Dilluns
Després d’un cap de setmana en el que se’m va ocórrer fer mils de coses, com per exemple participar a la mitja marató de Barcelona sense dorsal o unir-me a la ruta ciclista del club cap el Farell, entre altres coses... Al final vaig decidir passar una bona estona amb els amics, que també va bé J!
Avui, però, tornaríem forts als entrenaments sempre mirant en clau #halfIM... al principi del dia mai sé que faré, es va desenvolupant la idea segons les sensacions i les xerrades amb en Miki. Decidit! Avui tocava passar una bona estona en remull!
Avui provaria un nou mètode, en comptes d’anar contant les piscines una darrera l’altre, les faria en sèries de 20, reiniciant comptador i lap nova al Polar. Les coses començaven fortes amb les primeres 40 a un ritme alt, després es posaria al meu carril un altre nadador... Va durar més o menys fins la 75, a mi encara em quedava una estoneta més... 98...99... 100! Ja n’hi ha prou per avui i stop al crono!
Bones sensacions J jajaja 2500 metres en 50 minuts, la cosa últimament va de superació en temes de resistència, ja que m’estic batent en totes les meves marques... que cony! Per això estan no? Per superar-les! Jajaja
P.D: Haig de dir que en algun moment de la natació, vaig fer un mal gest i em va deixar una mica de dolor al ombro... quan pensava que ja estava superat! Bueno, pok ta pok, el fisio em va dir que durant dos mesets encara notaria certes molèsties, gens preocupat per això i molt content del resultat!
Dimarts
La setmana va començar forta, però avui entre que m’he quedat dormit de la siesta fins massa tard i que m’han sorgit una sèrie d’obligacions, només m’ha quedat una horeta per córrer una estona. Però això ni que no estigués el sol al cel, no em frena, avui running nocturn rodejat d’estrelles i bosc!
Surto i primer oblit... frontal... Bueno encara quedava una mica de llum, no sol, ni posta, sinó la mínima claror de després... Començo a pujar i entro en camí rodejat de vegetació... bufff... primers escalfreds de por... No tinc massa ganes de tenir aquestes sensacions durant tota la sortida, així que dono mitja volta i cap a baix, cap a la carretera il·luminada...
Baixant em trobo un ciclista amb llum, duro 5 segons en donar mitja volta i seguir-lo i altre cop cap a dalt! Jajaja Ara amb companyia cap problema! Em poso al seu pas i comencem a parlar, però ell veu que em frena el ritme i m’ofereix un frontal perquè jo vagi al meu ritme... Primer li nego l’obsequi, però acabo acceptant, me’l poso i quedem amb en Mario (així es deia) que li deixi a dalt de tot, ja que prendríem camins diferents. Cap problema! Ens veiem al cim! Començo a apretar... i el deixo enrere ràpidament! Molt sorprès i content de que hi hagi aquesta classe de gent encara, molt crack! Sense cap tipus de confiança cap a mi, em dona un frontal i espera que jo li deixi a dalt de tot... Dec inspirar bona confiança J jajaja
En el transcurs de pujada, començo a repetir les sensacions anteriors, tornen els escalfreds, però ara ja no penso tornar, teràpia de xoc i a seguir cap amunt! És increïble el bosc no calla mai, sorolls i sorolls, potser el que més por ha de fer és quan no se sent res... Algun susto amb algun arbust i poc més a explicar, pujo a un bon ritme i arribo al cim! Allà em quedo per tornar-li el bon gest que ha tingut el bon home amb mi, estic quasi 10 minuts estirant, mirant el cel... Que maco, que a Cabrils hi hagi poca contaminació lumínica i encara es puguin veure estrelles J! Al final fa aparició a la llunyania... deu portar una llum a la bici d’uns 500 lúmens... es fa de dia quan apareix! Jajajaja
Xerrem una estona i vinga ara cap a baix per una trialera en la qual sense llum quasi em mato... sort que només son uns 800 metres, després ja arribo a carretera, una sèrie de voltes per allà i direcció cap a casa! Un altre dia amb més temps, més i millor.
Resum de la sortida: quasi 10 km a una mitja de 5:29 el quilòmetre i poc més de 500 metres de desnivell positiu acumulat. Bona mitja de pulsacions, a 167 bpm.
P.D: Sembla mentida que fa un any acabar una cursa de 10 km, ja era una meta important i que es complia amb molta il·lusió, ara els entrenaments mínims són de la mateixa distància! M’agrada com està anant la progressió, poc a poc i bona lletra J
No hay comentarios:
Publicar un comentario