Primera sortida ciclista Where is the límit? dimarts 1 de Novembre 2011

Un dia com qualsevol altre de la setmana passada vaig trobar-me amb un anunci diferent, un anunci que no demanava cap tipus d’inversió econòmica ni buscava cap benefici material.

Aquest anunci provenia de la marca d’en Josef Ajram, Where is the límit? i la única cosa que buscava era motivar a amics i desconeguts esportistes a fer una sortida conjunta en bicicleta de carretera, un simple entrenament que agrupava a persones de nivells molt diferents, des de ultramans passant per ironmans, half ironmans i jo... que acabava de fer el meu triatló olímpic feia poquetes setmanes...jajaja

Em va molar molt la idea així que no m’ho vaig pensar massa i vaig donar la meva confirmació d’assistència! Anava totalment de nou, mai havia anat a cap concentració de ciclistes d’aquelles magnituds...be, realment sempre havia sortit amb bici de carretera solet, però que cony s’han de viure experiències noves!

Havia arribat dilluns nit, els meus amics s’anaven de festa a celebrar la castanyada, ja no els hi sorprenia que no anés i que me’n anés cap a casa perquè el matí següent havia quedat per fer esport...jajaja...com canvien les coses quan se’t posen objectius al cap.

zzzZzzzZzzz...7:00...sonava el despertador...enfundat en la roba pertinent baixava fins a la Renfe pujat a la bici i menjant el bocata de tonyina que m’havia preparat el meu pare la nit anterior...ÑAM!

L’hora de la quedada era a les 8:30 però sortia amb temps, mai se sap que pot passar amb la Renfe...i així va ser, però no va ser culpa de la Renfe sino meva... quan anava per Montgat volia fer uns sorbos d’aigua...On estava l’aigua?...efectivament! a la nevera de me casa... Vinga a baixar del tren i donar mitja volta i mentrestant a trucar al papa per veure si em podia baixar els bidons! No problem! Me’ls va poder baixar i em va fer un favor ben gran, ja que sino segurament hauria arribat tard... Un altre cop tren i cap al Clot! Allà era la quedada i sortia de la boca del tren a les 8:35 més o menys... No va ser complicat trobar on era la concentració! Allà estava el grup dels Where is the límit? encapçalat per la figura d’en Josef. Una salutació a tots i esperar els que faltava per arribar...Sortiríem a les 9:00, no sense abans fer la foto d’honor! 

Començava l’entrenament i allà estàvem ocupant tots els carrils de Barcelona...quin panorama! Jajaja i BAAAM! La primera roda explotava...algú havia d’abandonar la sortida als pocs minuts d’haver iniciat la marxa.

Poc a poc anàvem fent kms i segons els nivells anaven quedant diferents grups, la veritat és que em va suposar un esforç important, però anava en el segon grup amb una mitja entorn als 36 km/h direcció Mataró per la N-II. Un cop arribats a Mataró vaig veure que el grup capdavanter estava aturat, on hi havia en Josef entre altres cracks de la bici, així que ens vam aturar també i a esperar a la resta de gent. Poc a poc anava arribant la gent i ja no era només un el que havia punxat, sino que la conta estava en 4!

Un cop arribats tots... tots tots... tots els de la foto no hi érem, però vam començar a imprimir ritme cap a Arenys de Munt, ara tocava la cosa dura...desnivell positiu jajaja. Pujada i més pujada i jo anava a roda d’un ciclista fins quan en un moment em va dir que si volia que tirés, en el moment li vaig dir que no, però al cap de pocs segons li vaig dir que sí que li feia el relleu, pedalada rere pedalada, em trobava fort i les cames responien bé, i vinga a avançar ciclistes.

La cosa anava bé i jo tirant, fins que en un moment de baixada vaig canviar al plat gran i em va saltar la cadena... i mentre col·locava la cadena al seu lloc, la majoria dels que havia avançat em van agafar! No em va importar massa...ara tocava una mica de baixada! Així que el conta quilòmetres va començar a rondar els 50 km/h. Quedava una última ascensió d’uns 9 km per arribar al pic més alt de la excursió i les cames responien perfectament bé!

Allà dalt vaig trobar-me amb algun del equip, havien perdut al grup capdavanter i es quedaven a esperar els que veníem darrera, vaig arribar i com encara quedava una estona per reunir-nos amb la gent de darrera, vam estar parlant una estona, molt bona gent tots la veritat. Poc a poc anava arribant gent i amb ells els últims integrants de l’equip, en total érem uns 15! Ara sí que tocava una baixada important i cap a la N-II, ara la direcció ja era cap a Barcelona.

De relleus en relleus anàvem a un ritme bo de 33 km/h i més o menys per Caldes d’Estrac vaig tenir el meu mur, em veia que em quedava una mica enrere d’un petit grup que ens havíem escapat i allà entre mig del grup escapat i els de darrera, estava jo sol contra el vent i ja m’envaïen els pensaments de desviar-me de la sortida quan arribéssim a l’alçada de Cabrils...Hauria sigut així sino hagués aparegut un tio que s’havia escapat dels de darrera i em digués que em remolcava una estona, li vaig dir que sí i així ho vam fer...mentre ell parava el vent, jo anava a roda, lluitant i lluitant, tornava a aparèixer al marcador una velocitat de 35 km/h i poc a poc vam anar atrapant als petit grup que s’havia escapat, el millor de tot...les forces tornaven! Vam atrapar-los i formàvem un grup de 8 en total, així va ser fins una altra parada per tornar a reunir-nos a la gasolinera que hi ha a la rotonda de l’arquera a Mataró.

Parada bona i necessària per beure beguda isotònica mentre la gent anava arribant, els 8 que ja hi érem allà vam estar comentant la jugada i jo agraint-li al titu aquell que m’hagués ajudat en aquell moment dur. També vam estar parlant sobre les noves bicis que estaven treient com la Argon 18 E-118 i la Specialized Shiv...quines màquines i obres d’enginyeria les dues... Poc a poc la gent arribava...semblava que molta gent ja ho havia deixat... érem molts menys dels que havíem començat!

Rumb cap a Barcelona, ara sí que ja no hi haurien més parades i jo em trobava en plenitud de forces, oblidant el moment de bajon semblava mentida que portéssim ja 60 km fets (la meva màxima marca era de 52 km) En aquest trajecte de tornada anàvem perdent a gent que es desviava per anar cap a casa seva. Més del mateix durant tot el trajecte final... El primer grup ja havia arribat feia una estona al punt de partida i quan per fi vam arribar nosaltres ells ja no hi eren... En el segon grup érem uns 10 ciclistes... Jo em vaig quedar una estona allà, em sentia bastant content d’haver realitzat la sortida sencera...90 km al final!! Vaya sortideta més pepi!!

Vam estar xerrant per repetir l’experiència l’abans possible i em vaig acomiadar de tots els que havíem arribat en aquell grup. El primer contacte amb la gent de Where is the límit? havia sigut un èxit immillorable! Suposo que al cap d’una estona hauria anat arribant la gent... No vaig quedar-me per comprovar-ho... Ara a tornar al tren i cap a casa, que per cert de l’estació fins a casa hi havia un altre trajecte de pujada...m’ho vaig prendre bastant amb la calma...el treball ja estava fet!

Resum de la sortida: 90 km de bike i moltes ganes d’unir-me a la propera sortida, que per cert, ara mateix m’acabo de donar conta que el proper dimecres, dia 9 de Novembre torna a haver-hi sortida Where is the límit? un running nocturn per Collserola! Confirmo assitència i en Miki m'ha dit que també li fotrà gardela!!