i es van quedar enrere, nosaltres seguíem a tope!
Metres i metres... i arribem a les escales! Vinga cap amunt! Ja no es va parar de pujar, vam sortir a Vallvidrera i anàvem en direcció el Tibidabo, però ens vam desviar a l'esquerra per un camí amb una pendent impressionant... La gent ja trinava... Jo una mica també! Però no del tot ja que anava avançant a la gent fins que a dalt vaig trobar la recompensa... Quina vista més maca de Barcelona! Es tractava d’un mirador bastant amagat, relaxant cames i esperant als que venien darrera! Tots deien coses semblants quan arribàven... Joder, sort que hem dit que avui tocava pla eh? Crec que algú no entén el significat de les paraules tranquil i pla... Jo em reia perquè no dir-ho! Jajaja
(A la imatge només es mostra el tros de desnivell, que el tros pla no té cap gracia! jajaja)
Ara ens deixaríem caure per una trialera i arribaríem a la zona dels pàrquings del Tibidabo, per què no seguir pujant? La gent ja estava cansada, així que posaríem rumb cap al pàrquing, em semblava bé! Allà ens vam creuar amb el grup que s'havia quedat enrere al principi, ells pujaven... Rotonda i cap a bombers, tot baixada ja i cap al cotxe! Ruta curta però molt intensa de ritme!
Mentre parlàvem i estiràvem els 6 que havíem arribat, anava arribant la gent! En Miki també, ja estava allà! Champion! Després ens comentaven que Newton ens deixaria fer un test de material i que ens deixarien provar bambes de pista, anem a una xerrada el proper dijous i ens deixen a la nostra elecció les bambes que vulguem durant totes les vacances de Nadal! Bona iniciativa! Tinc ganes de veure i comprovar què tal va aquest sistema tant extrany d'esmorteiment que tenen de sola, al metacarpià del peu... Anirà bé?
Resum de la sortida: 8,6 km amb un temps de 46 minuts, desnivell positiu acumulat de 450 metres i 168 bpm de mitja, cal a dir que tot i que em vaig trobar bastant bé durant tota la ruta, els desnivells positius tant bèsties i que no vaig deixar de córrer en quasi cap moment, van fer de les seves!
P.D: Aquest cap de setmana m’agradaria tornar a agafar la mtb, si no pugem a esquiar a veure si Miki i Espel, que torna de Berlin per Nadal, li donem unes pedalades per aquí! Trialeres amunt i trialeres avall! Gaaas!
No hay comentarios:
Publicar un comentario