Running... Cada cop liant a més gent – Divendres 18 de Maig de 2012

Tal i com es veia a venir... un cop finalitzat l'examen a les 16:00... quedada al km 0 per fer un running amb  assistents de luxe, en Miki no podia fallar (va ser ell qui ho va proposar), en Carlos (des que ha tornat serà un dels habituals), en Basilio, també s’hi va apuntar (encara no ho sap però ja està ben liat), i per finalitzar, en Joaquín (ja teníem ganes que vingués amb nosaltres un futur olímpic 2016)... la millor companyia ja hi era, ara tocava el més fàcil... moure les cames J

La idea era començar en pla... anar seguint la carretera de les aigües, passant el km 5, passant Can Carelleu... en fi, amb un destí fixat que sabíem en Miki i jo i que estava a uns 7 quilòmetres del inici, una pujada ben bèstia de roca pura i pedres soltes, en la qual hi ha una cova per allà i que per superar-la s’ha de combinar una mica d’escalada inclús... bé, encara no els hi diríem... això seria secret fins que ens plantéssim davant del desnivell! Així ja no hi hauria volta enrere J! 

La ruta que faríem a partir d'aquest punt era bastant una incógnita... havíem parlat de pujar aquesta pujada, però un cop a dalt el futur no estava massa clar, tocava improvissar una mica... perfecte! Just allà hi havia el final d'un camí que em va ensenyar en Miki un dia... Per què no fer-lo a la inversa i en comptes de continuar per on sabíem, seguir i descobrir camins nous? Fet! Aquest era el plan!

Corriol individual pel bosc, una meravella de camí, combinant corbes i baixades bastant interessants... Seguim i seguim, ens saltem el desviament conegut i cap al camí desconegut! Seguia la mateixa dinàmica, mateix corriol, el que passa és que ara cada cop ens acostàvem més cap a Molins de Rei vorejant la muntanya. En un tram ens vam trobar a un runner, Xesc, vam compartir una estona de camí junts... Bon tio! 

La cosa no va variar fins que ens trobem un creuament de caminets... “Recte i seguim o comencem a pujar la trialera? Pugem, pugem... que sinó acabarem a Pekín!” Doncs som-hi, gas cap amunt! Bona pujada... i tant bona! Un cop tots a dalt, no estàvem pas equivocats, ja que sortim a la carretera que va cap a Molins de Rei... Proposem pujar al Tibidabo, ja que estàvem aquí... jajaja... les cares d’en Basi i en Xaxo no són massa alegres amb aquella decisió, però són uns valents!... “Va, que ara trobarem una font!”... No ho sabíem del tot cert, però per sort, ens la vam trobar a Vallvidrera, sinó ens haurien començat a tirar pedres J

Ara sí, cap amunt direcció Tibidabo per una pujada que coneixia i que donava a la torre de Collserola... Bastant fracàs de vistes, la veritat és que jo l’havia fet de nit i ho recordava molt maco... potser el dia tampoc acompanyava massa... Mínima baixada per enganyar i des dels pàrquings del parc d’atraccions fins al cim a gas! El grup es parteix i en Carlos i jo anem a la par... Fem un bon sprint al final inclús! Bona, bona! I mentre esperem al mirador, en Miki, passa de llarg cap a l’església!... Sabem qué significa això... Gaaas a pujar escales! J Al cap de poc arriben els altres i ens quedem una estona allà dalt, al sostre de Barcelona!!

Ara toca la baixada! Guio jo ara i els porto per una animalada de trialera, liderem amb en Miki i en Carlos baixant bastant a gas, saltant, esquivant pedres, frenant amb els arbres, controlant en tot moment on posar el peu, ... poc a poc descendint tot allò que havíem pujat en varies etapes abans... no hi havia altre objectiu que desembocar en una font... tot i haver de desviar-nos una mica de la trajectòria òptima per arribar al cotxe vam aconseguir arribar a la desitjada aigua J!!!

Els últims metres ja serien per refredar... o no! No ens vam resistir a fer un mig pique cap al pàrquing amb en Carlos... sorpresa la meva quan em giro i veig a en Joaquín que també s'anima, tots allà donant-ho tot! Quan ja haviem perdut una mica al Carlos... començo a apretar fort, per intentar superar-lo sense que es dongui conta, però em sent i ell també apreta creuant la cadena abans! Va guanyar per poc J Grandeee!

Resum de la sortida: 17.6 km en 2h 3’ amb 500 metres de desnivell positiu acumulat! Bon trail running, genial companyia! 

P.D: Haig de dir que hi ha hagut problemes amb el gps... quasi sempre els tinc per Collserola, així que potser es una mica més de quilometratge i tot! Sigui com sigui, bona feina! Repetirem J