Cursa del Corte Inglés... 34ª edició i 60.000 runners: Diumenge 15 d’ Abril de 2012

Queda lluny la primera entrada del meu blog en la qual parlava de la mitja de Girona del 2011 i feia referència a que la meva primera cursa amb dorsal, no havia sigut altra que la Cursa del Corte Inglés del 2010 (32ª edició). Les coses han canviat molt en dos anys i això és, precisament, el que m’impulsava aquest any a deixar pels terres la marca que vaig fer de 1h 15’ (temps real 1h 08’), inclús intentar superar la marca d’en Carlos dels 55’. Les coses començaven bé, ja que al vaig inscriure’m, la xicota del mostrador em va donar un dorsal d'aquells quue fan goig! J


8:10... El mòbil vibra i quan em dono conta no és l’alarma sinó en Miki... Tot llest, farà bon temps (després de molts dies plovent i amb el cel tapat), no hi ha núvols a la vista... això sí la primera reacció al sortir de casa... Quina rasca!... A les 9:00 ens trobem amb la Maja, i ja hi som tots, per tant posem rumb cap a la porta de sortida... o ho intentem hi ha tanta gent... que només podem fer que veure-la a la llunyania. Amb els demés ens trobarem al finalitzar la cursa!

Tret de sortida... (Aquí ningú es mou...) i no és fins al cap d’uns minuts que comencem a caminar... Joder! Quin error no tenir el xip... Començo a trobar mil raons de comprar-me’l!! 12 minuts després creuem la porta de sortida i activo el polar! Que comencin a contar els segons!

Quina gentada... vinga a avançar gent com es pugui, frenant i canvis de ritme constants, sprints, vorera, carretera, diagonals entre la gent,... Entre tot això, ho vas entenent, famílies caminant, carros amb els nens, gent que no troba un millor lloc on passejar el gos, etc... Jo no m’ho penso massa i vaig fent via J


Les coses van bé, després de tot l’slalom... arribo al km 5 i el rellotge marca 25 minuts, bé bé! Les cames van molt ràpides... sembla un miracle amb la quantitat de gent que hi ha... i cada cop que miro el rellotge em moc entre les 170 i les 185 pulsacions (normal en ritme de carrera). Volta d’honor a l’estadi olímpic... embussament de gent tant a l’entrada com a la sortida que fan passar de córrer a caminar (en algun moment parat i tot)... i un cop a dalt de Montjuic ja tot és baixada! 


Al final de la baixada ja marca que queden 3 km i toca apretar una mica més i provar del tot les cames! 2 km... una mica més... 1 km... gas... 500 metres casi sprint per acabar amb un bon sprint per parar el rellotge amb 52’ 04’’ :). Gran felicitat! Totes les marques que tenia al cap, superades! 

Ara ja només queda esperar als demés, mentre gaudeixo d’una Coca-Cola i de la felicitat que dóna la gran progressió efectuada (quasi 16 minuts menys J) jajaja... La resta de l’estona la passaríem gaudint del bon dia que feia tombats entre fnac, plaça Catalunya i Rambles mentre intercanviàvem sensacions! Grandes Miki, Maja, Serra, Eli, Albert i especial menció al fotògraf curiós que ens feia fotos i no ens les volia passar!

Resum de la cursa: 10,766 km en teoria (entre diagonals per avançar segurament 10 km més) en 52 minuts i el millor de tot, la baixada de Montjuic, les cames ràpides i sense patir! Mitja de pulsacions 167 bpm, però no és massa fiable ja que no són únicament dels 52 minuts de cursa. Sembla una cursa plana? jajaja M'han sortit 780 metres de desnivell positiu acumulat!

P.D: Sobre les 12:30 / 13:00 la policia ja passava i ens feia fora, molt graciós com ho feien: “L’any que ve, més!” Jo per dins pensava... si si... només hi haurà més si tinc xip J!!! Jajaja No penso tornar a sortir des de la plaça, que em vagin guardant els calaixos!


P.D.2: Ja tinc nous juguets per la bici! Amb moltes ganes de provar-la, tot i que aquesta setmana serà complicat... Examen complicat divendres! Es farà el que es pugui alguna tarda, encara que sigui una sortida ràpida!