M’estava posant al llit després d’haver sopat una bona dosis d’espaguetis carbonara, que bé que sap el menjar quan se’l fa un mateix... La conta enrere ja havia començat i tot estava llest: bidons amb aigua i powerade a la nevera, neoprè plegat, ulleres natació, gorro de natació groc amb el dorsal, casc amb dorsal, guants, botes ciclisme, pantalons, samarreta, bici amb el dorsal, bambes de running, ulleres de sol, portadorsals, portaxip i algun que altre aliment energètic que ens havien donat la tarda anterior quan vam recollir el dorsal... sí! Semblava que tot estava llest, així que ja podia posar-me a dormir... si podia clar... bastants nervis hi havia a l’ambient! Recordava totes les sessions d’entreno que havia efectuat durant les últimes 5 setmanes...en total havia fet uns 15 km de swim, 450 km de bike i 57 km de run, estava preparat i ho sabia! Al final després de donar voltes una estona vaig aconseguir adormir-me... primer objectiu aconseguit!
Matinada...5:30h...sona la alarma i no em costa gens llevar-me fet bastant estrany en mi, ja que normalment necessito moltes alarmes per aixecar-me, però suposo que les ganes que tenia d’aixecar-me i començar aquell dia eren més importants que la son! Ja havia començat el dia i m’arriba un whatsapp del Miki que també s’havia aixecat, el dia començava bé, cap dels dos ens havíem adormit!
Directes cap a boxes a deixar bicis i varius controls per poder entrar, un cop a dins ja en Miki i jo estàvem localitzats a diferents passadissos però fàcils de veure així que podríem tenir un fàcil control de com anàvem.
Primera anècdota del dia: Només arribar a la zona del meu dorsal de boxes, em trobo que el dorsal del costat estava envaint tota la meva zona... com es pot ser tant egoista?... sense cap tipus de mirament li vaig apartar totes les seves coses i li vaig deixar a la seva zona, deixant-ho, això sí, amb cura... més cura de la que ell havia tingut!
Segona anècdota del dia: Un cop ja havia deixat tot al seu lloc... em dono conta! On estan els bidons d’aigua? Jajaja... s’havien quedat al cotxe i em quedava poc més d’un quart d’hora perquè tanquessin els boxes... així que el meu escalfament va començar abans d’hora... corrent cap al cotxe amb la motxilla carregada a l’esquena... el Miki deuria trinar quan em va veure sortir del box i li deia que ara tornava jajaja Corrent i corrent, el temps passava, sí que estava lluny el cotxe sí..., un cop arribat, carrego bidons i altre cop cap als boxes... ja havia passat de les 7:30h eren casi tres quarts, però em van deixar passar i vaig poder deixar tot bé. Allà el Miki m’esperava, vam agafar neoprens i coses de natació i cap a la platja que en breus sortien els pros! S’ha de dir que el mar estava tant picat que van haver de canviar la ruta de natació, cal felicitar a la organització la rapidesa amb la qual ho van fer i la ràpida adaptació de tot l’equip de control que vigilava aquella etapa.
Un cop ja havien sortit ens vam ficar cap al pavelló de la Mar Bella, hi havia bastants grups parlant, altres sols amb la seva música de concentració, nosaltres ens vam quedar a un lloc en el qual començar a mentalitzar-nos del que ens esperava, motivació, passar pel bany a buidar lastre i enfundar-se dins el neoprè per sortir a la platja.
Moltíssima gent hi havia a la platja, inclús hi havia càmeres de Esport 3 fent preguntes, nosaltres a lo nostre, acabar d’ajustar el neoprè, un parell de carreretes a la sorra per escalfar i primer contacte amb el mar... estava picat de collons!
9:15h la nostra onada, la O3, sortia a les 9:30 així que ens vam començar a col·locar entre mig de la gent...després vam decidir anar una mica a un lateral per no estar al mig de tota la gent mentre nadàvem... l’espera fins al tret de sortida va ser molt amena, érem uns 500 tios allà i quan no era un grup que començava a animar-se, era un altre que emulava trossos de la peli de 300, en fi, moments bastant graciosos... i TRET DE SORTIDA! Es va aixecar la bandada i tothom cap a l’aigua, el pla d’anar junts amb el Miki al triatló va acabar-se en aquell moment, en el tram entre sorra i aigua, el vaig perdre i ja ens trobaríem més endavant.
Aigua remoguda, peus, braços, atletes per aquí i atletes per allà, parades perquè el de davant deixava de nadar i no podia avançar-lo per la multitud al meu voltant,... en fi, el tram de natació va ser al principi molt agoviant. La boya no semblava pas tant lluny des de fora de l’aigua, però se’m va fer llarg, sobretot quant després de passar l’espigó vaig començar a notar com la força em desviava de la meva trajectòria... Quina corrent! La tornada va ser més tranquil·la i podia anar al meu ritme, ja no hi havia tanta gent, la gent ja s’havia separat i podia fer via cap a la sorra! Apropant-me i ja tocant de peus a terra recordo veure com a un grup de 3 o 4 participants els arrollava una onada quan ja casi havien sortit de l’aigua! Ara era jo qui rebia la força de les onades i havia de fer força amb les cames! Punt...al cap d’uns segons ja estava pujant-me les ulleres, traient-me la part superior del neoprè i mirant el rellotge...26 minuts, no estava malament després de pensar que m’havia anat malament, això em va motivar, vinga a córrer cap als boxes i començar la transició 1! Allà vaig perdre molts minuts, col·locació de botes, samarreta, casc, portadorsals, beguda isotònica,... Tot llest, cap a la etapa amb bici, abans per això ja vaig observar que el Miki ja no tenia la bici allà, així que em vaig motivar encara més per atrapar-lo en la bici! Mentre sortia un tio va caure i quant m’estava pujant sobre la bici, entre el tap que formava la gent, uns altres dos van tenir una caiguda també, jo ja estava començant a pedalar! Boníssimes sensacions i a cremar km! Primera volta de reconeixement del circuit per saber on es podia apretar, on venien les corbes tancades, ... Pedalada rere pedalada, allà davant era el Miki, el vaig atrapar, li vaig dir va fot-li xixa! Crec que em va seguir a roda durant un temps però al final ens vam perdre. km 20 i km 30 i ja anava per la última volta, últims 10, m’havia vist bastant fort en la bici i així seguia fins a la arribada, poder em va falta algo d’experiència, ja que no vaig aprofitar el drafting quasi en ningun moment i era dels que tirava, però per la següent no em passarà! Al final, mentre corria cap al box a deixar la bici miro rellotge i uns 75 minuts, estava bastant content!
