Steve Aoki + Simulacre Burriac Atac! - Dimecres 29 d’Agost de 2012

Dies de molta calor deixem enrere... moltíssima! Això comporta reduir hores sobre la bicicleta, ja que normalment la hora a la qual surto és a les 18:00-18:30h, per tant, només poden sortir entrenaments de dues o tres horetes! La part positiva és que potser hi estic posant més qualitat a la natació i al running... no hi ha mal que per bé no vingui J.

Dijous 23

Dijous passat, just després d’acabar la última entrada del blog, tocava agafar la bicicleta i fer una ruta normal, no havien de ser més de 60 km, així que sortia com tantes altres vegades a les 18:30 més o menys... Res no seria com les altres vegades! Sobre el km 21 i en plena pujada em comença a agafar una pàjara... Males sensacions... Raríssim! Vaig parar, aigua,... bufff! Vaig seguir! Tota la resta de la sortida malament... M’havien parlat que la calor provoca a vegades aquests malestars... Suposo que sempre ho tens més o menys present, però no t’ho acabes de creure fins que et passa! Fatal! Al arribar a casa vaig deixar la bici recolzada i vaig anar directe a tombar-me tranquil·lament! La cosa empitjorava i la febre començava a pujar... Dutxa, però no millora la cosa! Partit de supercopa amb els amics i després de la victòria del Barça, els meus amics em diuen que millor que vagi a dormir que faig mala cara... Els hi faig cas, serà el millor! Demà serà un altre dia J! Així va ser, divendres, em vaig aixecar com nou i del tot recuperat, per si de cas, em prendria uns dies de descans d’esport fins dilluns!

Resum de la sortida: 56 km en 2h 15’ a una velocitat mitja de 25 km/h i un total de 700 metres de desnivell positiu acumulat! Llàstima de la pàjara... un altre dia més i millor!

Divendres 24

Entremig del descans va caure un Steve Aoki... brutalíssim! D’aquelles festes que valen la pena i que ningú s’hauria de perdre! En fi, un gran showman que recompensa el preu de l'entrada, va anar alternant l’obertura de champagne cap al públic amb un parell de pastissos que va tirar a la cara d’un parell de locos, tot això sense oblidar la tralla de música impressionant! També va ser un bon entreno, vinga botar i vibrar... Sense paraules, una completa passada! Un 10 de nit J

Cal a dir que quan veia que s'apropava moment esclafada de pastís, jo m'allunyava una mica... molt divertit veure-ho, però sense ganes de tornar fet una merda a casa! jajaja

Dilluns 27

Dilluns toca tornar a la feina! Començarem suaus a la piscina... Últimament gaudeixo molt nadant, sumo 2500 metres fàcils repartits en 10 + 10 piscines per calentar (feia 3 dies que no feia res) per fer una tirada de 1500 metres d’una tirada i per acabar dues sèries ràpides de 10 + 10 piscines! Complementaria l’entrenament del dia amb mitja horeta més a la sala de màquines, politges i pes lliure!

Dimarts 28: Simulacre Burriac Atac!

Feia dies que esperava aquest simulacre o pressa de contacte, ja que es tracta d’una cursa que tinc moltes ganes de fer-la i per cap de les maneres vull que em passi el mateix que al Trail del Cap de Creus, que em vaig confiar! Vull anar amb peus de plom i per aquest motiu, tenia el dia d’aquest simulacre marcat en el calendari des de ja feia una setmaneta! El punt de trobada era a les 20:00 a la placa de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i ens vam agrupar uns quants!

Comencem tots junts fins just abans d’arribar a la pujada del Turó de l’Infern... El nom ja avisa del que espera... allà ens vam dividir en grups segons nivells! El primer grup era el ràpid, més o menys orientat a la gent que l’any passat havien fet entre 1h40’ i 1h50’, jo tot i veure la gent escandalitzada i escoltar un parell de comentaris d’admiració cap a aquell grup, m’ho vaig pensar dues vegades, avui sí, però el resultat no va variar a quan no m’ho penso! Vaig anar al primer grup J! La veritat és que no vaig anar excessivament forçat durant la sortida, així que l’elecció va ser la correcta!

Punts a tenir en compte: Turó de l’Infern es fa prou dur sobretot al final, després de baixada trialera més o menys tècnica, però tampoc massa, bastant assequible! Ara ve la part bèstia! La pujada al Castell de Burriac és pel bell mig de la muntanya... Combinant trams d’escalada entre roques i arbres, molt i molt vertical! No hi ha treta i just quan ets al cim ja ve la baixada de les Marques Blanques que li diuen... Baixada molt i molt tècnica i amb molta pedra solta! Espero que ningú prengui mal, és bastant complicada!

Resum de la sortida: Uns 15-16 km en 2h 6’ i uns 850 metres de desnivell positiu acumulat, les dades no es corresponen a les del meu mòbil, suposo que el gps es va tornar una mica boig amb tants canvis de desnivells junts i massa bosc!

De la imatge anterior, vam fer fins al km 8 i després ens van enganxar més o menys al km 13.5 amb alguna variació. Bon test! Com a mínim fetes les dues pujades i baixades més animals, perfectes per saber el que ens espera... la tercera muntanya sembla que no tindrà una dificultat especial J.

P.D: Burriac Atac! serà l'entrenament de rigor pel Sailfish! Si ho passo amb èxit, la resta ja serà una festa! Gas!