jueves, 23 de agosto de 2012

Costa Brava... Moments que valen la pena! - Dijous 23 d’Agost de 2012


Dies molt i molt bons els que vam passar al Cap Sa Sal, sobretot dies per oblidar-se d’obligacions, exàmens i esport! “Dies”... no sé si respon a la realitat i hauria de posar nits, ja que observàvem poques hores de sol, això sí! Mai ens perdíem els millors moments... ni la posta ni l’albada J!!!


Tot un cúmul d’experiències en aquests últims dies/nits, començant dimarts nit a Privat, en teoria havia d’entrenar dimecres matí, però bé... una cosa va portar a l’altra i al final les circumstàncies van fer que acabés sortint! En fi, molta alegria d'haver sortit... grandíssima nit amb un bon record i noves il·lusions cap a casa!


L’endemà, dimecres, era el dia acordat perquè ens reuníssim els 8 titans, ja tenia ganes de que ens veiéssim tots junts ja! Acabaríem per petar-la fort a Costa Este i passant un bon dijous a Cap Sa Sal de piscina, mar, sol i poc més... moltes rises també J


Ens acomiadàvem al vespre, però ni Espel ni jo frenàvem el ritme, Malibú on ens trobaríem amb en Valero, un gran que no falla mai tampoc... Bona bogeria!!! Divendres... divendres! Quin fart de riure i acumulació de bons moments amb un parell d’amics d’en Espel i les xicotes... Anècdotes i moments estel·lars! Acabaríem per Teules aquella nit! Per finalitzar, la culminació, nit de dissabte a Costa Este altre cop! Miki, Valero, Espel,... què dir! Sou grans J! Dies inoblidables que vaig guardant a la memòria, i que provoqueu que quan acaba una nit sembla que la següent no podrà ser millor, però sempre ens superem! Gràcies per tots aquests moments! Seguirem treballant perquè no cesi mai això J.


Diumenge de baixada, toca veure el barça i descansar... descansar molt!!! Que l’endemà tocarà tornar als entrenaments, cap de les proves que toquen espera, així com també tocarà posar-se a estudiar sèriament! Aquest examen tampoc espera...


Dilluns 20:

Bike: 42.5 km en 1h 21’ a una mitja de 30.8 km/h i un total de 490 metres de desnivell positiu acumulat! Bona sortida i molt bon ritme, quan torno d’un descans sempre torno amb molta més força, per posar una dada... vaig fer quasi 10 minuts menys que el millor temps que tenia de la mateixa ruta!



Swim: Per si no en tenia prou per treure la carbonilla dels dies de festeta... va ser just tornar de la bicicleta i baixar al gimnàs a nadar! Van haver-hi una mica de males sensacions, però bueno tampoc crec que es pogués demanar massa més... En total 2000 metres d’una tirada en 36’ 51’’, prou content!


Dimarts 21:

Run: 15.7 km en 1h 25’ a un ritme bastant còmode de 5:30 min/km i un total de 600 metres de desnivell positiu acumulat. Vaig fer coincidir els tempos per arribar al mirador de Sant Mateu a l’hora de la posta de Sol! Val la pena, tot i haver de fer l’últim tram de running en la més profunda foscor, quedar-se uns minuts contemplant aquesta vista amb el sol amagant-se just al costat de Montserrat!


A la tornada em vaig animar i vaig fer un parell de desviaments que porten a pujades extra, això va fer que en els últims minuts de running ja estiguessin les estrelles al cel! Encara no sé si mola o no la sensació de córrer de nit pel bosc... de tant en tant veus coses i després quan t’acostes són arbustos amb formes estranyes, molts sorolls,... una sèrie de factors que fan que els escalfreds vagin com en una muntanya russa per la teva columna de dalt a baix i de baix a dalt!

Anècdota: Quan tornava sense frontal, a uns 600 metres vaig veure una parella que anaven de running amb frontals! És la meva! Gas a anar amb ells i així torno amb llum... Els vaig atrapar tan ràpid que vaig pensar millor no afluixar! “Hola!”... “Hostia! Quin susto!” jajaja... Encara em ric de la situació J i ells encara em busquen!



Dimecres 22:

Dia de platja i estudi... Poc temps per sortir amb bicicleta, així que solució fàcil! Piscina i una mica de treball de força al gimnàs! En total 2500 metres sense parar en 46’ 18’’, parant el crono als 1500m (27’ 30’’) i als 1900m (35’ 07’’) per saber més o menys temps de Sailfish i millora en els 1500 metres, poc a poc anem millorant!

Treball de politges, pes lliure i màquines per compensar altra musculatura durant 30 minutets, tampoc em motiva massa!


P.D: Es fa molt i molt dur estudiar... Només em consola saber que si puc amb això, segurament podré fer qualsevol cosa que em proposi! Gas!

2 comentarios:

  1. Molt gran crònica ben resumida! siiiii

    Ajjajaja enorme també el susto a la parella dels frontals ajajajja


    Molts ànims amb l'estudi, apreta fort i quan estigui fet ja ho celebrarem!

    Abraçadaaa

    ResponderEliminar
  2. Valeee!

    Treballarem pk no cesi...gasaki!

    Com diu espel, ho celebrem al acabar akesta merda!

    Abraçada

    ResponderEliminar