Va ser arribar al meu box...Que cabron! El egoista del meu costat altre cop! El tio havia deixat la bici tota creuada ocupant altre cop la meva zona... Entre que anava bastant accelerat i que ja estava una mica fart d’aquell tio vaig pensar en tirar-li la bici... Però no ho vaig fer, no! Al final va aparèixer la raó... li vaig col·locar bé la seva bici, vaig deixar la meva i vinga bambes de running cap a la carrera a peu, el que menys m’agrada...jajaja
Anava pel km 1.5 més o menys i un que anava davant meu el vaig veure molt fotut, el vaig animar, ara mateix no recordo que li vaig dir, però el tio si que es va sobreposar i al cap d’uns segons el tenia darrera i li feia d’ estela. Que fort! Primer triatló i el tio seguint-me a mi, em va fer gràcia la situació... Vam parlar una estona i al km 2 i pico va arribar la meva prova de foc... ja no tenia més ganes de córrer, estava cansat, em van començar a venir els pocs entrenos de run que havia fet, que li farem no m’agrada massa córrer jajaja... Allà estava jo, vaig reduir moltíssim el ritme en aquells instants, però mai vaig caminar no vaig deixar de córrer! Van ser uns 700 metres de lluita contra mi mateix i al final va poder la meva força de voluntat! Al final veia el primer avituallament, les cames em van començar a respondre altre cop i altre cop bon ritme! Tota l’estona mirava el rellotge, anava bé de pulsacions i inclús veia que amb una mica més podia baixar de les 2 hores i mitja de competició en aquell moment això em va motivar! Al km 5 hi havia un punt de canvi de sentit de 180 graus, allà em vaig trobar amb el Miki que venia una mica per darrera meu, ens vam xocar les mans i ens vam donar ànims! Realment pensava que al final m’acabaria atrapant, el Miki es molt millor corredor que jo, i ja estava divagant en el meu cap que dir-li quan em passés, que seguís tirant i que li fotés moltíssima canya, que ens veuríem a la meta! Però anaven passant els km i aquest moment no arribava, suposo que inconscientment la meva mentalitat de competidor havia fet que augmentés una mica més el ritme. Km 8 ja, una mica més de velocitat, ja no quedava res, i pensar que en el km 2 i pico em vaig estar pensant d’abandonar... Estava a punt ja de ser finisher i les cames seguien responent fort! Km 9, vinga una micona més, que ja estàs! Últims 200 metres, gent al voltant de la pista animant, casi a sprint tant que vaig adelantar a uns quants en aquell tram, ja ho tenia! FINISHER! Felicitat extrema i col·locació de la medalla! Just uns segons més tard arribava el Miki, els dos ho havíem aconseguit! Màxim campions!! La satisfacció de posar-te reptes i aconseguir-los es indescriptible.
Allà estàvem fent la cua per fer-nos la foto mentre comentàvem la jugada, estirant, hidratant i menjant! Foto mossegant la medalla! Assaborint el premi de la victòria (realment jo em sentia com si hagués guanyat) i res a recollir tot el material i cap a casa! La idea era disfrutar d’una bona dutxa i d’un dinar contundent!
Abans de marxar, vaig intentar trobar al figura que tenia al costat del box per fer-li saber el meu descontent amb la seva actitud, no el vaig veure, ja s’ho trobarà algun dia. Abraçada d’acomiat, i cap al cotxe! Bastanta aventura poder arribar al cotxe, encara estaven corrent sobre la bici els del super sprint, un cop al cotxe trucada als pares, objectiu aconseguit! Al cap d’una estona em va arribar un missatge de text de champion chip, Felicitats Eric, amb els temps oficials:
- 1.5 km swim – 0:25:17
- Transició 1 – 04:52
- 40 km bike – 1:11:40
- Transició 2 – 03:01
- 10 km run – 0:50:10
Temps total: 2:34:58 de la Garmin Triathlon Barcelona, no vaig poder baixar de les 2 hores i mitja, assignatura pendent per l’any següent! Tot i així, considero que és molt bon temps i que la meva primera experiència en aquest món va ser molt i molt satisfactòria!
Ara a pensar en nous reptes, ja que, com diu una persona la qual m’inspira i que està com boig per trobar quin és el seu límit, jo ja sé que el meu límit no és la Garmin!
Bona crònica!
ResponderEliminarL'unica cosa que m'ha sorprès, és que (per la meva breu experiència) diria que a l'esmorçar del dia de cursa, els cereals sense llet!!
Però bueno als màquines com tu això no els afecta! :P
Craaaack! Prenc nota!
ResponderEliminar