Ratpentat, Garraf, Sant Mateu,... Molt i molt volum – Dimarts 07 d’Agost de 2012

Dissabte 04:

Tal i com vaig dir, avui toca tirada llarga de bicicleta i per dur-la a terme tindria un company, havia quedat amb en Victor Alonso a les 8:30h a plaça Espanya, els dos anàvem amb la única idea de pujar el ratpenat, anar fins a Sitges i després tornar per les costes del Garraf a Barcelona. Sobre el paper estava clar, ara bé, va ser una bona aventura.

El començament no té secret, autovia de Castelldefels, haig de dir que a uns ritmes bastant alts rondant els 42 km/h, en Víctor inclús em va haver de fer reflexionar sobre el que ens vindria en pocs minuts... el ratpenat! No és i no va ser cap broma! Pendents bastant dures de fins al 23%, així que vam reduir una mica en els últims 2 quilòmetres abans d'arribar-hi... Un cop a la rotonda, respirem fons i comencem a pujar!

Poc a poc anàvem escalant, més o menys s’anava fent amè, però en Víctor va cometre l’error de subestimar-ho: “Tampoc n’hi ha per tant, no?”. Ara hi posava jo el toc de reflexió: “Tranqui, que encara queda!”... (estrany no? Doncs sí! Ja me la vaig fotre un cop amb el Trail del Cap de Creus... No torno a subestimar res més!)... Efectivament, després de la següent corba... Mare meva com pujava allò! La pujada era una animalada i seguiria la mateixa dinàmica fins un parell de quilòmetres després! Es va fer dur, dur de collons, sobretot amb la meva pinyonera de 11-23, en Víctor ho tindria una mica més fàcil, ja que ell duu un 11-25! Tot i així, zero excuses, les cames han de tirar igual, encara que sigui més complicat! Inclús millor, més qualitat d’entrenament J

Un cop a dalt (vam arribar-hi a un tros pla que durava uns 800 metres), ens xoquem la mà... però era massa aviat! Encara quedava un altre tram de pujada, pujada breu però molt intensa a més... “Nos vemos en la cima!” li vaig dir. Així va ser, jo encara tenia forces i el vaig esperar al cim, ara sí, a dalt de tot! Per concluir aquest tram ens fem una foto de rigor! Perque consti!

Ara toca la baixada, direcció cap a Olivella per una carretera en mal estat, però que es va fent cada cop més maco, per acabar sent una carretera molt estreta i plena de corbes ràpides. Mentrestant anem travessant de mica en mica el Parc Natural del Garraf... una passada d’espai natural! Podeu fer-vos una idea de les vistes que ens rodejaven:

Passem Olivella, ara cap a Sant Pere de Ribes i ja comencem a veure els cartells que senyalen cap a Sitges... la bona senyal per això, és començar a veure el mar, ja que en algun moment li havia comentat si no veuríem abans una indicació dient que ens apropàvem a Andorra! Cap dels dos ens coneixíem la ruta, però estàvem encertant amb les decisions que anàvem prenent, mescla d’orientació i sort suposo J

Un cop a Sitges, gelat al llao llao, després de quasi 3 hores sobre la bici i una calor important toca reposar energies, mentre esperem que vingui en Toni, ell havia de fer hora i mitja, així que ens acompanyaria fins a Barcelona i tornaria, nosaltres amb més de 60 km a sobre però!

Ens posem en marxa i just abans d’agafar les costes del Garraf i començar a pujar, sona que alguna cosa es trenca a la Argon 18 Gallium Pro d’en Víctor “Parem un  moment, que he punxat!”, però jo que anava darrera en aquell moment, miro i el pneumàtic està bé, tot i així, la roda no gira bé i la llanta està com doblegada... molt estrany! Quan parem... efectivament, la càmera està intacta i resulta que s’ha trencat un radi de la roda... buuuuf! Quin panorama... Ens diu que agafa el tren, en Toni insisteix que l’acompanya, jo faig el gest però em diuen que segueixi i que no pari el ritme! Gas... no m’ho han de repetir dues vegades que ja estic escalant les costes J! Sincerament, després d’haver pujat el ratpenat, semblen una broma i vaig fent via!

