Ara sí que sí!: Dimecres 1 de Febrer de 2012

Després de molts dies estudiant i en vistes de que l’últim examen que queda sembla que serà un mer tràmit, avui he retornat a entrenar i ara sí que serà amb la constància adequada per complir el repte de l'any amb èxit. Últimament, però, sobrevola pels nostres caps canviar el Extreme Man de Menorca (23/09/12) pel Sailfish Half Triatló de Berga (16/09/12), ja que es celebra només uns pocs dies abans, per tant, tant faria fer un com l'altre, i no seria tan gasto pel tema de la proximitat, no hi hauria hotel, trajecte amb ferry,... però ja veurem perque anar a Menorca també té el seu encant.

Deixo enrere dies durs d’estudi, moments en els quals el que vols és deixar-ho tot perquè et dones conta que portes mitja hora per fer una línia dels resums, moments d’agonia absoluta i de saturació cerebral,... però que sempre t’has de sobreposar a les ganes de fer qualsevol altre cosa perquè saps que en el fons... és el que toca! Al final es recullen les llavors i jo com a mínim, tinc excel·lents sensacions de com han anat els exàmens, ja veurem per això, que mai se sap...

En fi, avui tocava córrer sí o sí, la primera idea era anar amb la quedada del club d’aquesta tarda-nit, però després de rumiar tant en Miki com jo... millor sortir just després del examen. Jo feia molts dies que no corria i en Miki també, així que no hi havia més a dir! Al final amb la conya em triomfat, perquè dóna la sensació que aquesta nit les condicions de temperatura i clima seran bastant pitjors. Pitjors o millors segons com es miri, la part positiva és que la setmana que ve, tindrem bon powder pel Pirineu i la podrem liar grossa.

El dia no s’ha aixecat amb massa bon temps, gotes que cauen i profunda boira... prop de tres hores dormides, em trobo al cotxe fent les últimes repassades als apunts abans  de la prova de foc... Assaig OK i tan OK! Ara a disfrutar de tornar a córrer, sí sí, disfrutar! Sempre ha sigut el que menys m’agradava però últimament des de que he descobert el trail... m’encanta!

Ruta molt definida dins el cap, però gens efectuada a la pràctica, ja que la trialera que volíem fer no l’hem trobada... això sí, improvització i hem descobert nous camins! A la muntanya sempre te’n vas cap a casa amb una nova ruta a la butxaca.

Resumint en poques paraules, presa de contacte del terreny i recuperant bones sensacions, combinant ritmes suaus i forts, parades a fonts i xerrades constructives, molt bona sortida! Al final hem acabat al Tibidabo, hem pujat fins a dalt de l’església i les vistes cap a la torre de Collserola... Joder! Perque sabiem que estava allà, però estava completament tapada per la boira... La baixada poc a poc, les cames ja estaven una mica cansades de tanta pujada (1106 metres desnivell positiu acumulat) i res, per tornar cap al cotxe ja, hem agafat una ruta que vam fer fa un temps amb un desnivell positiu criminal... això sí avui en direcció oposada i baixada de la bona... tot i així entre la pluja, la humitat i la impresionant pendent, perfil molt tècnic, ple d'arrels i pedres!

Resum de la sortida: 10,7 km en 1h 35’ amb un desnivell positiu acumulat de poc més de 1100 metres i amb 164 bpm de mitja. Bones dades que resumeixen un bon entrenament! Gegants sensacions amb el primer running després de la lesió, després dels estudis i després d’aquest parón entre obligat i necessari per posar les coses en ordre.

P.D: Poseu-vos les piles els runners minimalistes que en Miki apreta molt fort! Jajaja Molt poc temps amb la adaptació i avui com si portés tota la vida!