Tal i com vaig dir, em reservava aquest cap de setmana de descans absolut, és el cumpleanys d'en Miki i ho celebrarem fort,
això sí, per compensar-ho han sigut un total de 7 dies nonstop d’entrenament i
superació! Descans merescut per tornar-hi dilluns amb molta més força i energies renovades J! No hi ha treta!
Adjunto els 3 entrenaments que segueixen els 4 de l’últim post:
Dimecres 08:
Ahir vaig nadar i gym, així que avui he pensat que podria seguir en els
dies que queden el mateix trajecte d’entrenaments però a la inversa... si vaig
fer bike + run + bike + swim, començar altre cop per nadar i tornar enrere!
M'ho prenc amb la calma i començo el dia a la platja J, que sempre va bé relaxar-se amb el plàcid so del trencament de les onades... a la tarda ja farem feina.
M'ho prenc amb la calma i començo el dia a la platja J, que sempre va bé relaxar-se amb el plàcid so del trencament de les onades... a la tarda ja farem feina.
En total, tirada llarga de 2000 metres en 37’ 46’’, molt i molt bé J, després em passo 45’ per la sala de politges,
màquines i pes lliure, avui aquesta fase costa més, però, també la completo, un
dia més a la butxaca!
Dijous 09:
Avui... Run! Parlant amb Espel, de manera impulsiva li dic “Vaig a pujar el
Burriac!”, no solc tirar-me enrere, em calço les minimal i a pujar desnivell!
Sortida coneguda, però aprofito i m’hi vaig fixant per intentar assabentar-me
del circuit de la cursa del 8 de setembre, més o menys me’n faig una idea...
serà durota de collons!
Un cop a dalt, me’n hi quedo una estona contemplant els pobles que queden
als meus peus i mirant el mar en l’horitzó... aquests moments no tenen preu,
crec que són el que més m’enganxen, els gaudeixo com un nen amb joguines noves J!
Baixada i cap a casa, sortida curta però intensa.
Resum de la sortida: 11 km en 1h 8’ i un total de 800 metres de desnivell
positiu acumulat! Molt bones sensacions corrents, aquells dolors interns que m’apareixien
fa molt de temps al genoll, s’han esvaït en la seva totalitat i ja mai
apareixen, suposo que el minimal fa la seva feina i la musculatura absorbeix
les vibracions dels impactes!
Divendres 10:
Està molt clar que avui agafaré la bicicleta... com m’agrada! Per posar-hi
més èpica, degut a que estaré dos dies de descans, per què no anar més lluny
que mai? Ja sabeu la resposta! Avui el destí es posa a Tossa de Mar J.
La N-II es bastant monòtona, bastant avorrida fins que no comences a
arribar a Arenys de Mar, quan ja es veuen uns quants penyasegats plens de roca i
verd, comença a agafar un aire a les costes del Garraf que tant m’agraden! Bufa
un vent inaprofitable tant per l’anada com per la tornada i que, a sobre, va
oferint la seva resistència, cap problema, ja tinc cames per sobreposar-m’hi i
vaig a un ritme de pedalada, una mica més baix del que tocaria si no hi hagués
vent, però molt i molt constant!
Em presento a Blanes en 80 minuts i a Lloret de Mar en 90 minuts... Bon ritme! Ara toca passar
de llarg cap a Tossa, ruta nova per a mi així que haig d'anar seguint els cartells que indiquen el camí, però en un moment s'acaben les
indicacions i només s’indiquen hotels, hostals i càmpings (guirilandia total)...
al cap d’una estona i seguint el meu sentit de l'orientació tornen les indicacions cap a Tossa de Mar! Comencen les
corbes amb desnivell! Allà veig a un tio amb bicicleta, que va tranquil·lament,
l’avanço (aquests piques m’encanten) i el tio se’m posa a roda... jajaja! Ho
tindrà complicat, perquè estic amb força i començo a tirar enmig de la pujada! El
tio suporta el ritme durant un minutet i quan jo quasi anava a cedir miro
enrere i ja el veig a Pekin! J Grande, ja no cedeixo ni de conya, injecció de moral!!
Quan faig parada a un mirador, ja per donar mitja volta, bec aigua, faig fotos, i quan em disposo a pujar a la bici i tornar el veig que passa (suposo que li ha passat factura el pique), jo amb un somriure li faig el gest de OK amb la mà (cercle amb polze i l’índex i els altres 3 dits aixecats) que tant coneixeu i ell em respon amb un somriure també, i com amb una salutació militar tocant-se el casc! Moments que molen! Moments que sense paraules es diuen moltes coses J
Quan faig parada a un mirador, ja per donar mitja volta, bec aigua, faig fotos, i quan em disposo a pujar a la bici i tornar el veig que passa (suposo que li ha passat factura el pique), jo amb un somriure li faig el gest de OK amb la mà (cercle amb polze i l’índex i els altres 3 dits aixecats) que tant coneixeu i ell em respon amb un somriure també, i com amb una salutació militar tocant-se el casc! Moments que molen! Moments que sense paraules es diuen moltes coses J
Tornada cap a casa ja, ja acabaré la ruta un altre dia! Que avui tinc una
mica de pressa! Parada tècnica a una gasolinera per repostar (powerade i agua
fresca per recarregar els bidons) i a imprimir un bon ritme de tornada cap a Cabrils, gas!
Resum de la sortida: 112.4 km en 3h 46’ a una mitja de 30 km/h i desnivell
positiu acumulat una mica més de 900 metres, començo a sentir-me molt fort
sobre la bicicleta i això em posa content J!
P.D: Ara a celebrar el cumpleanys d’en Miki! Tinc ganes de veure'us, Miki, Valero i Espel, després de dinar rumb cap al Cap Sa Sal i caurà partidillo de futbol platja pre-party (sí sí, en teoria començava el cap de setmana de
descans absolut... però no puc dir que no J) i a la nit bon sopar + festa! El millor entrenament!
P.D.2: Enamorat de Cabrils!
Ajajjajajajja molt gran l'explicació de com és el gest d'OK ajajja "cercle i tres dits..."
ResponderEliminarGrandeeee, intenta no morir molt aquesta setmana que quan tornis a venir aquí ho hem de petar ben foooorrt!