Al arribar al cotxe i parar el track, veig que en Víctor no està tornant amb tren i m’ha passat una foto... en Toni li ha deixat una Zipp 404! Que crack! Fins la propera!!

Altimetria del ratpenat:

Resum de la sortida: 104 km en 4h 8’ a una mitja de 25 km/h i un total de 1600 metres de desnivell positiu acumulat... al Sailfish seran 83 km i no arriba als 1000 de desnivell acumulat! Boníssimes sensacions J

Diumenge 05:

Avui, tot i que m’aixeco amb una mica de carregament a les cames, sé que correré a la tarda-nit... quan s’amagui el sol una mica! A les 19:10h em calço les new balance i a pujar muntanyes, avui canviaré la ruta i no aniré cap a Cabrera, aniré cap a l’altra banda, direcció Teià que tinc ganes de pujar a l’ermita de Sant Mateu!

El carregament a les cames dura poquet, desapareix quan veig que estic atrapant a uns ciclistes... Vinga! Fora pegatines... me les emporto J! Passarà el mateix amb un altre grup de ciclistes... suposo que ha de ser frustrant pujar amb bici i que t’avanci un tio corrent... espero no experimentar-ho mai!

Ruta coneguda, però amb petites variants que la fan més dura, al final amb hora i mitja, més o menys, arribo al mirador de Sant Mateu! Hi ha una situació curiosa allà... jo com sempre que arribo allà, m’assec una estona al banc i em quedo contemplant les fantàstiques vistes... però al costat hi ha un grup de dos nois i una noia amb una càmera posada en un trípode! Vaig observant, la càmera està sola i la van mirant de tant en tant... al final pregunto “ Si no us molesta, us puc preguntar que esteu fent?” jajaja... M’expliquen que es quedaran tota la nit allà, per fer una seqüencia de l’albada al matí següent!... Xerrem una estona més, però es comença a fer tard, ja quasi no queda llum del sol i a mi encara em queda un bon tram de tornada... tocarà tornar a les fosques una estona! “Adéu, que us vagi bé la seqüencia!”

Ara a la tornada hi haurà més baixada que pujada, serà més ràpida! A més tots els desviaments que he fet abans, ara aniré per la via ràpida... Recte! De sobte em topo amb aquesta imatge:

Ja no queden quasi moments de llum... La resta serà a les fosques! És divertida i quelcom estranya, l’atmosfera que envolta el bosc de nit! L’escalfred que et recorre de tant en tant la nuca quan sents sorolls fa que les cames vagin més ràpid! La última baixada, bastant trinxat ja, però sense afluixar el ritme... cau com sempre un sprint final fins a casa durant els últims 100 metres!

Resum de la sortida: 22.3 km en 2h 9’ i un total de 1535 metres de desnivell positiu acumulat... al Sailfish seran prop de 21 km i plans (desnivell acumulat de 195 metres), cap por, avui la prova definitiva de que arribaré amb força!

Dilluns 06:

Si ahir les cames ja les tenia una mica carregades, avui la cosa no ha canviat, inclús és més accentuat el tema! D’aquesta manera, avui caurà una mica de bicicleta fins a Llavaneres i una estona de platgeta allà. En principi havia de ser passeig tranquil i per deixar anar les cames una mica, però m’he topat amb un vent en contra bastant bèstia... a més, que li farem, m’he trobat primer a un ciclista i després a un peloton de 4 ciclistes, que no m’he pogut resistir d’exprimir-los al màxim fins que no m’ha pogut seguir J.

Resum de la sortida: 38.8 km en 1h 24’ amb poc més de 350 metres de desnivell acumulat, el que hi ha per arribar a Cabrils des de la N-II!

Dimarts 07:

Avui a l’aigua! En total 2500 metres repartits en dues tirades de 250 metres i dues tirades de 1000 metres!

Per finalitzar, he passat uns 45 minuts pel gym per compensar musculatura, feia dies que no hi anava, però ja ha anat bé que m’ho recordessin! El treball de potència, també té la seva importància, poc a poc J

P.D: Suposo que aquesta setmana em deixo per descansar dissabte i diumenge, pinta que hi haurà una bona festa!